Mascherano: "Al final hem de tornar a les fonts"

Podria estar a l’altre costat, i seria el soldat més fidel del Cholo, una de les peces que li juraria fidelitat eterna i que moriria al camp. Però el Jefecito va vestit de blaugrana i és un d’aquells paios que viuen per jugar partits com el d’aquesta nit. Més que això. Si fos per ell, estaria tota la vida jugant partits al límit perquè aquesta és la seva manera d’entendre el futbol. N’hi ha pocs com ell per entendre el que hi ha en joc. I pocs per posar paraules a aquesta barreja de sensacions, amb la confiança per bandera però amb un extremat sentit de la responsabilitat més enllà que no llueixi el braçal de capità.

«Aquest és un d’aquells partits que un sempre somia jugar, dels que es recorden. Aquestes nits de Champions són aquelles nits que un desitja que no s’acabin mai i que es disfruten ja des de l’espera», va proclamar un dels que sap més bé el que els espera i, al mateix temps, no té cap dubte de la resposta de l’equip. Mascherano no necessita eslògans per enfortir la seva confiança i, de fet, comparteix de ple el missatge que abraça l’Atlètic i que es pot llegir en parets i pancartes amb lletres blanc-i-vermelles. «No deixis mai de creure». «No és només per a l’Atlètic», va dir sobre aquesta proclama. «També val per a nosaltres, les paraules s’han d’omplir amb fets, les paraules soles són buides».

El Jefecito es mostra immune als dubtes i el rum-rum que acompanya l’equip després dels últims resultats. Ni un signe de flaquesa, ni un pas enrere. I amb arguments clars: líders a la Lliga, finalistes de Copa i amb avantatge a la Champions (2-1) per passar a semifinals. Així que cap dubte.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

«No hem de buscar excuses ni mirar enrere, ho tenim tot a les nostres mans. Tot continua depenent de nosaltres, no canvia res i , en tot cas, ens serveix per veure que difícil que és estar tant de temps sense perdre, i tornar a les fonts», va assegurar en relació amb els últims resultats, i als dubtes que han aparegut de sobte, i a la necessitat de recuperar el guió original. «No hi ha millor símptoma de confiança en un equip que tenir-ho tot a les seves mans». I l’hi continua tenint. Fa dos anys, en aquest mateix escenari se’ls va començar a escapar l’èxit de les mans. L’Atlètic els va fer fora de la Champions en una pressió terrible, davant la qual el Barça de Martino només va poder acotar el cap i deixar-se morir, i després es va repetir a la Lliga, en aquell últim partit al Camp Nou on es va escapar una Lliga en una claudicació vergonyosa. Res és igual. Aquest Barça no ha deixat mai de lluitar i ningú millor que Mascherano per representar aquest esperit. «L’equip avui creu moltíssim més en el que fa i seguirem pel mateix camí i serem nosaltres mateixos. Sabem que tenim un avantatge, però anirem a guanyar el partit. No sabem especular», va advertir, en la mateixa línia que Luis Enrique, conscients que tan vital és frenar l’empenta i l’agressivitat de l’Atlètic com intentar marcar un gol.

I en aquest punt apareix la imatge del trident, apagat inesperadament excepte per les dues genialitats de Suárez en l’anada. I llavors, si qui parla és Mascherano, sempre entra en escena un nom, el mateix de sempre. «¿Què li passa a Messi?», és una pregunta que ja ha sentit altres vegades, sempre que Leo no sembla Leo i que ell acull amb certa «incomoditat», conscient que trepitja un terreny sensible. «És tornar sempre al mateix. Leo ha demostrat moltíssimes vegades la classe de jugador que és, em fa sentir incòmode parlar-ne». Ni Mascherano ni ningú allà dins dubten de Messi. Ell també és dels que desitjarien que nits així no s’acabessin mai.