El Barça sobreviu al prémer el 'botó nuclear' de Messi (1-1)

El paracaigudes d'emergència va salvar el Barça.Leo Messi,el millor del món, va saltar al camp quan faltaven 30 minuts perquè es consumés la catàstrofe i, mig coix, va inflar les veles de l'equip i el va acabar portant a les semifinals de laChampions. Seran les sisenes consecutives, una cosa que cap altre equip d'Europa pot dir. El Barça les va passar de tots colors davant elParís Saint Germain,i només la presència de l'argentí, decisiu en el golàs de Pedro quan faltaven 9 minuts del final, va evitar l'eliminació (1-1).

El Barça va sortir com un flam i la seva primera part va ser una oda a la imprecisió i el descontrol. Valdés va tocar més pilotes que Xavi (i encara sort), la pista definitiva per endevinar el calibre del calvari. En termes de possessió i control, aquells 45 minuts van ser dolents de sortir corrent. Cada inici de jugada va provocar un conat d'infart. Busquets i Xavi es van quedar aïllats fins a desdibuixar com mai la naturalesa possessiva del Barça, que tot i així va arribar a l'àrea del París SG i fins i tot es va acostar a la dotzena de xuts a porta, gairebé tots insulsos, fluixos i sense dentadura.

Valdés, desfibril·lador en mà, va mantenir l'equip amb vida amb quatre intervencions que enyorarem quan ja no hi sigui. Valdés, Alba (elèctric tapant forats del desordre defensiu) i Iniesta (flotant per sobre del desastre, l'únic amb capacitat d'inquietar Sirigu) van ser els claus on agafar-se. Però faltava el martell.

La cuirassa abonyegada

L'atreviment del París SG, que a vegades va tenir actuacions de gran equip, va acovardir el Barça, que mai juga a defensar i que es va veure obligat a fer el que no sap. El millor escut és no posar-se a l'abast, vindria a ser la idea, però la cuirassa va sortir molt abonyegada. De fet, el que va ser estrany va ser que el Barça no estigués ja dins del taüt quan va arribar el descans. Va sobreviure malgrat que el quadro d'Ancelotti el va encaixonar en carrerons foscos i molt perillosos pels quals rondaven, amenaçants, Lavezzi, Pastore, Ibrahimovic, Moura...

I quan el pitjor semblava haver quedat enrere i el descans es presentava com una benedicció, el Barça es va trobar amb el punyal al pit quan va girar la primera cantonada del segon temps. Pastore va córrer a buscar una passada d'Ibra i va superar Valdés amb l'esquerra a la seva sortida (minut 49). La sensació no podia ser pitjor al Camp Nou. Confusió a bord i un excel·lent rival davant.

Estrany a la banqueta

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Llavors, Tito va haver de prémer el botó nuclear: Messi. L'argentí feia una hora que es rosegava les ungles, inquiet com mai se'l veu quan és a la gespa. La banqueta és un lloc massa estrany per a ell. Va sortir i la cridòria a l'estadi va ser memorable. Va ser un esclat de fe. Messi feia una hora que es rosegava les ungles però la seva grapa és d'una altra espècie i les quatre pilotes d'or pesen en l'ànim del rival, així que el pànic va canviar de bàndol. I Messi va fer una de les seves: va agafar una pilota a la zona calenta i va trobar Villa, que va veure de reüll Pedro amb el canó armat i li va deixar la bala. El xutàs amb l'esquerra del canari 'el seu primer gol en aquesta Champions va arribar quan feia més falta' va demolir la xarxa del conjunt francès, que es va esqueixar ja per sempre (m. 70). Messi, fins i tot molt limitat físicament, va exhibir la seva grandesa. Va controlar el joc i, en suma, la seva mera presència va actuar com una pastilla sedant per al Barça més desesperat que el Camp Nou havia vist en molt temps.

Encara hi va haver, no obstant, llarguíssims minuts d'agonia amb algunes flors brotant en un terreny tan agrest. Iniesta es va inventar una jugada fabulosa, amb un revers davant Alex i un xut que va sortir fora i que, si hagués entrat, hauria enviat el manxec a l'olimp absolut. Allà on viu Messi.