Reacció de futbol

allà on no hi era Messi, va emergir Iniesta. Allà on no hi era Messi, va aparèixer Keita amb un fort xut amb l'esquerra bonic, parabòlic, lent i fins i tot messiànic. Allà on l'Sporting, amb un de més, a vegades semblava que fins i tot dos, creia tenir contra les cordes el Barça, va ressorgir un equip ple d'orgull per aixecar-se. Però l'orgull quan es parla del Barça és futbol, simplement futbol. Iniesta va agafar la pilota, Xavi va adquirir el mapa del partit, amb un menys els blaugranes, i així, amb tres defenses i el cor encongit l'equip de Guardiola es va alçar amb enorme grandesa. La nit, després de l'expulsió de Piqué i el gol de Barral, convidava al fatalisme i va acabar amb abraçades i ovacions.

No és fàcil la vida sense Messi. I el futbol, encara menys. El Bar-

ça està construït perquè Messi expressi tot el seu talent ofensiu i quan l'estrella s'asseu a la grada, l'equip se sent orfe. Per més coses que Guardiola intentés ahir a la nit. I ho va provar gairebé tot. Per començar, li va donar la disfressa de nou mentider a Cesc, un dels millors amics de Leo. Però ni així. Se'l va veure estrany, desconegut, li sobrava roba per tot arreu. Es podria dir que fins i tot va desfigurar la seva silueta de tal manera que no era Cesc qui pul·lulava pel centre de l'atac. És lògic. Ningú resisteix la comparació amb Messi. A vegades, ni el mateix Messi.

A més, l'Sporting va tornar el Camp Nou al segle passat. Fins i tot al futbol del Plistocè, aquell joc rupestre, en què la pilota és un objecte estrany que s'ha d'enviar com més lluny millor de la teva àrea. Sense amanyagar-la, sense estima, de mala manera. Així és l'Sporting de Clemente. Tan ranci com aquell vestit gris, també d'una altra època. No, no va posar un autocar davant de Juan Pablo. Era un autobús vermell londinenc, dels de dos pisos que van plens a vessar de turistes (en aquest cas defenses) amb l'únic objectiu d'acabar amb la porteria a zero.

PENALS QUE NO ES VEUEN / Al Barça, sense la infinita llum que sempre proporciona Messi, li faltava claredat. No hi havia passadissos interiors, no hi havia espais, no podien desbordar, no hi havia res de res. Per no existir, ni Velasco Carballo va veure dos clars penals (un a Alves i l'altre a Keita). Posats a mirar, el col·legiat va decidir mirar cap a un altre costat. Com ja va fer a Mestalla amb els dos penals, no xiulats, a Messi. Al final de la primera part, quan la pilota va circular amb rapidesa, i al primer toc, va aparèixer Adriano per esquinçar la banda esquerra, connectar amb Keita i esperar l'arribada d'Iniesta al cor de l'àrea asturiana per pujar al bus de Javi. El més difícil per al Bar-

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

ça ja estava fet. El més complicat, però, va arribar en un minut fatídic, un parell de rebots i un contraatac lleig a l'inici de la segona part que va acabar amb l'expulsió de Piqué -això sí que ho va veure Velasco Carballo- i l'immediat gol de Barral, que va enxampar tota la defensa del Barça, Valdés inclòs, fent l'estàtua. Minut desastrós.

AMB 10 I... / Mentre el Barça es consumia entre els nervis, Velasco Carballo tampoc veia unes claríssimes mans de Canella a l'àrea (era el tercer penal). Van tornar els mocadors blancs al Camp Nou quan Iniesta, el noi que sempre sap on és l'interruptor de la llum, va demanar la pilota i Tello, el jove descarat, galopava desbocat per la banda esquerra. L'Sporting, amb un de més i fent faltes selectives per guanyar-se només targetes grogues, resistia feliç. Fins que va irrompre Keita per posar-se, aquest sí, la disfressa de Messi. Va connectar un sublim xut amb l'esquerra que va destapar milers de coses. Des de l'eufòria culer per guanyar un partit que tenia cada cop més costarut, fins a les misèries de l'Sporting, mentre Iniesta seguia fent entremaliadures fins que va deixar sol amb un deliciós barret Xavi per fer el 3-1 i el Barça va acabar amb nou per la lesió d'Alexis. El futbol va guanyar.