Tu a Vigo i jo, a París

Agost del 2012. Ho recorden perfectament. "Estic molt content que Abidal ens pugui acompanyar. Si et sents amb força, t'esperarem tant com calgui. La teva lluita és la nostra força".Van ser les paraules que va triar Tito Vilanova per felicitar el seu lateral, per unir encara més el grup i, sobretot, per agrair l'esforç realitzat per tots fins a recuperar l'immens 'Abi'.

I, precisament avui, quan Tito es reincorporava als entrenaments, quan torna a abraçar els seus, quan continua impressionant-los amb la seva presència, precisament avui va i convoca Abidal per al partit de Vigo, que el míster se saltarà perquè s'ha d'anar a poc a poc, ara que les urgències històriques semblen aparcades.

És tan immens que Tito torni com que Abidal torni a la convocatòria. Són dues maneres de batallar, de mostrar-se vius i, sobretot, de formar part d'una família, esportiva i humana, que ha viscut, que viu, aquests dos cops de destral amb enteresa però amb la sensació que aquestes ferides es poden reproduir i li poden passar, per descomptat, a qualsevol.

Un Barça ferit humanament

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

N'hi ha que han convertit el futbol, l'espectacle, la competició, guanyar o perdre en una cosa tan idiotament dramàtica que, fins i tot en aquest Barça ferit humanament, hi ha hagut qui ha cregut prioritari l'heroïcitat contra el Milan o la derrota copera amb el Reial Madrid que fer-li costat a dos amics, companys, a dos guanyadors, a dos dels seus que, finalment, han recuperat el somriure, la felicitat, el contacte amb els seus el mateix dia i a la mateixa hora.

Ells s'han sentit amb forces i han notat la força que els enviaven els altres. I, com que els han esperat, perquè tots, tots, tenien ganes que tornessin, aquí els tenim. Un a Vigo i l'altre, cap a París.