Pocs nens, molt cabreig

Molts socis blaugrana critiquen la mesura que restringeix l'accés dels petits aficionats a l'estadi

Creuen que la decisió hauria d'haver passat per l'assemblea

Els colors blaugrana van lluir en samarretes, cares i fins i tot en trenes.

Els colors blaugrana van lluir en samarretes, cares i fins i tot en trenes. / JORDI COTRINA / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
JORDI TIÓ / Barcelona

Gairebé tots es passejaven aliens a la seva immensa fortuna. Vestits amb la samarreta blaugrana o la de la senyeracorrien expectants i nerviosos amb els seus pares, feliços per assistir a alguna cosa més que un partit. Qui sap si algun d'ells s'estrenava fins i tot al Camp Nou. Per això somreien. Molts altres, en canvi, es mossegaven les ungles a casa davant la impossibilitat d'anar al partit, qui sap si fins i tot veient alguna promesa trencada. Sí, és clar que hi havia nens i nenes al Camp Nou, però molts menys dels que hi haurien anat (tant pel rival com per l'hora) si no fos per les noves mesures instaurades pel club al·legant raons de seguretat i el compliment de la llei.

Curiosament, l'alegria dels més petits contrastava amb el mosqueig dels socis quan se'ls preguntava per la mesura. «He hagut de comprar una entrada per a ell ja que fins ara sempre se m'asseia a la falda», explica Marc Cartanyà. «No estic d'acord amb aquesta nova mesura. A més a més, s'ha fet amb molt poc temps», afegeix aquest soci barcelonista.

De fet, la urgència amb què la junta ha pres aquesta determinació, sense dir res a l'assemblea de compromissaris del mes de setembre, és un dels motius de l'enuig general. «És un assumpte important per deixar-lo passar i s'hauria de votar a l'assemblea», afirma Ferran Romero, que va recórrer al carnet de sòcia de la seva cunyada perquè el seu fill Pol, de 4 anys, no es quedés sense clàssic. «És soci des del dia que va néixer. Ha vingut a tots els clàssics i sempre a la meva falda. ¿Quins problemes de seguretat hi pot haver? Sempre venim amb temps i ens en anem 10 minuts abans que s'acabi el partit. En 57 anys d'història d'aquest estadi no hi ha hagut mai problemes d'allaus», afegeix Romero, la dona del qual, Àngels Fernández, també sòcia, recorda: «Rosell sempre ha dit que aquest club era familiar». David Sala, Mònica de Vega i Jaume Masferrer arribaven amb temps amb dos xavals de 5 anys. «Si no hagués sigut per això haurien vingut dos nens més», explica Sala. «Em sembla fatal com s'ha fet», afegeix, i revela que, a aquest pas, potser s'acaba donant de baixa. «És el primer partit que venim aquesta temporada. Els horaris que posen cada vegada ho compliquen més tot. No fem res més que pagar i cada vegada tenim menys drets. Si seguim d'aquesta manera, m'acabaré esborrant»«Els catalans ja vam demostrar a la via de l'11 de setembre que som pacífics», diu la Mònica rebatent els que esgrimeixen raons de seguretat.

Notícies relacionades

Adéu a una tradició

«Això suposa acabar amb una cosa molt bonica. Tots els que som avis i els que són pares hem portat els nostres néts i fills a l'estadi. A més a més, és una forma molt bonica de fer barcelonisme, que els nens es facin del Barça», explica Francesc Tayeda, que no obstant li sembla bé que «en partits com el Barça-Madrid es limiti l'accés dels nens per raons de seguretat».No a tothom, però, li sembla malament la decisió presa per la junta. «Em sembla correcte que es faci per raons de seguretat», apunta Àngel Guarch, que va haver de comprar una entrada per al seu fill. «El que no em sembla tan bé és que s'hagi fet tan ràpid i s'hagi comunicat tan malament. Hauria sigut millor donar un any de marge».