Ricard Torquemada: «Al Barça no només li interessa el fi, també disfruta del camí»

Darrere de la pilota, hi ha una mirada analítica. Darrere de la pilota, cada dia que juga el Barça, apareix un micròfon groc guiat per Ricard Torquemada, la veu futbolística de la transmissió de Joaquim María Puyal a Catalunya Ràdio. Durant uns quants mesos va compaginar la veu amb l'elaboració d'un manual submergint-se en una recerca apassionant. Trobar la fórmula del Barça de Guardiola, que havia estat abans de Rijkaard i que va néixer de Cruyff, el principi de tot.

-¿Què és la Fórmula Barça?

-Té diverses característiques. La primera és que és una fórmula única, pertany exclusivament al patrimoni del Barça. La segona és que no és fixa, és sempre dinàmica, s'adapta sempre al que li planteja el rival. I la tercera, i potser la més important, que et genera les condicions adequades per guanyar el partit. Això és el que persegueix sempre un equip. És una barreja del com i el què.

-Però parla d'una fórmula científica en un esport, el futbol, on la ciència no sembla tenir-hi lloc.

-Algú del vestidor que la coneix molt bé, em va dir una cosa: «Això és la fórmula màgica, serveix per sempre. ¿Per què? Perquè només la té el Barça». És, en realitat, la barreja de components, com si fos una fórmula química, que produeixen un resultat. Són components futbolístics perquè tot passa a través de la pilota.

-¿Està escrita en algun lloc aquesta fórmula, hi ha documents?

--No, no.

-¿Ni al llibre?

-No existeix cap mena de document que certifiqui aquesta fórmula. ¿Per què? Perquè la fórmula s'ha d'interpretar cada minut. I cada minut de cada partit és diferent, per això es necessita una interpretació diferent. No l'acabaries d'escriure mai, és infinita. Cada escenari, cada minut, cada partit és un món diferent. El que la fa diferent és que els jugadors i el cos tècnic entenen el perquè de cada pas que fan.

-No revela massa secrets al rival.

-Al contrari. Aquesta fórmula, al no ser fixa ni tenir sempre el mateix color, va sempre més ràpida que els altres. El lladre sempre intenta córrer més que el policia. Ja es va veure al partit amb el Rayo Vallecano. És l'exemple perfecte. Guardiola ho mou tot per superar situacions noves fins a trobar el dibuix adequat. I quan el Barça canvia, el rival no sap com combatre'l perquè durant la setmana s'havia preparat per a una altra cosa.

-Fa cinc anys, el 2006, dies abans de la final de París, Guardiola es treia el títol d'entrenador a Madrid. Llavors, va dir a EL PERIÓDICO que Cruyff era el Miquel Àngel del futbol mundial perquè havia construït la Capella Sixtina i que Rijkaard l'havia restaurat. ¿Què ha fet ara Guardiola?

-L'ha evolucionat i l'ha convertit en una Capella Sixtina 2.0 si és que existeix, és clar. És una evolució cap a la sublimació i la certesa que aquesta capella no té sostre. Aquí entrem en la lectura d'un talent privilegiat, el de Pep Guardiola, per evolucionar-la. Cruyff la va crear i la va difondre, Rijkaard la va rescatar i la va millorar, mentre que el que ha fet Guardiola és fer-la volar.

-Si no hi ha cap secret escrit, ¿quin és el Sant Grial del Barça?

--La pilota. Sense cap mena de dubte. Si no la té, no pot trobar la seva fórmula ni la seva personalitat. Tot el que fa el Barça és amb la pilota. Per aquest motiu, connecta tant amb la gent. Al públic li agrada veure'l perquè li recorda quan era un nen. El reconcilia amb la infància quan sortia al pati a jugar. Quan érem nens, volíem tenir la pilota.

-Marcelo Bielsa va dir que el Barça era un equip contracultural.

--Es refereix al fet que la gent només viu preocupada pel fi, per l'objectiu. Al Barça no només li interessa això, també disfruta del camí, del paisatge, de tot. Guardiola mai es desvia del camí, manté fermes les seves conviccions, fins i tot en els mals moments. Els altres equips estudien per evitar que els facin mal. Guardiola estudia científicament per veure com fer-los mal. Això és el més revolucionari.

-Arrigo Sacchi va dir que el Barça és harmonia i passió.

-És una gran definició. Quan el Barça té la pilota sembla que tot es mou de manera sincronitzada, on flueix el joc coral. Sembla casual, però no ho és. La seva grandesa és que mai es mou per inèrcia, sinó que tots coneixen la partitura i la fan sonar de diferent manera en cada moment. I passió perquè això ho ha portat Guardiola. Passió per recuperar desesperadament la pilota. ¿Per què? Per sentir-se, una altra vegada, nens. És un equip apassionat que lluita per recuperar el Sant Grial. La pilota.

-El llibre té un problema.

-¿Quin?

Notícies relacionades

«Al col·legi se'n reien del Leo», diu el seu pare

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

-No és rodó.

--No descarto fer-lo algun dia.