Una cita per al clàssic Barça

No hi ha partit menys clàssic que el clàssic, una cita que sovint segueix guions imprevistos, allunyats de la intuïció i les anàlisis prèvies, i que, tret de cicles excepcionals com el de Guardiola, acostuma a mantenir l'equilibri entre els dos grans. Així es presenta aquest mà a mà, amb un to lleugerament blanc ni que sigui per la condició de líder i aquella eufòria in crescendo que tant s'imposa al Bernabéu fins i tot quan no està justificada, però amb l'obligat respecte que es mereix el Barça que més fort ha colpejat el madridisme a la seva pròpia casa. Potser ja no és el mateix, però amb Messi, Iniesta i companyia, i la Lliga en l'aire, hi ha molt a jugar.

D'entrada, el Barça s'hi juga més. Condemnat per la seva inestabilitat, ha anat perdent avantatge fins a invertir els papers i passar de perseguit a perseguidor (de 6 punts al davant a 4 al darrere), en una situació doblement delicada. Guanyar és obligat per seguir en la lluita pel títol; perdre suposaria acomiadar-se de la Lliga, amb el desgast emocional que implicaria just abans de la Champions i la final de Copa. I una cita tan vital per al club com la vida esportiva: el referèndum del Camp Nou (5 d'abril). Res li convé menys a la directiva que la pilota no l'acompanyi en aquesta consulta i acabi afectant negativament el vot dels socis.

UN EQUIP SÒLID / Però al vestidor no estan pendents de les urnes ni de les obres. Allà dins fa dies que juguen el partit, conscienciats per competir com tantes vegades ho han fet, decidits a ser els que sempre han estat. I en aquest punt, no hi ha dubtes. «Hem de ser valents», va proclamar Iniesta, apel·lant a l'estil amb el qual han fet emmudir Chamartín. Per a Martino, el seu segon clàssic arriba en un moment d'incertesa sobre el seu futur i sobre el punt exacte en el qual es troba l'equip, que d'un partit a un altre pateix inquietants canvis de personalitat. Avui, està obligat a ser sòlid des del principi fins al final.

Lluny dels dubtes i el secretisme que acostuma a envoltar el clàssic, aquest sembla un llibre obert pels dos bàndols. Ni Martino ni Ancelotti tenen gran cosa a amagar, i les alineacions es donen per cantades. Al Madrid, un onze d'allò més clàssic, que no permet obrir ni un sol debat més enllà del que va i ve sobre Diego López i Casillas. La resta, el firma el Bernabéu sencer.

Notícies relacionades

Un partit apassionant

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

UN ONZE A DEBAT / Al Barça, no. Al Barça, l'alineació s'ha anat debatent al llarg de tota la setmana i no hi ha manera de posar-se d'acord. Es dóna per fet que Martino jugarà la carta de Neymar per sobre de la de Pedro o Alexis. L'ha defensat a cara descoberta i no sembla que sigui una maniobra de distracció. Més aviat es diria que és un gest més de confiança, potser el definitiu perquè qui ell considera «un dels cinc millors del món» li doni la raó i l'hi agraeixi quan més ho necessita i en el millor escenari. Ja ho va fer en el clàssic del Camp Nou, també amb Cesc de fals ariet, i Neymar va marcar. Però aquell Neymar i el d'ara no semblen el mateix, i, en canvi, Pedro en especial i Alexis han ofert un rendiment individual i col·lectiu més fiable.

A la llotja, el Barça ha fet saber que no hi haurà la camaraderia d'altres cites, marcant una altra vegada distàncies amb l'etapa de Rosell. El cas Neymar està a la recambra, i part d'aquesta costosa factura l'hi cobren a Florentino, per a qui aquest clàssic representa l'ocasió de compensar una mica les males estones que el Barça li ha fet patir durant els últims temps. Potser avui es repetirà.