El Barça escombra a l'Atlètic en la final de la Lliga Promises i revalida la seva corona

Abans de començar la final, al vestidor de l’estadi d’Arona (Tenerife), Sergi Milà, el tècnic de l’infantil B del Barça, va reunir els seus joves jugadors. «Farem el que sempre hem fet. No parlo d’aquest matí, sinó del que fem en cada partit», deia el tècnic blaugrana en referència al treballat triomf en el miniclàssic sobre el Madrid en la semifinal (2-0, amb gols de Pablo Páez). «Respectarem el nostre estil», va proclamar Milà. Dit i fet. En una primera part impressionant, el Barça va liquidar la final, escombrant un sorprès Atlètic de Madrid, que quan se’n va voler adonar anava perdent per 4-0 en els primers 20 minuts.

L’equip de Milà i Òscar Hernández, el seu ajudant, va revalidar el títol que van conquistar a Miami fa un any. Amb diferents nens, és clar, però respectant, en tot moment, la idea que treballen cada dia a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Es va jugar la final, però, en realitat, no hi va haver final perquè el Barça va acabar amb l’Atlètic, un equip que havia eliminat en la semifinal l’Sporting (4-1), amb una rotunditat demolidora. Als sis minuts, ja guanyava. I en l’últim instant del primer acte, havien marcat quatre gols.

XAVIER PLANAS, L’ESTRELLA

Hi havia cues de tres hores de durada per assistir a la final d’un torneig que ha coronat jugadors com Iniesta, a qui el Barça va descobrir a Brunete en una cita així. Als voltants de l’estadi del Peñón la gent s’apilava, potser intuint que assistiria a un espectacle extraordinari. Així va ser. Extraordinària va resultar la pressió defensiva del Barcelona. Extraordinària va ser també la precisió en el xut de Xavier Planas, un jove de 12 anys, captat aquest estiu de la DAMM, que va deixar el seu segell a Arona. No solament pels dos gols, sinó també per la furiosa potència dels seus xuts. Davanter centre fort, dels antics, i, al mateix temps, hàbil amb la pilota entre els peus. Esquerrà tancat i, sobretot, intel·ligent per aprofitar el seu gran cos, el millor aliat per guanyar espais i enderrocar defenses.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Però tot tenia un sentit en l’excel·lent relat futbolístic construït per Milà i Òscar, conscients que els gols de Xavi Planas tenien la cobertura defensiva d’un equip que va fer de la pressió el seu passaport a l’èxit. Hi va haver una jugada en què Xavi Planas va estavellar la pilota al travesser i va tornar amb tanta virulència que va travessar el centre del camp deixant el públic bocabadat.

LLÀGRIMES BLANC-I-VERMELLES

Cada gol blaugrana provocava un mar de llàgrimes a l’Atlètic, que no podia defensar-se de cap manera. Ploraven sense consol els nens blanc-i-vermells, que es van marcar a més dos gols en pròpia porta. No tenien respostes per a Xavi Planas ni per a la intuïció de Pablo Páez, Gavi, ni podien contrarestar l’enginy d’Adrià Capdevila o les incursions per la banda dreta que protagonitzava Pol Muñoz, que es va treure una fuetada fantàstica, mentre Toni Caravaca deixava regats espectaculars en una nit que no oblidaran. Acabada l’exhibició, els nens del Barça, que havien sigut fidels al seu estil fins a l’últim moment, van ballar la sardana de l’èxit. I tornen de Tenerife com a campions.