La mala ratxa de Messi i Neymar

No troba Messi a Messi, torturat a més perquè no es reconeix en la seva grisa versió, més a prop del centre de l'atac, tocant més la pilota, però sense la profunditat i la punteria que solia. Ni tampoc Neymar sap de Neymar, angoixat perquè ha descobert, encara que no ho digui, que del Brasil va tornar un altre jugador. Res a veure amb el geni i la velocitat d'abans, quan l'11 va sostenir l'equip en els dos mesos en què va haver de viure sense el 10, postrat a l'infermeria. I el Barça, construït per i per als davanters, viu inquiet la seva setmana negra, amb la Lliga más ajustada que mai, i jugant-se dimecres el seu futur europeu a la caldera del Calderón.

 

Luis Enrique necessita recuperar la millor versió dels dos davanters, capitals per entendre l'èxit de la seva obra. Enyora l'equip aquesta eficàcia de les estrelles, malgrat que  Suárez està firmant números d'extraterrestre (45 gols en 45 partits). Però amb la contundència del nou, decisiu en la remuntada sobre el quadro de Simeone en l'anada amb els seus dos gols (2-1 per als blaugranes), no n'hi ha prou. Al tècnic li cal reconstruir la confiança danyada de Messi, líder i far del Barcelona, i reflotar Neymar, que sembla, curiosament, ser un altre Neymar.

 No resulta gens casual que la pitjor ratxa del Barça aquesta temporada (dues derrotes, un empat i tan sols una victòria en els quatre últims partits) hagi coincidit amb aquest estrany viatge al desconegut emprès pel 10. I l'11.

LLUNY DE LA BANDA

S'han apagat els dos al mateix temps com a prova la seva falta d'eficàcia: 0 gols porta l'argentí; un, i de penal, rubrica el brasiler. De sobte, els focus de Messi i Neymar han deixat d'il·luminar l'atac provocant un curtcircuit al Barça. No, no és un problema físic, ni tampoc que el pes de la temporada vagi debilitant les seves cames. A Messi, que va tornar feliç per retrobar-se amb l'afecte de l'afició argentina, se l'ha vist més lluny de la banda dreta que de costum. Apareix Leo al centre, intervé bastant més en la passada i en l'associació, però és menys decisiu en el remat (només cinc a porta en 360 minuts) i no influeix tant en l'elaboració dels gols. No ha donat cap assistència des de fa gairebé un mes: a Neymar davant el Getafe el 12 de març.

COM EL 2011

El seu llenguatge tàctic, fuig de la calç i se'n va amb assiduïtat a les zones temperades del camp, i el seu llenguatge corporal, torturat com se'l va veure a Anoeta després de no aprofitar les seves dues ocasions, delaten l'angoixa que viu l'estrella argentina, obsessionat a recuperar la punteria. I, sobretot, a trobar el desequilibri, imprescindible perquè el Barça superi dimecres «el partit més important de la temporada», com va definir Piqué la transcendental visita al Calderón per intentar acabar amb el 'cholisme'.

Encara que viu la seva pitjor ratxa de cara al gol (360 minuts sense marcar) en els últims cinc anyss (va estar 417 en la temporada 2010-11 amb Guardiola, la de la quarta Champions), Messi no s'amaga en cap moment. Sembla que va trucant a la seva pròpia porta convençut que acabará trobant l'escletxa per fugir d'aquesta presó –suma tres partits buscant sense èxit el gol 500 de la seva carrera– i treure, al mateix temps, al Barça d'aquesta tempesta de dubtes que el sacsejava. Dimecres és el dia. Tampoc n'hi ha més. És el partit que, potser, podrà definir el curs. Per bé i per mal. En la salut i en la malaltia.

Notícies relacionades

La Reial Societat torna a tombar el Barça a Anoeta

Luis Enrique, després de la derrota a Anoeta: "No s'ha de plorar"

Per això, Luis Enrique també espera que Neymar abandoni aquest futbol burocràtic i rutinari que exhibeix després del seu accidentat i breu periple amb la selecció brasilera. Abans d'anar-se'n amb Dunga, Ney va firmar quatre gols en 360 minuts. Va tornar del seu país el davanter com si l'hagués abandonat la velocitat i l'electricitat que desprenia el seu joc. De sobte, ni marca (0 gols en els últims 270 minuts), ni regateja, ni xuta a porta (tan sols dos remats) ni dóna assistències. Al Barça, si falla el trident tot s'ensorra. Però Luis Enrique creu que l'Atlètic patirà el trident de sempre

.