La Lliga de Tito

"Si no celebrem aquestaLliga, ens ho hauríem de fer mirar". Aquí, en aquesta reflexió deTito Vilanova, una vegada acabat el partit contra el Betis, el pròleg de la victòria final, s'amagaven moltes coses. ElBarça --i també l'entrenador-- necessita celebrar la Lliga amb una gran festa. Per començar, perquè el títol ha acabat arrasant elMadridi José Mourinho, és clar. Després, per homenatjar un equip que, malgrat els problemes, ha sabut sobreposar-se a l'absència del seu tècnic durant molt temps. Absència física (dos mesos), absència moral (mitja temporada) i absència anímica, sacsejat tot el grup per una terrible malaltia.

Tito ha guanyat laLliga. La seva primera Lliga, i s'assembla així aLouis van Gaal(1998) iPep Guardiola(2009), que en la seva primera temporada al Camp Nou van obtenir el premi a una excel·lent regularitat. NiJohan Cruyff, el pioner, ho va aconseguir el 1989, quan va iniciar una meravellosa obra que encara avui, un quart de segle després, encara perdura. Ni tampocFrank Rijkaard, l'hereu escollit perCruyff per a la reconstrucció (2003) ho va aconseguir al primer intent.Tito, sí, i ha esborrat així els dubtes que, cap al mes d'abril d'any passat, va desfermar la notícia que, després de la marxa de Guardiola, ell es convertiria en el primer entrenador.

Notícies relacionades

Messi, senzillament Messi

I Valdés se'n va

En el complex camí, el tècnic, a qui li queda un any més de contracte, ha intentat innovar, sempre amb l'ajuda de Jordi Roura, ajudant i, sobretot, el seu amic. El complicat encaix deCesc li va sortir bé a l'inici; després, no. La inclusió d'Adriano com a central va ser una aposta atrevida, encara que, al mateix temps, delatava la poca confiança enBartra, a qui el destí (les absències dePuyol iMascherano, així com la sanció d'Adriano) li va obrir la porta per jugar contra elBayern, tant a Munic com al Camp Nou.

"Em sento amb forces per continuar", va dirTito en la seva primera roda de premsa després de tornar de Nova York, on va rebre tractament contra untumor en la glàndula paròtide. I, certament, s'ha guanyat aquest dret per seguir construint aquesta obra inconclusa.