La 13a Lliga ACB del Barça

Un ple de campió

El Regal Barça aixeca la Lliga a Bilbao sense perdre cap partit en el 'play-off' i firma un triplet amb la Copa i la Supercopa

Navarro i Grimau, amb els seus companys al darrere, aixequen el trofeu, ahir a Bilbao.

Navarro i Grimau, amb els seus companys al darrere, aixequen el trofeu, ahir a Bilbao. / EFE / ALFREDO ALDAI

3
Es llegeix en minuts
LUIS MENDIOLA
BILBAO

Tenien una espina clavada des de fa un any amb la Lliga. I els jugadors de Xavi Pascual, com si volguessin ser fidels al que va dir al seu dia Pep Guardiola sobre l'equip de futbol, no fallen. Ahir, a la primera oportunitat, van sentenciar el títol de la Lliga a Bilbao amb un triomf incontestable (55-64) amb el qual van firmar el definitiu 3-0 i es van convertir en el primer equip de l'ACB a guanyar els tres títols en joc de la temporada (Lliga, Copa, Supercopa).

Va ser un triomf basat en l'esforç, en el sacrifici, dues virtuts que han caracteritzat l'equip de Pascual en la temporada, ahir representades millor que ningú en un immens Sada (6 punts, 8 rebots, 4 assistències). Però també va ser el triomf del talent, que va acabar apareixent a les mans de Navarro, 16 punts, elegit MVP de la final, de Lorbek i Anderson, els tres jugadors que van obrir el camí en un enfrontament de molta tensió, de nervis, de passió a les grades i que va coronar el Barça com el cinquè campió que no cedeix ni una sola derrota en la història delsplay-off.

Li va costar, en tot cas, al Regal Barça engegar. Gairebé no se'l va veure en tot el primer quart, que l'equip bilbaí va dominar a plaer, deixant el blaugrana en 12 punts, la seva segona anotació més baixa en un període de la final. Molt més intens i ambiciós, l'equip de Katsikaris va controlar en defensa, es va moure amb llibertat en atac i va actuar també amb molt més cap, sense perdre pilotes, un dels seus principals llastos davant els barcelonistes.

MUMBRÚ, INSPIRAT / De la mà d'un inspirat Mumbrú, autor de 9 dels 13 primers punts del seu equip, el Bilbao Basket va encendre la pista basca, una caixa de ressonància amb els decibels disparats. Van ser les personals les que van desactivar Mumbrú, perquè ni Anderson ni Grimau van trobar l'antídot. Però quan se'n va anar a la banqueta, i Katsikaris va iniciar les rotacions, inclòs l'ex-verd-i-negre Sonseca, fins ara inèdit en la final, van començar a aparèixer les diferències que separen un equip i l'altre.

El Barça va recuperar el to, es va deixar anar una mica més en atac, i es va endurir a prop del seu cèrcol. En canvi, la imatge del Bilbao es va anar empal·lidint, perquè ningú va ser capaç de seguir els passos de Mumbrú, ni Jackson, en qui tanta fe té Katsikaris, ni tampoc Blums ni Fisher. Un altre cop, la defensa del Barça es va erigir en el millor recurs en un primer temps negat en la mitja distància (1 d'11 triples).

L'ENCERT DE NDONG /Així que Pascual va buscar la drecera cap al cèrcol amb les pilotes interiors que Ndong va saber rendibilitzar millor que ningú, demostrant l'excel·lent moment en què ha arribat a aquestsplay-off. L'aportació del pivot senegalès (set punts gairebé consecutius en el segon quart) va ser la que va provocar la transformació més poderosa, la que va permetre al Barça anar-se'n al descans amb un mínim avantatge (29-30).

Notícies relacionades

Va aparèixer molt més convincent l'equip de Pascual a la segona part. Amb les idees més clares. I també amb més concentració i en tot just tres minuts, en què va firmar un parcial de 4-11 amb tres triples consecutius (dos d'ells de Navarro), també va fer la impressió que anava decididament pel partit, ja que va portar els seus avantatges fins als vuit punts (33-41). Però aquesta actitud col·lectiva, molt més agressiva, va desaparèixer davant uns minuts d'inspiració de Jackson, que va explotar en tres accions individuals amb les quals el Bilbao va firmar un parcial de 6-0 i va tornar a entrar en el xoc (39-41).

El base no només li va donar l'aire ofensiu que necessitava al seu equip sinó que va tornar a donar confiança als seus companys perquè aguantessin una altra embranzida blaugrana (41-48) i fins i tot perquè recuperessin el domini en el marcador (51-50, m. 32). Però va ser un domini fugaç, perquè a mesura que es descomptaven els minuts i cada acció elevava la tensió en els protagonistes, les mans dels jugadors del Bilbao es van anar encongint. I, en canvi, els blaugranes es van anar engrandint fins a tancar el deute que tenien.