L'anàlisi tàctica de l'Atlètic-Barça: dues cares del mateix Barça

LA PRESSIÓ I EL ROBATORI DEL 'JEFECITO'

A l’inici, i no s’havia arribat ni al primer minut de partit, Mascherano va cometre dos errors en passades que semblaven fàcils. Eren, en realitat, fàcils. Però el 'Jefecito' va fallar i el Barça es va espantar. Va ser, no obstant, una falsa impressió perquè llavors va emergir la millor versió del centrecampista argentí. Li va tocar assumir el rol de Busquets i no va fer la sensació de sentir-se intimidat per la figura del titular. 

En els primers 45 minuts, va governar el partit, sense necessitat ni tan sols de tenir la pilota, obligat com estava Luis Enrique a buscar pilotes a l’esquena de la defensa blanc-i-vermella. Llavors, l’Atlètic no va saber desactivar el pla blaugrana. Mascherano va robar a Griezmann en el pròleg del majestuós gol de Suárez. Després, igual que el Barça, va deixar errors imperdonables igual que Cillessen. 

SIMEONE VA FER MAL AMB ELS CANVIS

Quan més controlat tenia el partit al Calderón, va arribar el descontrol de la segona meitat. Va entrar en acció Simeone col·locant tots els davanters possibles. Va entrar primer Torres, després Gaitán i, finalment, fins i tot Gameiro. El Barça, que havia viscut de les passades llargues de Cillessen per evitar la pressió matalassera, necessitava la pilota per resistir. Però no la tenia.

MESSI, CENTRECAMPISTA

Notícies relacionades

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El Barça de Flick treu bona nota

A Messi, extrem, davanter, interior dret, volant esquerre, li tocava fer pràcticament de tot. No hi havia ningú que l’ajudés en la circulació i l’Atlètic va sentir l’ànima del Calderón amb el gol de Griezmann, amb falta prèvia de Koke a Suárez. Leo va exercir de tot, enyorant més que mai Iniesta i Busquets, els socis més adequats per ferli arribar la pilota amb delicadesa. Com que ningú ho feia, li tocava a ell. 

Però l’Atlètic  va entendre que si pressionava tan a prop com fos possible de Cillessen acabaria fent mal al Barça. I ho va aconseguir portant els blaugranes a un terreny relliscós, per més que Messi agafés la pilota cada vegada més lluny de la porteria de l’Atlètic. Els canvis de Simeone –més davanters, més inseguretat en la defensa culer– gairebé se surten amb la seva.