La quadratura del quatre

Les llàgrimes que va vessar ahir Carlota Fàbregas eren les mateixes que se li van escapar quan el seu germà va marxar el 2003. L'emoció que les va provocar era diferent. Cesc se'n va anar a Londres per fer-se un futur com a futbolista. Sense que ningú l'acomiadés, ferint l'aficionat culer que ho va interpretar com una traïció. La Carlota es va posar les mans a la cara, asseguda a la tribuna del Camp Nou, quan el va veure aparèixer amb la samarreta del Barça i el 4 a l'esquena. Igual que fa vuit anys. Però darrere seu hi havia 30.000 persones aplaudint el retorn a casa del fill pròdig. Tancant la quadratura del quatre.

LA FORMACIÓ «Va venir l'Espanyol i vindrà el Barça»

La carrera de Francesc Fàbregas Soler (Arenys de Mar, 4 de maig del 1987) s'ha caracteritzat per la precocitat. Una característica comuna en els grans talents, tipus Leo Messi.«Als 16 vaig debutar amb l'Arsenal, als 18 vaig jugar una final de la Champions, als 19 vaig participar en un Mundial, als 21 vaig ser capità de l'Arsenal»,va relatar ahir. No ho va explicar per exhibir el seu historial, sinó per reconèixer que era un privilegiat.

Mai s'ho hauria imaginat Cesc quan als 7 anys va començar a jugar a futbol sala al col·legi La Presentació, als 8 simultaniejava les seves presències amb el CF Arenys i, l'any següent, amb l'equip aleví, amb nens més grans que ell.

Als 10 el va fitxar el Mataró. El seu talent era conegut al Maresme.«Va venir l'Espanyol, i vindrà el Barça»,va avisar un tècnic del Mataró a Francesc Fàbregas pare. Els dos grans tenien un conveni amb el club. El primer pols el va guanyar el Barça, que va fitxar també Pereira. Anys més tard, l'Espanyol va tornar a la càrrega amb el mateix resultat. El Barça el va deixar al Mataró aquella temporada de primer any d'aleví, en què va coincidir amb Sergio Sánchez, l'excentral de l'Espanyol que va tenir una malaltia cardíaca al Sevilla i amb qui es retrobarà la primera jornada de Lliga quan el Barça visiti el Màlaga. Cesc s'entrenava els dimarts i els dijous amb el Mataró; els dilluns anava a Barcelona per entrenar-se amb els seus futurs companys.

L'EVOLUCIÓ D'Albacete a Hèlsinki i després a Londres

A l'aleví A del Barça que entrenava Rodolf Borrell es gestava la cèlebre fornada del 87. Cesc va coincidir amb Gerard Piqué, Marc Valiente, Marc Pedraza i Víctor Vázquez. Al quintet de capitans se'ls va unir, a l'Infantil A, un xaval callat que es deia Leo Messi. L'equip es va tornar imbatible a Catalunya. Campió successivament de Lliga fins a la categoria cadet A. L'últim entrenador de Cesc va ser Tito Vilanova, la mà dreta de Guardiola.

Aquell equip jugava amb el 3-4-3 que va instaurar Johan Cruyff malgrat que feia un lustre de la marxa de l'holandès. Segurament per influència de Carles Rexach. Vilanova va intuir que d'aquell viver en sortirien futbolistes per al primer equip. Però no va ser l'únic. Els directius del Barça, aquella temporada, prou en tenien amb la crisi que vivia el club com per cuidar el planter.

El ressò d'aquell equipàs va arribar a Francis Cagigao, cercatalents gallec que treballa per a l'Arsenal. Va començar el procés de captació que segueix el club anglès. Cagigao es va quedar enamorat delquatre,de Cesc. El va seguir cinc partits. Un tècnic anglès va viatjar a Barcelona per analitzar-lo en cinc partits i després, tots dos van coincidir en cinc més abans d'avisar Arsène Wenger, la figura plenipotenciària dels gunners.

Cesc i el Barça van encadenar Lliga, Copa i Campionat d'Espanya al batre l'Athletic a Albacete. Va ser l'últim partit de blaugrana. Després va anar al Mundial sub-17 de Finlàndia -Espanya va perdre la final contra el Brasil per 1-0 a Hèlsinki- i d'aquí a Londres. L'esperava Wenger.

LA CONSOLIDACIÓ El primer rècord de precocitat

No era la primera vegada que el veia, sinó la segona. Havia viatjat a Londres amb el Francesc i la Núria, els seus pares, d'incògnit mesos enrere. Era un desplaçament de cortesia. Cesc ja tenia representant, Joseba Díaz.«Ja llavors era necessari. Al Barça et feien firmar un contracte que almenys tenia 30 pàgines»,va explicar Cesc pare. Els van portar a Saint Albans, la casa de l'Arsenal. Els van ensenyar les instal·lacions, el menjador,la paràbola del biombo:l'obstacle que separa l'equip de reserves del primer equip. Van entrar en una sala i, en una aparició efectista, va irrompre Wenger per presentar l'oferta i els plans que tenia per a Cesc. El jugador, en la frontera dels 16 anys, alumne d'ESO, va quedar bocabadat. Sobretot perquè el futur al Barça era negrós. No hi havia interlocutor al club, sumit en una crisi institucional amb Gaspart i un imminent procés electoral. Va haver de comunicar la seva marxa amb un burofax a les oficines.

Era un contracte de quatre anys, dissenyat com una beca. Viuria en una casa particular. L'Arsenal va convidar l'Albert, el Jaume i el Toni, els seus millors amics, perquè passessin un cap de setmana a Londres amb ell. El Francesc i la Núria van ser avisats del debut. Va ser el 23 d'octubre del 2003 a la Copa de la Lliga davant el Rothertam. Cesc tenia 16 anys i 177 dies. Va ser el seu primer rècord de precocitat.

EL RETORN Un compromís de tornada ja firmat

Notícies relacionades

El gran repte de Cesc

El circ de 'Mou' repeteix funció

Inicialment no estava previst que jugués amb el primer equip fins la segona temporada, però llavors ja convivia amb Henry, Campbell, Ljunberg, Senderos (el seu company de residència) i companyia.«Wenger m'ha ofert el 4 de Vieira»,va trucar Cesc il·lusionat a Arenys. Tres anys després (2008), li va entregar el braçal de capità.

Llavors, el Barça ja estava a l'aguait. Es va plantejar recuperar-lo en el tram final de l'era Rijkaard per substituir Deco, però el fitxatge de Guardiola i la moció de censura a Laporta van sumir el Barça en la incertesa. El Reial Madrid va voler anotar-se un fitxatge propagandístic. Predrag Mijatovic, el director tècnic durant el mandat de Ramón Calderón, li va oferir 6 milions nets anuals i cinc anys de contracte. Es va emportar una negativa. La mateixa que rebia l'emissari de torn madridista que una vegada a l'any el temptejava. Cesc ja mirava cap al Camp Nou. Fa més d'un any que es va comprometre, amb el Barça de Laporta, firmant un contracte provisional a l'espera que l'Arsenal li obrís la porta per tornar a casa.