La pretemporada blaugrana

Deulofeu marca i Muniesa es trenca

la greu lesió del central enterboleix lA bonA estrena del Barça i l'actuació de l'extrem

Deulofeu lluita amb un defensa, ahir a Hamburg.

Deulofeu lluita amb un defensa, ahir a Hamburg. / MARC CASANOVAS

2
Es llegeix en minuts
M. L.
HAMBURG

Gerard Deulofeu segueix entossudit a treure la raó als que pensen que el seu salt definitiu al primer equip encara s'ha d'esperar. Veloç com és al camp, el jove extrem nascut a Riudarenes (la Selva) fa 18 anys també ha posat la sisena marxa per escurçar el màxim possible els esglaons que el separen del Camp Nou. I potser ara ja no n'hi ha tants després del seu bon partit d'ahir a Hamburg, un matx en què va començar jugant de titular i va marcar el gol de la victòria.

Amb un potencial extraordinari, Deulofeu tan sols depèn d'ell per aconseguir el seu somni, com ahir mateix li va recordar Tito Vilanova. «És un jugador que té molta projecció i algun dia pot estar en el primer equip, però depèn d'ell», va dir el tècnic, animant el seu jove pupil, a qui va llançar un últim missatge, clar i català, amb l'objectiu d'aplacar egos desmesurats. «Ara és jugador del Barça B, com molts altres, i encara ha de millorar». I Deulofeu, que amb prou feines ha fet dues sessions d'entrenament amb el primer equip després d'una setmana de vacances a Sevilla un cop guanyat l'Europeu sub-19 a Estònia, va entendre el missatge i es va aplicar. En els 45 minuts que va disputar, va portar perill per les bandes i va marcar el segon gol.

Marge de millora

«Sé que he de millorar moltes coses, sobretot la pressió en defensa», va dir al final del partit Deulofeu, que la temporada passada es va convertir en indiscutible al Barça B, on va jugar 34 partits i es va convertir en el màxim golejador de l'equip amb nou dianes.

Totes les bones sensacions generades amb Deulofeu i l'estrena de l'equip van quedar en un segon pla per la greu lesió de Marc Muniesa. Avui es confirmarà, però tot sembla indicar, segons el primer comunicat mèdic, que el central pateix un trencament dels lligaments creuats del genoll dret. Si es confirma el pronòstic, Muniesa diria pràcticament adéu a una temporada que tot just acaba de començar. Una garrotada més dura, impossible. I més per a un jugador marcat per la desgràcia, ja que el 2008 va patir la mateixa lesió, però al genoll esquerre.

Necessitat d'un reforç

Notícies relacionades

«És una pena, em sap molt de greu per ell perquè no és la primera vegada que el castiguen les lesions», recordava Vilanova, que si es confirma la baixa del defensa veurà com augmenta la necessitat de fitxar un altre central o un migcentre que també pugui moure's pel centre de la defensa. «És jove i fort, i l'ajudarà haver passat per una experiència similar fa uns anys», va afegir el tècnic intentant buscar un aspecte positiu a la desgràcia.

Mentre Vilanova parlava amb la premsa, Muniesa sortia abatut del vestidor amb crosses. Ja estès a la gespa del camp s'havia adonat de la gravetat de la lesió. Per això deia que no amb el cap, mirant de buscar una explicació a tanta desgràcia.