Tejada i l'altre Luis Suárez

Hi va haver un Luis Suárez que un dia va marcar quatre gols en un partit en què el Barça, com dimecres passat davant el València, també en va marcar set, però qui  va marcar els altres tres no va ser Leo Messi, sinó Justo Tejada. ¿Una mica embolicat? 

Han passat gairebé 60 anys. 23 de setembre de 1956. És vigília de la Mercè i es juga al camp de les Corts un partit de Lliga contra l’Atlètic de Madrid. El Barça ve d’una victòria poc convincent contra l’Osasuna en l’estrena del campionat i d’una derrota a Valladolid. Hi ha nervis i una ensopegada seria realment funesta.

L’equip és conscient de la dimensió del xoc i surt a tota pressió. Són: Ramallets, Olivella, Brugué, Gràcia, Vergés, Segarra, Basora, Villaverde, Sampedro, Suárez i Tejada. En mitja hora ja guanyen per 3-0. Els dos primers els marca Luis Suárez, l’etern Luisito, el gallec que ostenta l’única Pilota d’Or espanyola, i el tercer l’anota Justo Tejada (Barcelona, 1933). 

«Tinc un record una mica vague d’aquell partit, va acabar 7-3», explica al seu domicili, entre retalls de premsa, qui va ser gran davanter del Barça. No obstant, explica: «Jo jugava per la dreta, però Balmanya [Domènec, l’entrenador] em va canviar de costat perquè se n’havia anat Manchón, que fins llavors ocupava l’esquerra. Així que va posar Basora a la dreta i a mi a l’esquerra».

El trident del Barça sembla jugar en una altra època. Les xifres golejadores de Messi, Suárez i Neymar evoquen aquelles dècades de golejades tabn àmplies. «Són impressionants tots tres, és fonamental la compenetració que tenen», assenyala Tejada. En els seus temps la plantilla del Barça tenia «deu davanters». Era quan en les alineacions hi havia cinc atacants, i tots havien de marcar. «¡Ui, si un dels cinc no marcava gols el començaven a mirar malament».

129 gols

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

No era el seu cas. Va tancar les seves vuit temporades al primer equip «amb 129 gols», precisa amb fina memòria. No sap amb exactitud quants hat-tricks va anotar, com aquell dia davant l’Atlètic, en què es va negar a sortir del camp (no existien les substitucions) malgrat que s’havia fet mal i tant Balmanya com el massatgista, Ángel Mur pare, l’hi demanaven a crits. Sí que recorda els quatre que va fer a la Reial Societat i el mateix nombre que va fer amb la selecció «en un partit contra Irlanda del Nord el 1958». Llavors l’autor de tres o més gols no es guardava la pilota com a trofeu. «En tots els meus anys al Barça no em vaig poder emportar ni una samarreta. D’una pilota ja ni en parlem».   

No era tan prolífic Luisito Suárez Miramontes, que el dia dels quatre a l’Atlètic només tenia 20 anys. «Era un fenomen, era una mena d’Iniesta», diu Tejada, que ahir va parlar uns minuts amb aquell gran amic a qui el Barça va malvendre a l’Inter el 1961.