Nit de grandesa

San Siro en sap molt, de futbol. Però feia temps que no veia una obra tan excepcional d'un equip. Quan es va haver acabat el majestuós partit, derrotat el Milan d'Ibra(2-3), el Barça es va retirar als vestidors deixant l'essència d'un joc celestial, recollint aplaudiments delstifosi. No va perdre ningú. Va guanyar el futbol. El Milan va ser molt millor que al Camp Nou i el Barça, respectuós amb la seva història, va dignificar San Siro amb un triomf ple de grandesa. Acaba líder de grup i Europa sap que el campió no es relaxa. I enmig d'aquesta alegria, els gairebé 5.000 culers van tenir un emotiu record: «¡Tito, Tito!», van cridar a les grades del temple llombard.

Nit gran, nit vertiginosa. Un partit meravellosament imperfecte. Digne d'estudi a l'escola d'entrenadors, bonic per a l'aficionat, ja fos rossonero,culer o neutral, i extraordinari per a qualsevol. Els futbolistes i fins i tot la gent es van cansar de veure'l perquè no hi havia treva. Al Barça li va costar trobar la pilota, però quan Xavi va prendre les mides a la relliscosa herba -semblava una pista de gel-, tot va fluir amb naturalitat. Amb un atrevit 3-4-3, i Piqué a la banqueta, Guardiola es va plantar a la seva estimada Itàlia, deixant la despullada esquena de Puyol com a testimoni d'un tècnic valent que només entén el futbol atacant.

LLIÇÓ DE XAVI / Mentre Xavi teixia una altra obra mestra amb paciència d'orfebre -on d'altres queien, ell es mantenia dret cosit a la pilota-, Thiago va dictar una lliçó magistral. Un jove, adolescent ell, no es va arrugar mai per la grandesa del partit. Als 11 minuts, Guardiola li va dir a Messi, que va sortir enganxat a la banda dreta, que se n'anés al centre de l'atac. I Thiago se'n va anar al costat de la calç. Des d'allà, des de la perseverança defensiva d'aquest adolescent, va néixer el treballat gol blaugrana en pròpia porta de Van Bommel.

Thiago va lluitar per la pilota com si li anés la vida. Se la va emportar, va veure Cesc, aquest, Messi, i a partir d'aquí una simfonia col·lectiva. Moviments a l'espai de tots els davanters perquè Keita entrés pel carril esquerre ficant la pilota en un volcà. Qualsevol que la toqués era gol. Gol o gol. Va sortir la cama d'un tronc, Van Bommel, i el Barça va trobar premi al seu artístic futbol.

Set minuts més tard, Seedorf va parlar ambIbra, i Puyol va saber que darrere seu hi havia un oceà. El que havia fallat prèviament a porta buida Robinho -aquest gol que sortirà a tots els vídeos de les pífies de l'any- el va encertar després el suec. El Barça es va aixecar d'aquest error defensiu amb una resposta majestuosa. En 25 minuts, va fer de tot i bé. Messi, al travesser, Villa, al cos d'Abbiati, i, al final, Messi, que va haver de repetir el penal dues vegades per fer unaparadinha, no va fallar.

Notícies relacionades

Messi, el Big Bang del futbol

Puyol: «Crec que 'Tito' estarà orgullós de tots nosaltres»

BONICA BATALLA TÀCTICA / La primera part va durar una eternitat. Allegri, el tècnic del Milan, astut; Guardiola, el seu col·lega del Barça, intervencionista al màxim des de la pissarra fins i tot movent les peces, com si fossin ballarins, sobre aquesta pista de gel. Cada minut era un tractat de tàctica. Al pausat tsunami blaugrana el succeïa la salvatge resposta milanista. Una delícia de partit. En la segona meitat, Allegri va treure Pato per Robinho, un missatge que va obligar Guardiola a incrustar Busquets com a central postís. Purs escacs futbolístics. El Barça va començar sense extrems (Thiago i Villa) i va acabar amb dues bales a la banda: el valent Alexis i l'infatigable Pedro.

Va arribar abans el golàs de Boateng, exquisit el control en l'aire, superb el cop de taló en velocitat sobre Abidal i un violent xut amb la dreta aprofitant que Valdés es va vèncer per una vegada al costat equivocat. Amb una meravella així tocava veure una obra mestra. Des de darrere, la pilota va transitar sigil·losa entre Cesc i Messi, va esperar com si prengués un cafè al Duomo, fins que Xavi va irrompre amb una elegància suprema. Si algú pregunta què és el Barça, recordin aquest gol que va silenciar San Siro. Per favor, no l'oblidin mai. No hi ha equip perfecte, ni el de Guardiola, però elstifosidiran que ahir a la nit en van veure un que se li va acostar.