Messi, el Big Bang del futbol

No facin enfadar mai Messi, per si de cas. Ni el posin contra Ibrahimovic, un extraordinari jugador de futbol. Però un, dos, tres o fins i tot 10 graons per sota de l'estrella blaugrana. Ja se sap què passa quan es dubta de Leo. Sigui Ibra o qualsevol altre. Aquesta nit no l'oblidaran mai. Ahir, hi va haver un moment en què San Siro va callar i va quedar sorprès per un d'aquells eslàloms impossibles de Messi.

És cert que Ibrahimovic va marcar el primer gol del Milan, la coartada perfecta perquè Messi es deixés anar. Poc més de 10 minuts de partit i Guardiola va veure que s'avorria a la banda dreta, per això li va dir: «Vés al centre».

A partir d'aquí, el vendaval. Ibra va marcar el primer gol del Milan. I allà es va quedar. Messi, no. Va atraure cap a la seva diminuta figura mitja defensa italiana abans d'entreveure a l'horitzó el galop de Keita. Empat del Barça a San Siro, intervenció decisiva de l'estrella. Aquilani li fa un penal a Xavi. Messi dispara dues vegades per batre Abbiati. Abans, el travesser li havia impedit un altre gol, prova d'infinita fúria del davanter argentí per delectar Itàlia.

«Hem jugat bé contra el millor equip del món, ha estat un gran partit», va confessar el golejador suec, una vegada acabat el partit després de repartir somriures, abraçades i salutacions protocol·làries amb els seus antics companys. Amb Guardiola no, és clar. Després d'intercanviar la samarreta amb Abidal, Ibrahimovic es va colar al vestidor. «El gol és per a l'equip, com sempre, no hi havia res personal», va aclarir després, lamentant, això sí, no haver trobat més petroli a l'esquena de Puyol.

Leo per tot arreu

Per la seva banda, Messi va disfrutar com una criatura. Va ser a tot arreu i va participar en tots els gols. En el primer, amb la seva passada a Keita; en el segon, perquè no es va posar nerviós en el segon llançament de penal, a l'esquerra d'Abbiati, la seva zona de seguretat, i en el tercer, el de Xavi, perquè va esperar amb paciència fins que va connectar una passada que va fer la impressió que fins i tot la pilota parlava a mesura que lliscava per la relliscosa gespa de San Siro.

«Tranquil, Xavi, t'arribarà, no corris ni més ni menys», li anava dient la pilota al segon capità blaugrana, còmplice i agraïda de participar en una obra tan bella.

Messi ahir a la nit era a tot arreu i Xavi, el seu soci de tota la vida, també. No és el valor inhumà de les seves estadístiques (va sumar el seu gol 25 en 20 partits oficials i només li falta marcar al Mundial de clubs del Japó per haver-ho fet en totes les competicions), sinó la basarda que provoca el seu futbol. Els músculs de Nesta es van trencar, cansats de tant córrer rere un fantasma diminut que porta el 10 del Barça a l'esquena.

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Thiago Silva, un dels millors centrals del món, va acabar exhaust, sense saber què dimonis li havia passat. Abans de començar el partit, la curva sud de San Siro va portagonizar un espectacular mosaic a les grades. Messi llavors escalfava aliè a tant soroll. A dalt, gairebé al capdamunt d'un estadi definit els anys 80 per Josep Lluís Núñez, l'expresident del Barça, com «una fàbrica per la quantitat de ferros que té», penjava una llarguíssima pancarta.

«Il più gran spettacolo dopo il Big Bang!», es llegia en aquest llençol blanc pintat en vermell i negre, els colors del Milan. Doncs sí, tenia tota la raó del món. Noranta minuts després, el Big Bang de Messi havia tornat a esclatar. 51 gols en 51 partits oficials el 2011.