Canvis + llibreta d'Unzué

BLOQUEIG AL CÓRNER PER A UN LLEST PIQUÉ

El gol va ser de Piqué. El centre del córner va néixer a la cama dreta de Neymar. El bloqueig de Busquets estava dissenyat. Com el del mateix autor de la diana decisiva. Però tot s’havia gestat hores abans a la llibreta de Juan Carlos Unzué, l’ajudant de Luis Enrique. L’amo de les accions a pilota parada. Havien preparat un córner que va sortir a la perfecció, comptant, per descomptat, amb la inestimable col·laboració de Sommer, el meta suís del Borussia, que va ser un actor convidat, i de forma inesperada, en el gol del triomf blaugrana. Les dues torres no van anar a buscar la pilota aèria (ni Busquets ni Piqué) sinó que es van oblidar de tot.

La seva missió era generar un espai perquè Suárez, el nou, pogués disparar amb tota la comoditat del món dins de l’àrea alemanya. Aquell xut no vas ser atrapat per Sommer. I allà hi havia Piqué, un central amb ànima de davanter. No només perquè era on viuen els caçagols, sinó perquè es va regirar amb fúria i, alhora, amb precisió. Un parell de tocs i el Borussia derrotat. Llavors, Luis Enrique va abraçar Unzué. 

EL PODER DELS CENTRECAMPISTES

Hi ha partits que es canvien des de la banqueta. Luis Enrique no estava gens satisfet amb el que havia vist a la primera meitat. Llavors, va agafar el bisturí i va ordenar un parell de substitucions essencials. No era home per home. Canviava, al mateix temps, l’essència de l’equip, com va demostrar amb l’entrada de Rafinha per Alcácer. O sigui, un nou bolcat a la banda dreta, molt a contracor, deixava el seu lloc a un esquerrà, que s’orienta cap endins. Però, en realitat, el que guanyava el Barcelona era més control del partit.

El valor dels centrecampistes va augmentar amb l’aparició d’Arda. El turc va substituir Rakitic. El Barça no necessitava desplegament físic sinó més govern de la pilota i, sobretot, desequilibri per trencar la cada cop més tancada defensa alemanya. En el primer gol, va recuperar la pilota Rafinha i la va rematar Arda. Entremig, una assistència genial de Neymar. Però els centrecampistes van decidir. 

ATAC ESPÈS I TORNADA A LA TRADICIÓ

Notícies relacionades

Remuntada de mèrit

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Absent Messi per lesió, Luis Enrique va dissenyar un atac a mida per a Neymar. Era un vestit. Però el que es va posar a la primera part no li va quedar gens bé. A la segona, i tot i ser més irregular que de costum, el brasiler va estar una mica més còmode. Tampoc res de l’altre món. Luis Enrique va organitzar una davantera amb dos nous (Suárez i Paco Alcácer) i va deixar Neymar com a mitja punta arrencant des de la banda esquerra. El Barça va arribar a l’àrea amb perill, però sense punteria. Estava tan imprecís com erràtic en la passada. Va prendre males decisions, arrossegant, de passada, l’atac blaugrana. Aquell 4-4-2 no li va sortir bé a Luis Enrique.

Després, amb l’entrada de Rafinha per un desaparegut Alcácer, el Barça va recuperar en la segona meitat el seu dibuix tradicional (4-3-3), cosa que va donar fonamentalment més estabilitat. Tot i que Neymar va donar l’1-1 amb una gran passada a Arda i va treure després el córner que va originar l’1-2, no va estar lúcid. Es va enredar lluny de l’àrea i no va interpretar el que reclamava el partit, sobretot a la primera meitat. A Gijón, Neymar va aprovar l’examen sense Messi. A Alemanya, en canvi, no.