Carta a Tito

Amic Tito, moltes gràcies. Com i quant hem après de tu, especialment aquests últims mesos! Ha estat un plaer per a nosaltres compartir converses, trobades, dinars, sopars, calçotades, cafès o una cervesa. I en cada una d'aquestes ocasions tu ens donaves lliçons de vida. Converses que desprenien preocupació, però no preocupació per tu mateix i pel teu estat de salut, sinó preocupació pels teus, per la Montse, pels teus fills, la Carlota i l'Adrià, pel seu futur i comoditat, i per què no els faltés de res quan tu ja no hi fossis. I preocupació pel futur dels teus amics, el Jordi, l'Aureli, el Jaume i molts més, però també interès a aportar la teva vàlua i professionalitat al futur del Barça, des del primer equip fins al futbol formatiu.

La teva generositat ha estat immensa, i de la gent que jo he conegut molt pocs es poden comparar amb tu. Pensant en els altres i donant als altres el protagonisme fins a l'últim sospir. En vam parlar moltes vegades i, Tito, és tal com ho dèiem: tu has sembrat i has recollit. Els teus amics, molts i bons, estan amb tu, i no caldrà que pateixis, ja que els teus amics tindran cura dels que més estimes, la teva família, i recordaran el teu lema: "Seny, pit i collons.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Vaig poder parlar amb tu moments abans que comencessis el teu somni profund i etern. Probablement, la millor i pitjor conversa que he tingut mai. I t'agraeixo tant que em donessis alguns dels teus últims minuts, per ajudar a adonar-me de l'excessiva importància que donem a coses que no en tenen només per omplir el nostre ego. Mai oblidaré el fet d'haver pogut acomiadar-me de tu, sabent que un dia ens tornarem a veure. Fins llavors, Tito, rep un petó molt fort d'un altre dels molts que també t'estimen.

Sandro