Divina semifinal

Qui va dir que seria fàcil. No ho va ser, ni tan sols per al Reial Madrid, que va estar a la corda fluixa a Istanbul. No ho va ser, ¡mare meva!, per al Borussia de Dortmund, que va necessitar ajuda arbitral. I no ho anava a ser per al Barça, que va arrencar sense Messi, guardat entre cotó persiaca, però que, al final, va acabar sent decisiu encara que no tant com Pedro, que va tornar a ser profètic, que va tornar a ser el Pedro d'Espanya, el que s'ha acostumat a fer història amb els seus golassos, amb la Roja i la blaugrana.

Va ser l'aparició del diví argentí el que va canviar el compàs del partit, la dinàmica del joc. Va ser la Pulga qui va encomanar de por, de terror, el conjunt gal, que ahir només va alinear un jugador francès, com el Madrid només havia alineat un espanyol, el seu porter. Va ser l'aparició de Messi el que va fer que el París Saint Germain tingués por perquè li anaven a caure a sobre les quatre Pilotes d'Or. Perquè Messi també existeix per espantar, per fer por, no només per fer o oferir gols. La seva presència intimida i aquesta era, acabat de sortir de la infermeria, la seva única missió en aquesta nit tremolosa. Messi va crear basarda, va fer creure els seus i va crear l'ocasió de gol.

Qui va dir que seria fàcil. Només el poderós Bayern de Munic, guanyador a Torí (0-2) davant el Juventus, arribarà demà al sorteig de Nyon amb l'etiqueta d'impecable. Els altres, amb ensurts, amb dificultats, amb tremolor, giraran full i començaran a somiar amb Wembley, un lloc de pelegrinatge mític per als barcelonistes, que ahir a la nit van acabar amb el cor encongit, escenificant un rondo per aguantar l'empat a un, traient pilotes de cap com en els vells temps, tement un rebot, torturats per una distracció, presagiant el pitjor en una nit on al Barça li va poder més el cor, l'ànima, que les cames i els pulmons per aconseguir la seva sisena semifinal consecutiva.

Menys fluïdesa

Aquest Barça és, sens dubte, conseqüència de totes les coses que li estan passant aquest any. La seva serenitat per jugar, el seu futbol de toc, la seva mobilitat, s'han vist sacsejats per massa coses, algunes de tràgiques, doloroses, que incideixen en la frescor, en la ment i, per què no dir-ho, en la fluïdesa del seu futbol. Però el seu cor no ha deixat de bategar, de bombar, de voler seguir sent el millor. I, fins i tot, en els moments de dificultat, de seriosa dificultat, s'ha seguit mantenint dret, valent, lluitador.

Arrencar sense Messi va ser una concessió a la por que es tornés a lesionar. Però Tito Vilanova no va tenir més remei que fer-lo entrar al partit ja que, contràriament, la Pulga hauria acabat lesionat' de menjar-se les ungles. I quan va entrar Messi va entrar el seu esperit en joc. I va ser, sí, una acció seva, l'única que havia de fer, complementada amb l'habilitat de Villa, prodigiós en la cessió enrere, i el xutàs de Pedro, Pedrito, don Pedro, Pedro d'Espanya, el pare de Bryan, el que va salvar el partit. Aquest gol recorda el gol d'Iniesta a Stanford Bridge, 'oi? Sona a gol immens per a un equip que ja s'ha convertit en l'inquilí de la Champions.

Perquè al sorteig de demà a Nyon, amb boles fredes o calentes, amb boles que donen o no rampes, tornarà a ajuntar-se el morbo de veure un altre clàssic per partida doble o, millor encara, la il·lusió de mig món: veure una final Barça-Madrid. I aquest dia, encara que el Madrid tingui CR7, el Bayern la contundència del seu futbol i el Borussia la il·lusió del novell, tots els ulls seguiran estant en el Barça, que és qui segueix liderant (i els seus rivals ho saben ¡i tant si ho saben!) el cicle virtuós. I té Messi.

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

En aquest bombo hi haurà, sí, quatre gegants, però només dos van pel doblet, Lliga i Champions, fet que afegeix encara més valor a la conquista. Són el Barça i el

Bayern de Munich, davant dos conjunts que ja fa temps («massa aviat», es va queixar amb la boca petita José Mourinho) van renunciar a lluitar pel seu campionat, ja que el Madrid segueix a 13 punts dels blaugranes i el Borussia de Dortmund acaba de perdre la Bundesliga a l'estar ja a 20 punts dels muniquesos. Res d'això, per descomptat, converteix Madrid i Borussia en equips més accessibles. O, precisament per això, són encara més perillosos, ja que s'estan jugant la seva única carta per seguir sent grans. H