Un èxit a dues mans

1 L'encert final i la intensitat, les claus

Ja ho va dir Pascual: «El Bilbao és un gran equip jugant amb el marcador en contra». I si a això hi sumem l'envejable ambient que es respirava ahir al seu pavelló, la victòria dels Navarro i companyia té un mèrit encara més gran. Em quedo amb dues coses: la capacitat de remuntar en atac després d'aquell esperpèntic 0 de 10 en tirs de 3 punts fins gairebé arribada la mitja part, cosa que va afavorir, i molt, la consolidació del marcador a favor dels blaugranes (12 dels 18 punts del tercer quart van ser de triples). I el que ja ha estat habitual al llarg d'aquests play-off: la intensitat a la pista d'un home que reclama la seva presència en la pròxima convocatòria de la selecció. Víctor Sada va capturar vuit rebots, cinc en atac, i a sobre va donar quatre assistències.

2 L'ACB porta tatuat el nom del Barça

Utilitzar xifres per analitzar la «rendibilitat» d'una secció em sembla molt respectable. Per això mateix, aprofitant aquest nou gran èxit blaugrana, tinc ganes de recordar també altres números. Al començament dels anys 80 s'inaugura la que fa anys que és la competició nacional més important d'Europa, és a dir, l'actual ACB. Doncs bé, el Barça ha estat present en la final en 21 ocasions de les 27 possibles (78% de les vegades), 13 de les quals les ha guanyat (gairebé un 50%) i aquesta ha estat la seva cinquena final consecutiva. A manera de comparativa, l'altre gran dominador de la Lliga, el Reial Madrid, ha estat present en la final 13 vegades (7 menys que els blaugranes), no hi va des del 2006-07 i ha aconseguit tan sols 8 títols (cinc menys que els barcelonistes). Ho recordo ara per la famosa dita que sempre es troba a faltar allò que ja no es té. Espero que «rendibilitzar» massa la secció no ens porti mai a aquesta trista conclusió.

3 Navarro segueix sent l'autèntic amo

Notícies relacionades

Puyol segueix en marxa

Un ple de campió

Quan es guanya sempre és un èxit de tots. No obstant, no puc deixar passar l'oportunitat de felicitarJuan Carlos Navarroen particular per l'extraordinària temporada que ha tornat a fer. Sens dubte, gran part del que el Barça ha aconseguit aquest any és mèrit seu. Ahir mateix el líder blaugrana va tornar a donar mostres de ser l'autèntic amo. Quan més es necessita una cistella, allà hi ha sempre el seu canell per respondre. Per això em va sorprendre, i molt, que no estigués elegit dintre del cinc titular de la fase regular. Però, afortunadament, elsplay-off, que és el que verdaderament compta, els posen a tots al seu lloc. ¡Enhorabona, campió!

Si la maneta del futbol s'ha fet arxipopular, en el bàsquet ha quedat clar que aspirem a més. Després del grandiós colofó de la victòria d'ahir a Bilbao, la novetat es diu guanyar a dues mans. I és que fan falta vuit dits per assenyalar la proesa dels homes dePascual. Vuit partits consecutius sense conèixer la derrota en elsplay-offés impressionant.