Haurà de ser a Granada

Haurà de ser a Granada. Però la Lliga s'hauria pogut celebrar ahir mateix al Camp Nou, després d'ensenyar-li la maneta a l'EspanyolEspanyol i deixar mut el xerraire Pau López (5-0)Pau López  a qui després de parlar més del compte fora del camp li van tremolar les mans. Haurà de ser dissabte a Granada perquè el Madrid segueix allà darrere, a un punt, per obra i gràcia de Fernández Borbalán que, casualitats de la vida, no va veure el fora de joc més clar de l'any. El gol de Benzema deixa amb vida un Madrid Benzema Madrid que ha anat obrint-se camí quan, fa quatre dies, semblava mort i enterrat. Sempre hi ha algú disposat a ajudar-lo a ressuscitar, una mà amiga a l'hora de xiular o a l'hora de treure les boles en els sortejos.

A última hora, la Lliga ha acabat elegint els dos pretendents de sempre, i ha deixat en el camí l'Atlètic. Al cholisme se li va acabar l'aire just després d'haver-se plantat una altra vegada en la final de Champions, i tot el coratge que li va valer per aguantar el remolí del Bayern i salvar la pell, va desaparèixer davant un equip de Segona, el Llevant. Al minut de joc, ja guanyava amb gol de Torres i en el 90 estava per terra (2-1) després de perdre l'esperança que l'havia mantingut en peu. Quan li va tocar jugar a guanyar ni va saber ni va poder. Es va acabar. Ja no té res a fer, i ara li queda aquesta última baralla amb el Madrid a Milà, sota el record de Lisboa.

PROTESTA DE BARTOMEU 

Al Camp Nou, el record del 'tamudazo' es va esvair en un tres i no res. Tan bon punt Messi va plantar la pilota, va aixecar la vista, va posar l'ull a l'escaire i després la pilota, just per sobre de la mà de Pau en el preàmbul de la tortura que li queia a sobre. Hi havia ganes de passar comptes amb tanta xerrameca i aquests desitjos que la Lliga viatgés a Madrid, al Bernabéu o al Calderón, tant hi fa l'ordre, per tal que no la guanyés el Barça. L'equip va actuar al camp sense compassió. A la llotja, va ser una altra cosa. Bartomeu, molest per les declaracions d'algun directiu periquito en aquesta mateixa línia, no va acudir en senyal de protesta al dinar previ. Però la cita es va celebrar. I al Camp Nou. Tot molt estrany.

Va ser una tarda d'una altra època, que va començar a les cinc, com el futbol de tota la vida, i que va tenir un aire de carrusel amb tots els partits en marxa. El derbi va ser blaugrana des del principi fins al final, amb un Espanyol al qual la motivació tan sols li va servir per combatre amb faltes, amb el vistiplau de l'àrbitre, més a punt per córrer a treure-li una targeta a Messi que per mostrar-n'hi unes quantes a Hernán Pérez. La vista que li va faltar a Borbalán al Bernabéu amb Benzema li va sobrar a Gil Manzano amb Rakitic a l'anul·lar-li un gol per fora de joc inexistent i no assenyalar un penal sobre Messi. Però res va poder aturar el líder, decidit a tornar a guanyar una Lliga que tenia guanyada.

UN EQUIP SALVAT

Notícies relacionades

Manotada al 'tamudazo'

Manotada al 'tamudazo'

I Messi més que ningú. I al seu costat Suárez, amb la Bota d'Or a la mà, per a desgràcia de Cristiano. Amb l'Espanyol liquidat, la jornada es va viure a distància, amb la incredulitat de la caiguda de l'Atlètic i l'empenta final d'un València que amb 10 va tenir el Bernabéu en un puny després d'haver-se posat dempeus per fer-li l'última ovació a Arbeloa, el símbol del mourinhisme. I, per baix, de drama en drama, amb el descens sobrevolant diversos escenaris.

En aquest puja i baixa de la zona on es juguen la vida, estava el Granada, entrant i sortint. I el Deportivo. Els dos jutges d'aquesta última jornada. Tots dos estan fora de perill, amb la permanència assegurada (entre Getafe, Rayo i Sporting sortiran els dos que acompanyaran el Llevant), i per tant sense res a perdre. I res a guanyar excepte defensar l'honor. O potser alguna cosa més. L'única esperança del Madrid passa per la motivació que pugui tenir el Granada. Serà una setmana llarga i és fàcil que algú de Madrid faci una volta per l'Alhambra.