Manotada al 'tamudazo'

La reacció del Barça a la crisi que li va complicar la vida es va donar abans en el marcador que a la gespa per més que els resultats es comptessin per golejades. El derbi va tornar la correspondència entre el futbol i els números en un dia molt oportú perquè els blaugranes foragitessin amb una manotada el fantasma del 'tamudazo' que amb tanta generositat s'ha recordat aquesta setmana. I no hi va haver 'tamudazo' perquè, a l'absència del cèlebre protagonista, s'hi unia ahir la diferència entre els equips, més solvent aquell Espanyol, més decadent aquell Barça.  

Aquest Barça té molta corda i, amb una mica més d'encert, sumarà el doblet. Messi segueix lluitant, Suárez segueix marcant i, a l'espera que Neymar es retrobi a si mateix, l'equip acompanya el trident des de la solidesa de la defensa, encadenant el quart partit consecutiu amb la porteria a zero. Una virtut crucial per iniciar la recuperació que col·loqués de nou l'equip en la via guanyadora. Ja estava en ella, i el derbi no va fer més que confirmar-lh.

PAU, COM ADÁN

En silenci havia preparat el Barça la cita mentre l'Espanyol desvetllava el record del seu cèlebre capità i les paraules van quedar en evidència davant la pilota. Li va passar a Pau López el mateix que a Adán. El meta del betis volia «fotre» la Lliga al Barça i el de l'Espanyol volia «un campió de Madrid». Aquell es va equivocar greument facilitant el 0-1 blaugrana al Villamarín i l'espanyolista va cometre un error garrafal permetent a Rafinha, en la primera pilota que tocava anotar a porta buida. Pau va passar de ser xiulat a ser ridiculitzat. Suárez ja s'havia cobrat la venjança del duel coper del Camp Nou al mateix temps que responia a cada gol de Cristiano per preservar el Pitxitxi.

El primer pas, el més meritori el va fer, com sempre, el líder únic, tan indiscutible com el sàtrapa de Corea del Nord. Messi va ensenyar el camí, com tantes i tantes vegades, amb un golàs que encarrilava la tarda, impossible de torçar-se per un Espanyol que ja donava per acomiadada la temporada després de salvar el coll. I sense res tan valuós de manera que lluitar com la vida, per als blanc-i-blaus no va ser suficient amb la voluntat de fastiguejar el veí, que sí que s'hi jugava molt més: l'honor de no ser avergonyit per haver perdut una Lliga guanyada des de fa mesos més el mateix títol en si.

MESSI FORAGITA L'ANSIETAT

Aviat es va treure de sobre l'ansietat el Barça gràcies a Messi, i alliberar-se de la pressió del marcador el va relaxar prou per jugar amb calma sense afluixar-se del tot. L'Espanyol va estar ferri en defensa, però tota l'agressivitat que va mostrar enrere no es va correspondre amb la necessària en atac per donar algun ensurt a Ter Stegen, l'única novetat en l'alineació blaugrana.

Novetat forçada per la lesió de Bravo, no per la voluntat de Luis Enrique, decidit a mantenir el mateix onze des de fa un mes. Sense Champions ni Copa pel mig, no hi ha necessitat de fer canvis que, en opinió de l'entrenador, no millorarien l'equip, així que en la penúltima final de la Lliga va jugar el campió d'Europa encara vigent fins que a Milà es coroni un successor dels dos perseguidors que treuen la llengua fora darrere d'un Barça ja infal·lible. L'únic canvi era tan ínfim que ni es va notar.

MÉS CONTUNDÈNCIA

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Amb la tranquil·litat i la solvència de principis d'any, quan cavalcava pletòric, el Barça va sotmetre l'Espanyol amb més contundència que en la Copa (4-1). La situació esportiva en la penúltima jornada, va reduir les asprors al camp. No hi va haver expulsats, però hi va haver nou targetes, a penes dues per protestar. Paradoxalment, va ser Messi qui va obrir la llibreta de Gil Manzano poc després d'inaugurar la victòria.

Sense temps de confirmar la breu estirada que va apuntar en l'ocàs del primer període, sobretot després del canvi de Caicedo, Suárez va col·locar el segon –amb missatge a Pau– i el tercer en menys d'un quart d'hora, de manera que els interessos dels protagonistes es ventilaven en altres estadis. Luis Enrique va alliberar de minuts els seus homes més cansats (cap del trident, àvids de gols en el tancament de l'estadi) i els culers, els de baix i els de dalt, es van acomiadar amb la mà oberta