El dia a dia del Pep

Aclaparat per la pressió mediàtica, que setmana rere setmana l'instava perquè revelés si continuaria o no a la banqueta del Camp Nou, Pep Guardiola va arribar a afirmar:«Si per mi fos, renovaria cada sis mesos».Nou mesos després de revelar aquell anhel, l'entrenador del Barça sembla haver rebaixat aquell llistó al pur i simple dia a dia.«Cada dia penso que l'endemà me'n vaig»,afirma en la nova campanya del Banc Sabadell. El millor per a ell, el que li agradaria més, segur, seria un contracte per hores. I no gaires.

Guardiola, no obstant, tampoc diu res que no se sàpiga respecte a les seves reticències als contractes llargs. «Quan dirigeixes alguna cosa has de tenir sempre present la idea que l'endemà te'n pots anar. Jo treballo millor pensant que tinc llibertat per decidir el meu futur. Estar molt temps lligat a un contracte m'angoixa i això et pot fer perdre la passió»,sentencia en una conversa amb el director de cine Fernando Trueba, una entre diverses amb personatges famosos que donen contingut a la campanya de l'entitat bancària.

En un altre moment de la conversa, el tècnic explica el que ja va revelar en el seu discurs al Parlament de Catalunya al ser distingit amb la Medalla d'Honor.«Per mi, el més meravellós de la meva professió és planejar què passarà en un partit. Quins jugadors tinc, quines eines puc utilitzar, com és el contrari... Intento somiar què passarà».Una tasca que, com va explicar davant la cambra catalana, porta a terme en solitari en un petit despatx dels soterranis del Camp Nou, on viu aquell instant màgic,«acollonant»: «Ja ho tinc, demà guanyem».

La fe en les conviccions

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Guardiola -la seva imatge de marca ha permès al Banc Sabadell augmentar la seva cartera en 300.000 clients- explica part de la fórmula de l'èxit que ha fet servir al vestidor al llarg dels últims tres anys per fer del Barça el millor equip de tots els temps. «Sempre intento donar seguretat als jugadors del que es trobaran en el futur. Això augmenta les possibilitats de fer-ho bé». «Si fem això, segur que els fotrem»,inculca als seus jugadors, i reconeix que no els tracta a tots igual encara que sí«amb el mateix respecte».«Els entrenadors estem per sota dels jugadors, depenem de ser capaços de treure el millor d'ells».

El tècnic admet que des de jove va tenir clar que el seu fort seria la banqueta, més per necessitat que per convicció.«Amb 25 anys, ja volia entrenar perquè sempre he considerat que tenia un físic patètic per jugar a futbol. No sé com vaig subsistir», relata. Malgrat les seves pors, el seu palmarès com a jugador va ser espectacular. Com a tècnic, en tan sols tres anys, no té parangó. ¿Fins quan?«No en tinc ni idea. Si em segueixen volent i em ve de gust, continuaré. Si no em volen, em faran fora i faré el que surti. Arribarà un dia en què ja no em vindrà de gust estar amb els meus jugadors, com a ells no els vindrà de gust estar amb mi, i en aquell moment caldrà anar-se'n».Avui no serà aquest dia. Segur.