El Barça es defensa sota pressió

Enfront de la tesi recurrent que la millor defensa és un bon atac, que el Barça ha fet realitat en els seus millors moments, l’equip de Luis Enrique ha trobat el camí intermedi, el punt d’equilibri que necessitava per recuperar la seva millor versió. Amb un atac indiscutible, que també ha deixat enrere els problemes d’eficàcia dels inicis de temporada i que provoca el justificat debat de si aquesta és la millor davantera de la història (el trident ha marcat 120 gols el 2015), el campió ha aconseguit tancar l’hemorràgia dels primers partits i, finalment, és tan fiable quan té la pilota com quan corre a recuperar-la. El Barça defensa millor perquè pressiona millor.

Les xifres feien sortir els colors, amb una mitjana de gairebé dos gols per partit, i en les primeres 13 jornades suposaven el triple que l’any anterior: 22 enfront de 8. Però en les últimes setmanes aquest colador ha donat pas a una estadística admirable (un gol, el de Dzeko i en el temps afegit, en sis partits) que reforça l’equilibri general.

De la mateixa manera que aquesta vulnerabilitat no era un problema exclusiu de la defensa, la solidesa actual és el resultat d’una disposició més consistent. Ha recuperat la pressió a dalt, amb l’incansable Suárez com a màxim exponent (el 0-2 de Neymar en el clàssic neix d’una recuperació seva davant Modric), i això l’ha ajudat a allunyar els rivals de l’àrea. Concedeix molt poc, com correspon a un tricampió.

Vuit gols per començar

En els últims sis partits, l’equip ha encaixat un gol, el de Dzeko, amb 6-0 i en el temps afegit. Res a veure amb el pim-pam-pum d’abans. El rànquing d’aquest setge l’encapçala el Rayo de Jémez que al Camp Nou va rematar 22 vegades a porteria. No li va servir per guanyar, encara que el resultat (5-2) va estar per sobre del que va ser el partit amb Bravo salvant uns quants gols. Però al Celta (18 xuts) i al Sevilla (17), sí. El Roma va rematar quatre vegades. «Encaixar gols no és un problema de la defensa, és un problema de tot l’equip, començant per l’entrenador», va afirmar Luis Enrique.

Aquesta fragilitat inicial li va costar el lloc a Ter Stegen, devorat per errors propis i d’altres, i que va perdre l’avantatge que li va donar la incorporació amb retard de Bravo per la seva participació en la Copa Amèrica. Les dues Supercopes, que semblaven una passda avançada per guanyar-se la titularitat, el van acabar condemnant amb vuit gols encaixats en dos partits (Sevilla i Athletic) i un títol perdut davant dels bascos. De sobte, el gegant alemany es va ensorrar, però als seus errors individuals (el gol de l’Athletic, que després es va repetir davant del Roma), s’hi va unir una pobra actuació defensiva, que també va acabar patint Bravo.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Curiosament, l’equip ha recuperat la solidesa perduda coincidint amb la lesió de Messi, com si s’hagués conscienciat de la necessitat d’ajustar-se al màxim per contrarestar la seva absència. En 6 dels últims 11 partits ha mantingut la porteria a zero, afavorida per la millora d’algunes peces clau, com Piqué, Alves o Alba. El clàssic del Bernabéu, a més, va suposar el retorn d’una línia inèdita des de la final de Berlín, amb tots tres més Mascherano, junts per primera vegada.

Un dels més beneficiats per aquest equilibri és Busquets. Penalitzat quan falla aquesta pressió, el migcentre ha tingut en els últims partits el protagonisme que perd quan es veu obligat a cobrir els espais per la desconnexió entre línies. Una actuació excepcional que deixa encara més en evidència l’oblit que pateix any rere any en les nominacions dels premis. Absent en l’amplíssima relació inicial de la Pilota d’Or, xoca encara més que tampoc figuri entre els candidats que la UEFA acaba d’anunciar per a l’equip del 2015, al costat de  Mascherano, Piqué, Alves, Iniesta, Rakitic, Messi, Suárez i Neymar. Però el seu reconeixement està per sobre de qualsevol llista.