El mètode Simeone

Els sis primers partits de Diego Simeone a l'Atlètic van acabar amb la porteria a zero. Un indicatiu del futur que esperava a l'equip. El punt de partida de l'època de més estabilitat i èxit mai coneguda pel club blanc-i-vermell.

Quatre temporades i mitja assegut a la banqueta del Calderón suposen la permanència més llarga d'un entrenador a l'Atlètic en els últims 70 anys. Simeone assaltarà el rècord matalasser de Ricardo Zamora (cinc i mitja, 1940-46) després d'haver superat dos períodes de quatre temporades de Luis Aragonés, el sant i senya de l'entitat i a qui s'invoca al Manzanares abans de les grans ocasions. Com en la semifinal davant el Bayern Munic, que posa en franquícia l'accés a la final.

LLARG I INSÒLIT MANDAT

1-0 va vèncer l'Atlètic, el resultat més comú que firma l'equip que dirigeix Simeone. Sobretot, el zero de la pròpia porteria, tal com va quedar establert des del 7 de gener del 2012 quan va debutar al Calderón en substitució de Gregorio Manzano. És una prioritat.

El llarg (i insòlit) mandat del tècnic argentí, que aquest dijous compleix 48 anys, li ha permès consolidar un estil de joc clarament reconeixible. Els resultats (resumits en cinc títols, tots variats, han elevat a la categoria de religió el 'Cholisme', alhora que han avalat els mètodes que utilitza.

Aquest mètode, a grans trets, consisteix en una sortida al camp més o menys ambiciosa a la recerca d'un gol per defensar la resta del temps. L'avantatge del marcador recolza la pretensió de conservar el tresor. L'equip es consagra a protegir la cova encara que no renuncia -una altra senya d'identitat, característica històrica de l'Atleti- a clavar un altre cop definitiu sorprenent el rival al contraatac.

D'IGUAL O INFERIOR 

La ideologia de Simeone es basa en un respecte absolut al rival, quan es tracta més o menys d'un igual, però col·loca els seus en un pla d'inferioritat respecte als equips teòricament superiors per justificar l'estratègia.

L'Atlètic escampa diàriament per la gespa valors com l'esforç, la humilitat, l'entrega, la solidaritat i el pragmatisme absolut. El fi justifica els mitjans: si s'han de llançar pilotes fora del camp per interrompre el joc, es llancen; si s'ha de reduir el temps, es redueix. Davant el Barça: en l'anada dels quarts de final, l'equip va restar mitja hora de partit amb els constants retards per posar la pilota en joc.

Res del que ha aconseguit per Simeone, que corre, crida, salta i gesticula per la banda com un futbolista més, seria possible sense la qualitat dels seus futbolistes.

Oblak ha justificat que encara sigui el porter més car amb els 16 milions que va costar; Godín ha tutelat la successió en el jove Giménez; Filipe Luis va tornar gairebé de genolls després de recalar (i fracassar) al Chelsea, on encara resisteix Diego Costa. Saúl Ñíguez s'ha establert al centre del camp amb Gabi i Koke, dos dels pilars de la plantilla, sense que ningú trobi a faltar el blaugrana Arda Turan,  i Fernando Torres ha tornat a marcarha tornat a marcar gols (cinc en els últims vuit partits) quan va escoltar que l'expulsarien del paradís al final del seu contracte. Mentrestant, Carrasco, Correa, Thomas i Vietto van prenent nota mentre rumien des de la banqueta si de grans volen jugar en aquest equip.

DES DE NOVEMBRE

Notícies relacionades

L'Atlètic també desfigura el Bayern

El Barça desapareix

L'Atlètic no ha encaixat cap gol en 15 dels últims 19 partits que ha disputat al Calderón. Des del mes de novembre. No es tracta d'una ratxa. Tampoc n'ha rebut cap en les últimes set eliminatòries (tres temporades) de Champions. Davant rivals d'entitat: Barça (dues vegades), Chelsea, Reial Madrid, Bayern, Leverkusen i PSV Eindhoven. L'estadística diu que la porteria s'ha mantingut a zero en 134 dels 256 partits amb Simeone assegut -és un dir- a la banqueta.

Oblak guanyarà el Zamora i podria segellar un nou rècord. Liaño solo va encaixar 18 gols en 38 jornades (93-94) i Bravo, l'any passat, es va quedar en 19. Només ha rebut 16 dianes i queden tres partits. Cap atlètic, en canvi, podrà aspirar, ni en somnis, a aconseguir el Pitxitxi. No mentre estigui sota les ordres de Simeone. L'equip es conforma a menjar. No és golafre. A la Lliga, amb els mateixos punts que el Barça i un més que el Madrid, ha marcat 43 i 45 gols menys.