04 juny 2020

Anar al contingut

Gols d'estratègia

L'últim president del Barça ratifica el càrrec a les urnes amb una campanya austera en les formes i rica en mitjans que li ha permès culminar una temporada gloriosa

JOAN DOMÈNECH / BARCELONA

Josep Maria Bartomeu és felicitat efusivament al conèixer-se el sondeig de TV-3 quan es van tancar les urnes.

Josep Maria Bartomeu és felicitat efusivament al conèixer-se el sondeig de TV-3 quan es van tancar les urnes. / JORDI COTRINA

Una foto del trident i una altra del triplet. Amb les imatges que retrataven una temporada gloriosa, va deixar que les obres parlessin per ell. No hi havia millor discurs ni més sòlid que els dos pòsters amb què va engalanar la seva seu. L'última victòria, la de les urnes, estava virtualment a la butxaca abans de començar la campanya. Josep Maria Bartomeu i Floreta era per successió, i ara ho és per votació, el 40è president del Barça.

Bartomeu (Barcelona, 6 de febrer de 1963) ha guanyat les eleccions amb gols a pilota parada. Apel·lant a l'estratègia, tan útil i recurrent en l'esport. Era un partit per guanyar-lo. Tàctic, com es diria ara, en el gastat eufemisme futbolístic. Un recurs més incorporat al potencial de l'equip, com ha fet Luis Enrique. Bartomeu havia de defensar el resultat de l'anada (la golejada d'una temporada brillant). I va vèncer una altra vegada. Sense la contundència de Sandro Rosell, el seu antecessor (61%), però amb un avantatge (més de la meitat dels vots, un 54,63% sobre el 33,03% de Laporta) que no només el legitima sinó que el reforça a ulls del barcelonisme i l'allibera de qualsevol sospita o dubte.

Una defensa insuperable

Els èxits del trident amic (Messi, Suárez, Neymar) van exercir una defensa insuperable. Els atacs rivals a penes van causar esgarrinxades. Al trident enemic (Laporta, Freixa i Benedito) no li va faltar munició, sinó punteria. Tenien bales per causar una destrossa. Eren tres i cap va obtenir el poder decisori comparable al que posseeixen els tres futbolistes en el terreny de joc.

Sent un, Bartomeu no va estar sol. Tenia un exèrcit de fidels reclutats des dels temps del rosellisme. El fundador d'aquest corrent va aparèixer en el primer minut de la votació i va marxar. Els companys es van quedar tot el dia, aguantant la calor i prestant-se també al corrent d'abraçades i fotos que va obrir la candidatura de Laporta amb els seus exesportistes en l'accés principal a les taules de votació.

Una acció estratègica, com estratègic ha sigut el to de Bartomeu en la campanya. Ho va ser situar-se darrere de la foto del trident i del triplet i ho va ser la dosificació dels missatges. Bartomeu va jugar a casa, momentàniament traslladat al carrer Balmes, mentre que un grup esva quedar al Camp Nou. No es va desprendre mai -ni va voler, perquè era el seu millor aval- de la condició d'expresident. Sabia que Braida i Soler neutralitzarien la carta del fitxatge de Pogba, va anunciar que el Roma jugaria el Gamper (quan tècnicament era un candidat) i va gestionar els temps del fitxatge d'Arda Turan al ritme que li va convenir, no al que van pretendre dictar-li els altres.

Bartomeu es va confessar un home de diàleg i procliu a discutir idees, però va obrar de forma contrària: la seva candidatura es va negar a tots els debats, excepte un. Influent com cap dels seus adversaris, va aconseguir allunyar-lo del dia de la votació per minimitzar danys. El perill estava en el cos a cos. El seu equip tenia interioritzat que no podia competir amb la retòrica dels rivals. I va aguantar, exhibint una talla que pocs li reconeixien. Ningú ha dubtat, en canvi, de l'afabilitat que desprèn la seva actitud. El vell i nou president ha preservat intacta aquesta imatge de científic, aquest perfil tranquil·litzador, serè i de fàcil somriure.

Paraules i fets

El pare del Jan i el Víctor, el marit de la Marta, és enginyer, dirigeix una empresa d'instal·lacions aeroportuàries i mira de governar amb fredor el tobogan emocional que és el Barça. Fuig del rosellismemés amb paraules que amb fets fins ara després de rebre un llegat enverinat amb la sanció de la FIFA, el cas Neymar, que el té imputat a ell i al club, i el patrocini de Qatar del qual ara intenta desmarcar-se. A poc a poc, assentant-se en cada pas que fa, ha aconseguit imprimir un segell personal. Ara reconeixible. Ara elogiat. Ara ratificat per la meitat dels socis.

Sense les rotundes xifres del seu antecessor (61% dels vots del 2010), Bartu té davant seu sis anys per culminar l'Espai Barça i el futur de Messi com a obres majors, a més a més de preservar la continuïtat d'un

Barça campió. Gairebé res.