Messi i el seu pare, condemnats a 21 mesos de presó per frau fiscal

L'Audiència de Barcelona ha condemnat el davanter del Barça Leo Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a 21 mesos de presó per frau fiscal. Tots dos van ser jutjats al junyjutjats  per defraudar a Hisenda 4,1 milions en els exercicis 2007, 2008 i 2009, al no haver pagat a Espanya els impostos pels ingressos percebuts pels drets d'imatge. En principi, no implica ingrés a la presó per a cap dels dos per tractar-se d'una condemna de menys de dos anys.

El ministeri públic va sol·licitar durant la vista l'absolució del jugador, al considerar que la seva intervenció va ser “purament formal” i es limitava a seguir les indicacions del seu pare, per a qui l'acusació pública, en canvi, va reclamar 18 mesos de presó. No obstant, l'Advocacia de l'Estat, que representa l'Agència Tributària, va sol·licitar 22 mesos i 15 dies de presó per a cadascun d'ells. La família Messi va dipositar al seu dia cinc milions d'euros al jutjat i s'ha posat al corrent en el pagament de tributs.

La Fiscalia de Barcelona es va querellar inicialment contra Messi i el seu pare, però, després de la declaració del futbolista i del seu progenitor, es va decantar per exculpar el jugador. I és que el pare de l'internacional argentí va assumir al jutjat de Gavà que va investigar tota la responsabilitat en la gestió tributària del seu fill, mentre que l'estrella del Barça va assegurar que tots els seus negocis i afers econòmics els controlava el seu pare i ell es dedicava a jugar a futbol. “Confio en el meu pare, no sé el que firmo”, va declarar el davanter.

DESCONEIXEMENT

Per l'acusació pública, no resultava acreditat que Messi “participés en la presa de decisions sobre la manera de canalitzar els ingressos obtinguts mitjançant l'explotació dels seus drets d'imatge, ni opinés o fos informat”. Tampoc sabia, segons la fiscalia, que “hi havia o s'utilitzaven estructures societàries exteriors específicament articulades per canalitzar aquests ingressos de manera opaca”.

El ministeri públic va sostenir en el judici que el mecanisme de defraudació va consistir a "simular" la cessió dels drets d'imatge del jugador "a societats purament nominals radicades en paradisos fiscals", com Belize o l'Uruguai, i "complementàriament", formalitzar contractes entre aquestes mateixes empreses o altres que estaven domiciliades també a l'estranger, com el Regne Unit o Suïssa. L'objectiu era que els ingressos no passessin mai per Espanya i, per tant, s'eludia el pagament dels corresponents impostos. Per això, les empreses interessades en l'explotació comercial de la imatge de Leo Messi havien de contractar els seus serveis a través de societats radicades a l'estranger.

LA COMPARACIÓ AMB EL 'CAPO'

Notícies relacionades

Messi anuncia que recorrerà al Tribunal Suprem

La sentència de Messi: text íntegre i PDF

Durant l'última sessió del judici, el 2 de juny passat, va sorprendre la duresa de l'advocat de l'Estat, Mario Maza, que, malgrat sostenir que no volia comparar el futbolista amb un mafiós, va assegurar: “És el mateix que el 'capo' d'una estructura criminal. A sobre hi ha el cap, el que tallà el bacallà, que no s'assabenta dels avatars. Leo Messi no s'ocupava de reunir-se amb els advocats, sinó de jugar a futbol i rendir als partits (...) A Leo Messi només li interessa el resultat final i això era la no tributació dels drets d'imatge”.

L'advocat de Messi, Enrique Bacigalupo, va defensar que el seu client no estava al corrent dels negocis a l'entorn d'ell i que d'això se n'ocupava el seu pare, i va sol·licitar l'absolució del jugador.