El gran repte de Cesc

És curiós, però el que més preocupava a Cesc Fàbregas ahir al sortir al Camp Nou era que, al donar-li la pilota per fer els tradicionals toquets, l'hi caigués a la primera pels nervis. Els seus temors eren infundats ja que el centrecampista català, de 24 anys, va fer malabarismes amb la pilota sense cap error per a alegria de les 30.000 persones que van anar a l'estadi, malgrat el sol de justícia que queia al migdia, per donar la benvinguda a un jugador que veu complert el seu gran somni: tornar a casa, al club de la seva vida, i lluir el quatre a la samarreta, el seu número. Millor, impossible. «Gràcies a totes les persones que han col·laborat per fer que aquest dia, un dels més feliços de la meva vida, hagi arribat», va dir Cesc, que va citar el president Rosell, Bartomeu, Zubizarreta i Guardiola com a artífexs de la seva arribada. I també va recordar Thiago per cedir-li el quatre amb què havia començat la pretemporada. «Li agraeixo el gest. És un detall de crac, aquest número és especial per a mi».

El jugador, acompanyat per tota la seva família, va assegurar que s'enfronta «al repte més gran» de la seva carrera esportiva. I ho fa assumint les dificultats que trobarà per la seva polèmica sortida fa vuit anys. «Sé que hi ha gent que no em perdonarà mai que me n'anés del club, però forma part del repte. He pensat moltes vegades, durant moltes hores, com seria el meu retorn. Sé que he escollit el camí més difícil, però si aconsegueixo els objectius que

m'he marcat, serà el que em faci més feliç».

MADURESA ADQUIRIDA / Les dificultats no només podran estar en l'exigent grada del Camp Nou; també n'hi haurà al camp. Però ara Cesc ja no és aquell xaval impetuós que va marxar a Londres perquè l'Arsenal, i Arsène Wenger, li prometien el que el Barça no podia assegurar-li. Ara Cesc se sent madur i preparat per jugar «al millor equip de la història», i fins i tot per ser suplent. «Fa dos o tres anys no estava preparat, ara sí. Fins i tot per tenir un paper secundari. Vinc a treballar amb tota la humilitat», va afirmar, assumint que haurà de lluitar per fer-se un lloc amb jugadors com Xavi, Iniesta, Busquets, Keita i, també, Thiago. «Només que pugui aportar alguna cosa, per petita que sigui, al millor equip de la història, ja seré el més feliç del món».

ÚLTIMA OPORTUNITAT / Cesc va admetre haver passat molts nervis els últims tres dies a casa seva a Londres. «Només esperava rebre una trucada per poder agafar l'avió cap a Barcelona, però l'Arsenal havia de donar-me el permís», va explicar el jugador, que era conscient que potser «era l'últim any en què el tren del Barça» passava per la seva vida.

Cesc, que no va voler confirmar si tenia una oferta del Madrid -«aquesta pregunta prefereixo no contestar-la», va dir, tot i que després se li va escapar que el club blanc l'ha tractat «amb molt respecte» sempre que li ha trucat-, va explicar que no era cert que renovés el seu contracte amb l'Arsenal l'any 2009, quan ja

sabia que el Barça estava interessat en ell. «Vaig renovar fa quatre anys, i llavors al Barça no hi eren ni el Pep, ni el president, ni ningú del club m'havia donat senyals de poder venir aquí. Vaig fer el que havia de fer».

La mateixa convicció que aquell any el va portar a prolongar la seva vida a Londres l'ha portat ara fins al Camp Nou. ¿El motiu? El somni de jugar al Barça i, també, formar part d'un equip que sempre es quedava en el camí dels títols. «Era la rutina de cada any. No hi havia energia per arribar als esprints finals», va admetre Cesc, trist per «no haver pogut aixecar cap títol com a capità» de l'Arsenal. Un club que sempre portarà al cor. «Moltes gràcies per aquests vuit anys de suport incondicional. Sempre us portaré al meu cor», va escriure ahir al seu Twitter.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

UN SEGON PARE / A Wenger també el portarà a l'ànima. «Per a mi és com un segon pare. M'ho ha donat tot en el món del futbol i no tindré mai prou paraules per agrair-li tot el que ha fet per mi». Per això va plorar emocionat divendres quan es va acomiadar del tècnic a Londres. «Sé que es té una mala imatge de Wenger a Barcelona, però si avui sóc aquí també és gràcies a ell. Respecta molt les decisions dels jugadors».

«Torna un dels nostres», va dir Bartomeu. És el nou quatre del Barça, que tanca el seu cercle personal. Vuit anys després, torna al Camp Nou. Un somni complert.