Ràbia i esperança

Aquí dins hi ha ràbia. Aquí dins, acostumats a guanyar tant en tan poc temps (13 títols de 17 possibles descomptant ja aquesta Lliga en gairebé quatre anys enfront dels 2 del Madrid), una derrota es tolera de molt mala manera, guardant, això sí, les formes. En la caiguda toca ser més elegant fins i tot que en la victòria. Però aquí dins, al vestidor del Barça, veure guanyar una Lliga al Madrid (la primera des que va arribar Guardiola el 2008) estan més que rabiosos per tornar a jugar. Es podria dir que si poguessin avui mateix estarien sobre la gespa disposats a demostrar que aquesta ànima competitiva segueix sent infinita. Demà, el futbol els dóna una altra oportunitat amb un magnífic tresor com a recompensa: la final de la Champions a Munic.

«No és un moment delicat, és esperançador», va cridar gairebé Xavi, erigit ahir en el portaveu d'un grup sacsejat per la derrota davant el Madrid («no hem jugat malament, però tampoc excel·lent», va precisar en to autocrític), però sense rendir-se. Aquí dins han guanyat tant que una derrota, i sobretot davant el Madrid de Mourinho, exerceix un efecte devastador a l'inici. Però, immediatament, es transforma en una motivació extrema. «Dimarts ens juguem una final de la Champions, amb això està dit tot», va recordar Xavi.

«COSTA MOLT DORMIR» / Ràbia, descontrol emocional en el partit, frustració, impotència, falta de punteria i el sentiment propi d'un culer («costa molt dormir després d'una nit així», va confessar Xavi) van inundar el vestidor del Camp Nou primer

2-poques paraules hi va haver després de la derrota- i ahir al de la Ciutat Esportiva. Guardiola tampoc devia conciliar gaire el son perquè va tramar un pla que va resultar, al final, imperfecte. Però ningú, ni tècnic ni jugadors, tenen temps per lamentar-se. La ferida de la Lliga ha cicatritzat de forma instantània perquè no queda cap altre remei.

«Nosaltres sabem perdre, ja ho vam demostrar en la final de la Copa del Rei», va recordar Xavi després de constatar que els dos únics clàssics que no han deixat seqüeles polèmiques han estat, precisament, els dos triomfs del Madrid. A Mestalla fa un any, en la final de la Copa, i el de dissabte al Camp Nou. Quan el Barça va dominar els clàssics hi va haver sempre enrenou, excuses, coartades i molt soroll silenciant el futbol.

«Hem perdut un títol, però encara ens en queden dos. I n'hem guanyat abans tres. Estem en una final i a 90 minuts de poder jugar-ne una altra. S'ha perdut la Lliga, però encara es pot fer una grandiosa temporada», va afegir després Xavi emfatitzant el missatge «esperançador» després de la nit més amarga viscuda pel Barça de Guardiola al Camp Nou, només comparable a l'eliminació en la semifinal europea davant l'Inter, també de Mou.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

DROGBA VIATJA / Aquí dins hi ha ara molta més ràbia que de costum. Ràbia perquè no es van sentir ells en el clàssic, ràbia també per filtracions poc habituals anunciant, i encertant, l'onze inicial quatre hores abans de l'inici del partit, cosa que ha irritat tant tècnics com futbolistes, i ràbia perquè el Barça va perdre, sobretot, la seva essència.

No es va veure l'equip que enlluer­nava davant el Madrid («no ha sigut el nostre millor partit, ells ens han donat la pilota però no hem creat les ocasions que solem crear», va dir Xavi) i no hi ha pitjor tortura per a aquesta gent que habita aquí dins. Demà, el Chelsea viatja amb un gol d'avantatge, un autobús per defensar-se i amb el recuperat Drogba; és la frontera del Barça: Munic o la depressió.