Guardiola: "Encara no tinc ganes d'entrenar"

L'exentrenador del Barça explica en una conferència a Mèxic com disfruta de la seva nova vida a Nova York

Pep Guardiola, durant la seva conferència davant un grup d’estudiants a Mèxic. YOUTUBE / MEDIO TIEMPO TV

3
Es llegeix en minuts
MARCOS LÓPEZ / Barcelona

"La meva gran sort és que des de petit, des de petitó, vaig sentir que havia trobat la passió. Vaig xutar una pilota i llavors vaig saber que era la meva passió". Així es va dirigirPep Guardiola, l'exentrenador del Barcelona, a un grup d'estudiants aMèxic. Així va explicar les seves sensacions de nen. "Vaig tenir la sort de descobrir això des de molt petit. El meu pare, que era paleta, se m'emportava a treballar amb ell i em deia: 'Vine, vine, ajuda'm a recollir aquestes coses'. I jo ho feia, però m'avorria. Si m'hagués agradat ser paleta, hauria intentat ser el millor paleta possible. Però no m'agradava".

Així, evocant la seva infància aSantpedor (Bages), els seus primers passos aBarcelona ("he viscut la meva passió, però he viscut sobretot de la meva passió", va comentar), participava aquest divendres en una trobada amb els estudiants mexicans. Dret, movent-se sense parar per l'escenari, sense cap paper a les mans, acabat d'arribar de Nova York, on disfruta d'un any sabàtic,Guardiola explicava, en realitat, per què no era avui, per exemple, al Camp Nou. Mentre, en canvi, compartia un cicle de conferències a Mèxic amb polítics de prestigi com l'exprimer ministre britànicTony Blair i l'expresident del BrasilLuiz Inácio Lula da Silva.

"No sé quan tornaré, vaig dir que aquest any no entreno, i si tinc ganes d'entrenar ho faré, però en aquest moment no en tinc", va explicar Guardiola en un fòrum convocat per la Fundació Telmex, del magnat mexicàCarlos Slim. Guardiola va tornar per recordar que "aBarcelona m'han qualificat de fals modest, però vaig ser escollit, aquest és el meu gran mèrit, vaig tenir la gran sort de trobar la passió de petit i de dirigir uns jugadors irrepetibles que fan la professió molt agradable".

Però aquesta passió l'ha perdut. Davant 10.000 becaris i a l'Auditori Nacional de la capital mexicana, Guardiola es va sincerar en aquest cicle de conferències titulat: 'Mèxic Segle XXI: capturant el futur'. I el futur per a Pep és aNova York. "Mai vaig arribar al Barcelona pensant que m'hi estaria tota la vida, hi vaig estar en una etapa, m'ho vaig passar bé i punt. Es va acabar el temps en què quan perdia estava trist i quan guanyava estava content, això ho vaig perdre perdut". O sigui, com ja havia dit aBarcelona, vaig perdre aquesta passió. Aquest foc inicial. "Se'm va acabar, per això vaig deixar d'entrenar".

"A Nova York s'hi està bé"

La gran pregunta ara és quan tornarà. Si torna. PeròGuardiola no ho té clar. Durant una hora, va recordar als estudiants mexicans que sertècnic és excepcional, que és més habitual fer el que està fent ara mateix a Nova York amb la seva família, portar els seus tres fills a l'escola, compartir moments amb la Cristina, la seva companya. "A Nova York s'hi està bé", va comentar.

Notícies relacionades

Va parlar delBarça i dels seus "irrepetibles" jugadors. "A tots els agradava jugar a futbol, aquest és el secret delBarcelona, i quan un fa el que li agrada la resta surt sola. Ells arribaven a l'entrenament sense cap ordre i es posaven a practicar". Va parlar, és clar, de la filosofia que ha deixat en el club i la que es va trobar quan hi va arribar. "Això ho trasmetem i ho aconseguim, va ser bo fer feliç la gent, el públic es divertia veient jugar a futbol i jo simplement vaig seguir una tradició al Barcelona que va iniciarJohan Cruyff, a més de comptar amb un gran grup de jugadors". I va parlar, per descomptat, deMessi: "Tot el que pugui dir de Messi serà insuficient, més enllà del seu talent i de com és de competitiu, és un exemple de com superar-se dia a dia. Li agrada jugar, però li agrada més guanyar. Quan acabi la seva carrera estarà entre els dos o tres millors jugadors de la història".

I quan li van preguntar si es veia algun dia dirigint la selecció espanyola, va deixar totes les portes obertes: "Mai se sap". Sobre si se sentcatalà o espanyol, l'extècnic delBarcelona va recordar que al món ja no hi ha fronteres, després d'expressar el seu desig d'anar un dia a França per estudiar francès, després de recalcar: "M'estimo molt Catalunya, m'estimo molt els meus pares, m'han donat la seva llengua i som un país petit". Però en el que més va insistir a aquests joves mexicans és que trobin "aquesta passió", la que ell mateix està buscant a Nova York, lluny del Camp Nou, la seva casa de tota la vida.