LA JORNADA DE LLIGA

El Barça guanya de penal i gràcies

Messi marca amb ràbia després que el Leganés deixés en evidència que l'onze blaugrana pateix una anèmia galopant (2-1)

zentauroepp37364840 barcelona    19 02 2017       deportes         rafinha y dig170219232515

zentauroepp37364840 barcelona 19 02 2017 deportes rafinha y dig170219232515 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Va aparèixer al Camp Nou un equip deprimit i en va marxar un de decaigut. Una mica va millorar el trist Barça, insomne des de la catàstrofe de dimarts a París. L’alleujament va ser tan mínim com la victòria que va aconseguir sobre el Leganés, raquítica com el futbol que va desplegar. El PSG el va humiliar amb quatre gols i el Leganés el va avergonyir amb un, denunciant que pateix una anèmia galopant.

De penal i gràcies va guanyar el Barça, que es va pensar que tot anava bé quan Messi va marcar al minut quatre i va patir fins a l’últim instant, quan Messi va estampar un penal al fons de la xarxa amb tota la mala llet del món, retratant la seva frustració per la pèssima prestació del seu equip. Tan feble està el Barça que l’equip menys golejador de la Lliga, penjant de l’abisme del descens, va empatar després que Ter Stegen frustrés les seves oportunitats. El meta, però, com si s’apiadés de la commovedora il·lusió del Leganés, va fallar en l’empat.

PROP DELS MOCADORS

El gloriós passat recent va estalviar a l’equip una jornada d’aquelles de Gaspart, amb xiulets i mocadors, que haurien sigut merescuts per l’actuació d’ahir. Els xiulets se’ls va endur André Gomes quan marxava. Assenyalat per la crítica, també va ser assenyalat per la grada, sense ser el pitjor de la gespa.

Però va pintar poc en el partit, com molts dels seus companys. El Barça va ser el porter i els davanters, més Rafinha, un amic del trident. Així de repetitiu va ser el joc blaugrana, mancat d’altres recursos, més aviat menyspreant-los, com si el grup s’hagués conjurat a resoldre la papereta igual que tants altres cops.

Rafinha va robar, Neymar va passar, Suárez va centrar i Messi va rematar. Els quatre que van intervenir en el primer gol van capitalitzar el joc fins a límits insospitats i sospitosos. Els altres van ser simples comparses, acompanyants amb participació merament testimonial, com si estiguessin al seu servei. Recuperadors de pilotes que de seguida la passaven i que gairebé mai rebien per combinar i explorar altres jugades d’atac que no fossin aquelles triangulacions exclusives.

TOT PEL CENTRE

Rafinha es va aliar amb el trident, no així Rakitic, marginat a la banda dreta, ni André Gomes, una escombra que recollia els rebutjos del Leganés. Iniesta va seure a la banqueta (igual que Piqué i Alba), en una decisió cridanera per injustificada: no hi havia cap necessitat de rotar quan el pròxim partit és d’aquí una setmana.

La conseqüència de tot plegat va ser un joc molt vertical i molt focalitzat al davant de la frontal de l’àrea del Leganés, tan transitada com un centre comercial en rebaixes. Herrerín es va sentir acompanyat amb aquesta gentada. Més por va passar Ter Stegen, deixat de la mà de Déu, i a qui van haver d’agrair-li que evités una cosa pitjor.

NOMÉS EL RESULTAT

El pitjor hauria sigut l’empat. Perquè l’únic bo va ser el resultat. Ter Stegen es va convertir en un protagonista essencial. Va parar més que Herrerín. A tocar del descans, quan Iglesias Villanueva havia fet el gest de ficar-se el xiulet a la boca, un poderosa manotada va evitar que Guerrero aprofités el seu rebuig en un xut que es va enverinar.

Notícies relacionades

El Leganés va facilitar molt que l’entrada blaugrana resultés còmoda. En la primera possessió es va replegar a 35 metres, traient la bandera blanca, que, òbviament, no va ser considerada pel Barça, necessitat d’una nit celestial després del malson de dimarts. Els madrilenys van córrer com Oliver i Benji en aquells camps infinits i arribaven a rematar mig fosos.

Sense córrer tant, recolzats en la meitat del camp visitant, tampoc van tenir claredat ni futbol els culers, no se sap si per les presses o per estalviar-se passades i riscos. Les presses van començar quan Unai va empatar, traslladant al marcador l’equilibri de forces de la gespa. Luis Enrique es va girar llavors a la banqueta i va reclamar Iniesta. De l’assumpte se’n va encarregar Messi, com sempre. H

Barcelona, 2 - Leganés, 1