El Barça s'ofega al Bernabéu

Cada gol del Madrid, un error. I a cada gol, l'error era més greu del Barça. Consumit en els seus errors, l'equip blaugrana ha tirat a les escombraries el gol inicial de Neymar i se n'ha anat del Santiago Bernabéu aquest dissabte fos (3-1). Ha tingut el rival a la seva mà, s'ha estavellat contra Casillas i en una lamentable segona part ha abandonat immers en dubtes, preguntant-se què dimonis ha fet. Ha jugat millor l'equip de Carlo Ancelotti i, al final, no ha jugat a res el conjunt de Luis Enrique. I el clàssic ha deixat, com ja va passar a París, nu el Barça.

Amb l'alineació inicial, Luis Enrique va enviar un missatge contundent. L'evolució de la idea (Rakitic) ha d'esperar perquè Xavi és molt Xavi. I en un clàssic, molt més encara. Hi havia, a més, una barreja del que és tradicional –el geni Messi, el mag Iniesta, el propietari de la pilota Xavi– amb el que és nou: la creativitat de Neymar i la capacitat ofensiva de Luis Suárez, més assistent que rematador. Va començar de meravella el partit per al valent Barça de Luis Enrique quan el davanter uruguaià va albirar en la llunyania el brasiler per firmar el 0-1 que va silenciar el Bernabéu. Una excel·lent jugada, traçada amb calma, cura i fins i tot pausa, que va accelerar quan va arribar a les botes de Suárez perquè Neymar anés trencant cintures de la defensa del Madrid com si fossin nens.

Providencial Casillas

Amb el vent a favor, el Barça va patir amb aquella doble rematada de Benzema repel·lit pel travesser de Bravo, però tenia el Bernabéu espantat. I l'equip d'Ancelotti descol·locat quan va tenir dues ocasions, la segona de Messi claríssima en què va topar amb el cos del providencial Casillas, a qui el públic havia començat a xiular i, de sobte, després d'aquella màgica acció, va corejar el seu nom. Perdonat el campió d'Europa, el conjunt de Luis Enrique es va voler ficar en el partit amb aquell penal estrany de Piqué per acabar amb el rècord de Bravo. Va ser estrany perquè el central es va fondre a terra --potser va relliscar-- amb la mà enganxada a la gespa per frenar la centrada de Marcelo.

Estrany també va ser que a la mitja hora de partit tres artistes (Messi, Neymar i Iniesta) veiessin ja una cartolina groga en un clàssic exquisit en la seva netedat. El Madrid va trobar la vida quan estava començant a posar-se més que nerviós. Però aquell penal, transformat per Ronaldo, va exercir un canvi climàtic en el paisatge del clàssic. De sobte, tot es va modificar. I per a mal del Barça.

Ja en els insulsos minuts finals de la primera part s'advertia que l'equip blaugrana havia perdut el control. No tenia la pilota. Anava de manera descoordinada, mancat també, de la pressió, una de les seves senyes d'identitat. El pitjor, a més, encara estava per arribar.

El córner del caos

Un desastrós inici de la segona meitat en què el Barça va deixar el pitjor de si mateix. Un gol encaixat en un córner, ningú va detectar que Pepe, un dels principals perills aeris del Madrid, estava sol. I va rematar amb tanta placidesa que va anunciar temps encara més dramàtics per al Barça retratats en el 3-1, el de Benzema, el contraatac blanc de tota la vida.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

En aquella jugada, era un córner a favor per als blaugranes, va quedar certificada la caiguda fent inútil el gol inicial de Neymar. Anava a llançar el córner Xavi, però a Luis Enrique li va entrar una pressa desproporcionada. Va treure el capità, va col·locar Rakitic i va començar llavors una cadena de despropòsits. El croat va tirar horrible el córner i una pilota que era d'Iniesta va acabar a la xarxa de Bravo. Isco va córrer més que Iniesta, Mascherano va desatendre la guarida defensiva i el Madrid es va donar un autèntic festí.

Ni la pilota, ni l'estil, ni la personalitat necessària. Res tenia el Barça que va començar amb Xavi i Iniesta (es va lesionar) a la sala de màquines i va acabar amb Rakitic i Sergi Roberto. Ni el que era vell, ni el que era nou va funcionar.