L'esperit del número 7

A Roberto, el fill de Juanito, no li agrada gens que el madridisme més folklòric invoqui l’esperit del seu pare quan vénen mal dades i toca fer un esforç. Li sembla tosc, desagradable, així ho ha fet saber en privat, i, a sobre, tot això no dóna resultat. Juan Gómez, aquell extrem que constava al panteó dels dimonis del Barça dels anys 80, ja no pot marcar gols i, descartat com a amulet pels seus familiars, lògicament farts de conyes, un altre número 7 que passarà a la història del Madrid s’ha erigit en el talismà.

Cristiano Ronaldo va ser l’home de la nit (fins i tot va marcar un gol de falta), encara que també hi va ajudar el mateix Wolfsburg. No es pot ser més càndid i va quedar clar que, des d’un punt de vista madridista, hi havia motius per somriure el dia del sorteig.

Al Bernabéu hi havia ambient efervescent, el desig de doblegar uns alemanys replicaires. Eufòria als carrers veïns, Concha Espina, Padre Damián, i ja a dins la sensació que al Wolfsburg se l’havia d’esclafar des de l’escalfament, atordir-lo i encastar-lo amb una tàctica aparentment basada a fer pujar els decibels, que s’adonessin que els esperava un suplici. Van pujar la música (AC/DC, de subtileses les justes) com els dies en què la gent s’inflama i demana el cap de Florentino Pérez. 

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Deixat en pau el de Juanito, qui sap quins esperits van entumir les cames dels nois de la Volkswagen, però la qüestió és que dues vegades van passar coses rares a l’àrea de Keylor Navas a la primera part. En una, vençut Pepe, que s’havia empassat una centrada des de la dreta, un Kruse acabat d’entrar va ensopegar amb una cosa, una ombra, un animalot, el que fos, va caure com un farcell i va desaprofitar l’oportunitat. I poc després, un embruix similar va inutilitzar Bruno Henrique, que es va adormir amb pijama i tot quan tenia la pilota controlada i la línia de gol a tres metres.

És a dir, al Madrid l’eliminatòria de quarts li ha sortit de franc, o gairebé. Una setmana de certa angoixa, una mica de cangueli de mentira, per donar emoció a la trama i vestir-la de proesa, i a seguir tan tranquil a Europa. Cristiano i la seva imponent eficàcia (16 gols en 10 partits de Champions), l’impetuós Carvajal i el ja consagrat Casemiro, el capatàs del latifundi en vies de la canonització merengue, van ser suficients per pagar aquest tènue incendi. En la nit en què ningú va invocar cap esperit, un Madrid amb poca ànima i encara menys joc va salvar el tràngol gràcies a la cosa més material del futbol: gols. Tres en necessitava, tres va marcar el seu número 7. Però divendres ja no hi haurà cap bola calenta.