Messi, el rei mag

Encara que sembli mentida, hi va haver un temps en què molts culers arrufaven el nas davant l’actitud de Leo Messi, convençuts que es rascava la panxa, o bé per desgana o bé pensant en el Mundial que s’acostava. Eren els temps de Tata Martino, que van deixar l’equip en blanc, sense cap títol. Van ser els pitjors dies del 10, desconnectat del món i de si mateix, fins al punt que al Camp Nou n’hi havia que van clamar en veu alta que era hora de vendre’l, acompanyat d’una frase que es repetia partit rere partit: «És que va caminant».

Ara, Messi també va caminant sovint. Quan retrocedeix després d’una jugada d’atac i quan endarrereix la posició, agafa la pilota i mira cap a l’horitzó. Aixeca la vista i on posa l’ull posa la pilota. I així, al trot, ha anat repartint passades i més passades, convertit en un assistent de luxe. No és el millor per números, però sí pel valor de la majoria de les seves passades impossibles. Curiosament, qui presenta les millors xifres és una altra peça del trident, el seu millor soci: Suárez.

A la Lliga sumen les mateixes (14) però en el global de les competicions l’uruguaià el supera (23 a 20), encara que si s’incloguessin els gols fets que Leo ha fabricat i que el 9 i algun més no han rematat, és gairebé segur que l’ordre s’invertiria. Neymar està molt a prop seu (18 en total), de manera que reforça el pes del trident més enllà dels gols. En aquest aspecte, les xifres són marejadores: Suárez (35 a la Lliga, 54 en total), Messi (25 i 40) i Neymar (23 i 29). Res, 123 gols. 

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

La qüestió és que les assistències de Messi acostumen a tenir un valor doble. D’entrada per la situació des d’on n’ha fet moltes, allunyada de l’àrea, més com a centrecampista que com a davanter. I no s’ha d’anar gaire lluny per trobar-ne un exemple. O millor dos. Així va passar a Sevilla, primer amb la centrada a l’àrea, aquella passada de rosca de dreta a esquerra marca de la casa que connecta partit rere partit, i que, amb la col·laboració d’Adán, va propiciar el gol de Rakitic. I després, la passada entre línies a Suárez. I aquest sí que la va fer caminant. Literalment.

Ara que ja no necessita ni marcar per sentir-se bé, i que no li importa regalar penals als seus dos amics, a Suárez per conquistar la Bota d’or, i a Neymar per guanyar confiança, Messi ha fet un pas enrere per fer millors els altres. I és fàcil imaginar-se’l en aquest paper d’aquí uns anys. I caminant serà el millor.