El París SG, un clàssic francès
El Barça esquiva el Bayern Munic en els vuitens de final, però s'enfrontarà amb l'equip del qüestionat Unai Emery
marcosl36602957 lg202 nyon suiza 12 12 2016 el vicesecretario general de161212175539 /
Luis Enrique tenia raó. Al Barça li va caure «una joieta». Una «joieta» cara –de diners no en falten al París SG–, però una mica deteriorada perquè ni tan sols governa a la Lliga del seu país. No està fi el campió francès, a qui no acaba d’agafar-li el truc Unai Emery, un tècnic que està turmentat cada vegada que es troba amb els blaugranes. No troba la manera de posar-li mà al Barça i espera ara ser capaç de descobrir la fórmula perfecta amb el seu cinquè equip (Almeria, València, Spartak de Moscou i Sevilla). El Barça, si més no, s’ha salvat de la joia més sofisticada, i la més difícil, que hi havia al sorteig. El Bayern Munic li ha tocat a l’Arsenal, mentre que el Madrid va esquivar el Juventus, però anirà a Itàlia. L’espera el Nàpols i la tornada lluny del Bernabéu.
«Serà difícil per als dos equips», va advertir Unai Emery, un tècnic que va arribar a París per impulsar un club multimilionari i fer-lo entrar en l’aristocràcia europea, cosa que no va aconseguir Laurent Blanc. I això que tenia Zlatan Ibrahimovic. Ara coincideix amb el Barça de Messi. «Però no només Leo pot decidir un partit, també tenen Neymar, Suárez, Iniesta… El Barcelona és un equip excel·lent, però nosaltres també som molt forts», va recalcar Patrick Kluivert, el director esportiu del club francès.
SENSE RIVALS CÒMODES
Abans de pujar a l’avió, camí de Qatar per disputar un inoportú amistós comercial la setmana del derbi, Luis Enrique va descobrir que havia encertat en el seu pronòstic. «No serà un sorteig complicat, agafes al segon amb més punts i aquest serà el nostre rival». Dit i fet. Hi havia tres equips amb més punts que ningú en el segon lloc dels seus grups.
Bayern Munic, PSG i Reial Madrid, que no podia ser rival, van sumar 12 punts. El Nàpols, per exemple, va acabar primer amb 11 punts. Va tocar el campió francès. Però no li falta raó al tècnic del Barça, que no ha tingut cap rival còmode en la primera porta directa que s’ha de travessar en tota la Champions.
En el seu primer any, just després de superar una lligueta en què va perdre en l’estrena europea al Parc dels Prínceps, el Barça es va enfrontar al Manchester City a vuitens. No només això. També va haver d’eliminar l’equip gal a quarts de final (1-3 a París amb exhibició de Suárez i 2-0 al Camp Nou amb festival de Neymar). Al final del camí, el Bayern, el Juventus, Berlín i el triplet. La temporada passada, li va tocar l’Arsenal, una altra joieta que no surt d’un gran (Barça) per ficar-se en un altre (Bayern).
D’AQUÍ DOS MESOS
Notícies relacionadesAra Luis Enrique aparca Europa, conscient, a més a més, que el seu gran objectiu és retallar-li punts al Reial Madrid a la Lliga. D’aquí dos mesos (l’anada es jugarà el 14 de febrer a París) poden canviar moltes coses. No tenia res a veure, per exemple, l’embrionari Barça que queia el setembre del 2014 (3-2) amb aquell que va arrasar a quarts. Ni se sap tan sols si encara hi serà Unai Emery. L’única certesa és que el PSG ja és un enemic clàssic.
Un clàssic europeu. «Ens veiem aviat», va escriure Messi al seu compte de Facebook il·lustrant el seu missatge amb una espectacular foto de la Torre Eiffel il·luminada. El Barça espera, això sí, que sigui un viatge tan agradable com els últims. I que Leo, que encara no ha renovat (acaba contracte el 2018), disfruti de París en uns dies de futbol i turisme i no se li acudeixi ser un parisenc més. Allà li donarien tots els diners del món a l’estrella argentina perquè veiés la Torre Eiffel cada nit.
