Carta a Tito

Amic Tito, moltes gràcies. Com i quant hem après de tu, especialment aquests últims mesos! Ha estat un plaer per a nosaltres compartir converses, trobades, dinars, sopars, calçotades, cafès o una cervesa. I en cada una d'aquestes ocasions tu ens donaves lliçons de vida. Converses que desprenien preocupació, però no preocupació per tu mateix i pel teu estat de salut, sinó preocupació pels teus, per la Montse, pels teus fills, la Carlota i l'Adrià, pel seu futur i comoditat, i per què no els faltés de res quan tu ja no hi fossis. I preocupació pel futur dels teus amics, el Jordi, l'Aureli, el Jaume i molts més, però també interès a aportar la teva vàlua i professionalitat al futur del Barça, des del primer equip fins al futbol formatiu.

La teva generositat ha estat immensa, i de la gent que jo he conegut molt pocs es poden comparar amb tu. Pensant en els altres i donant als altres el protagonisme fins a l'últim sospir. En vam parlar moltes vegades i, Tito, és tal com ho dèiem: tu has sembrat i has recollit. Els teus amics, molts i bons, estan amb tu, i no caldrà que pateixis, ja que els teus amics tindran cura dels que més estimes, la teva família, i recordaran el teu lema: "Seny, pit i collons.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Vaig poder parlar amb tu moments abans que comencessis el teu somni profund i etern. Probablement, la millor i pitjor conversa que he tingut mai. I t'agraeixo tant que em donessis alguns dels teus últims minuts, per ajudar a adonar-me de l'excessiva importància que donem a coses que no en tenen només per omplir el nostre ego. Mai oblidaré el fet d'haver pogut acomiadar-me de tu, sabent que un dia ens tornarem a veure. Fins llavors, Tito, rep un petó molt fort d'un altre dels molts que també t'estimen.

Sandro