Remuntada de mèrit

Mai ha sigut fàcil guanyar a Alemanya i al Barça li va costar moltíssim tornar indemne de Moenchengladbach i evitar un disgust com el que havia rebut la nit anterior el Madrid a Dortmund. El Barça es va veure en la necessitat de remuntar el marcador per mantenir el liderat. Ho va aconseguir conservant el cap fred mentre a Glasgow es desfermava la bogeria.

Ho va aconseguir, també, quan va recuperar el perfil habitual al camp, la fórmula tradicional, que encara funciona: tres davanters. Encara que cap dels tres va marcar, i la salvació va arribar pel discutit Arda Turan, que ja es deu haver guanyat el favor de l’afició amb els cinc gols que ha anotat, i Gerard Piqué, més encertat a l’àrea alemanya que a la pròpia.

EL VELL CAMPIÓ/ Turan va rescatar el Barça, que va patir per domesticar els poltres, el sobrenom dels alemanys, que van sortir d’estampida en el primer temps cada vegada que recuperaven la pilota. Amb la traça de l’experiència, el quadro blaugrana va domar el Borussia, massa inexpert en el tu a tu amb el vell campió d’Europa: només hi faltaven Alves i Messi. Només es va notar una absència. La del 10. Luis Enrique va buscar una altra fórmula en el segon partit sense Messi, com si Rafinha no s’hagués guanyat el lloc a Gijón. Va voler furgar en les peculiaritats del Borussia, que defensava amb tres al darrere i quatre centrecampistes al davant. No hi va haver extrem dret al Barça. Ni extrem esquerre. Fins que va entrar Rafinha amb l’1-0 advers.

SENSE EXTREMS I MITJAPUNTA / Messi no va jugar, però sí Neymar, que va ser l’eix del canvi ofensiu. I també va jugar Paco Alcácer, la gran novetat de l’onze inicial després de debutar i desaparèixer davant l’Alabès. I com que Alcácer no és extrem, no va jugar d’extrem. És un nou i va exercir de nou, coincidint per primera vegada amb Luis Suárez. Tots dos van cohabitar al centre. Juntament amb Neymar, que anava a buscar la passada curta dels centrecampistes. El més feble, o sigui Alcácer, va desaparèixer a l’hora de prendre mesures dràstiques.

Un parell de bones ocasions van saber organitzar el Barça en la fase inicial, totes dues a càrrec de Luis Suárez, que es va equivocar en la primera per un excés de generositat a donar el gol a Alcácer, però la va encertar en la segona amb un gran remat que va desviar Sommer. El dispositiu blaugrana va saber forçar el desconcert al Borussia quan va jugar amb velocitat, però també en va pagar les conseqüències: va augmentar la quantitat d’errors en la passada.

El Borussia no es parava a pensar ni un segonquan tenia la pilota. Disparats sortien els seus dos carrilers (Traoré i Wendt), que ni tan sols havien de retrocedir per tancar la banda. Per l’exterior el Barça mai va atacar: ni amb els laterals (un parell de pujades de Sergi Roberto i Alba) ni amb els mitjans (Rakitic i Iniesta i després Arda van buscar la passada interior) ni amb els davanters, triangulant pel centre.

El Borussia va córrer més ràpid, però va córrer amb més sentit el Barça. Arda mai es distingirà per la seva velocitat, però va saber insinuar una ruptura a Neymar perquè li servís una pilota d’or. Necessitat de reivindicar-se, va afusellar Sommer. 

Una pèrdua d’un pressionat Piqué va ocasionar el primer ensurt i una altra de Busquets, envoltat per dos contraris, va generar un meteòric contraatac culminat per Hazard, el segon de la saga i bastant ben dotat com el seu germà gran, Eden Hazard. El poltre va córrer tant que va acabar esgotat i substituït.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El tres contra tres pel centre que va buscar Luis Enrique no va resultar perquè els quatre centrecampistes alemanys van muntar una espessa barrera que va saber reduir les pilotes que rebia el nou trident barcelonista, més enllà de mantenir allunyat el perill de la seva àrea.

L’entrenador va anar movent els tres davanters d’un costat a l’altre, restaurant-ne fins i tot el dibuix habitual amb dos homes oberts: la vella fórmula. La posterior entrada de Rafinha va restaurar definitivament el dibuix. Recuperada l’estabilitat, el Barça va recuperar la iniciativa i va fonamentar la remuntada del marcador. Per començar li permet mirar des de les altures els altres. El City, per exemple, el rival dels dos pròxims partits.