David Villa: «Sé com es pateix contra el Barça, jo ara ho disfruto»

En mig any, David Villa ha fet miques els números d'Ibrahimovic. Gràcies als gols (17 a la Lliga, 21 en total) i a la integració perfecta al Barça. Immers en la seva millor ratxa (quatre gols en els quatre últims partits), demà torna a Mestalla.

-¿Es pensava que s'adaptaria tan aviat al Barça?

-Estic molt content de com van les coses. És més o menys el que m'imaginava, el que ja m'havien comentat abans de venir. Tenia, i tinc, és clar, molts amics en aquesta casa i ja havia parlat moltes vegades amb ells sobre el que és el Barça. Però està sent una temporada molt especial, fins i tot és millor en puntuacions que les dues anteriors, que ja eren impressionants.

-Els espera una visita compromesa. I emocionant per a vostè.

-Sí, estic content per tornar a l'estadi on tantes alegries vaig viure i tants amics vaig deixar. Serà una sensació especial, com a Gijón.

-¿Quina és aquesta sensació?

-D'alegria, però se't fa estrany. T'enfrontes a equips que vols que guanyin cada diumenge, però quan vas allà vols guanyar-los. Te'n sents part fins que comencen els 90 minuts.

-¿Com espera ser rebut? ¿Celebrarà un gol?

-No ho sé, jo vaig marxar bé, la gent em va donar molt afecte a València. Si marco, com ja em va passar a Gijón, intentaré no exterioritzar la meva alegria pel respecte a tanta gent que m'ha ajudat a ser el que sóc avui.

-Trenta mil persones el van rebre al Camp Nou.

-Encara que un està acostumat a jugar davant de molta gent, quan vaig trepitjar l'estadi, em va impactar. Abans de posar-me la samarreta, ja notava l'afecte de la gent. Des que l'estiu anterior es va frustrar el fitxatge. Al carrer, molts aficionats del Barça em deien que lamentaven que no pogués venir aquí. I això em feia molt feliç.

-¿Va arribar a pensar llavors que havia perdut el tren?

-Si el 2009 el destí no va voler que fos aquí i ha volgut que fos aquest estiu, doncs devia ser per alguna cosa. No penso mai què hauria passat si hagués sigut diferent. Estic molt orgullós de la meva carrera i no canviaria res.

-¿Va creure que el Barça no tornaria a buscar-lo?

-Estava gairebé convençut que no. Quan penses que el Barça ha fet un fitxatge tan important amb Ibrahimovic, que juga en la teva posició, quan la quantitat que demanen no és fàcil de pagar... Creia que s'havia escapat el tren. Però també creia que, si feia un altre bon any al València, no només el Barça, sinó altres equips s'interessarien per mi.

-Va arribar al millor Barça mai vist.

-Quan estava amb la selecció, després de posar-me la samarreta, ja em veia mentalment jugant al Barça. Va ser una mica estrany. Vaig firmar al maig i no vaig jugar fins a l'agost.

-Un equip on el més important, precisament, és l'aspecte mental. Aquí la pilota no es passa, vola.

-Sí, és veritat. És un estil de joc molt complicat. Però crec que tinc les dues característiques principals per encaixar: les ganes d'adaptar-me i un estil que anava bé a l'equip. No podem oblidar que aquí ha coincidit un grup amb un estil que es juga a la perfecció i amb els jugadors adequats. Al centre del camp, a la defensa, a la porteria i la gent de dalt, que s'associa bé, amb molta mobilitat i sense un davanter fix.

-Un sistema al qual s'ha adaptat molt bé.

-Era complicat, però amb ganes i condicions, podia ser més senzill. El Barça creia que la meva manera de jugar encaixava en aquest estil i per això va fer una inversió tan alta en mi.

-Això és el que li va dir Begiristain.

-Tant Txiki com Raül (Sanllehí) o el mateix Laporta em van dir que estaven alleujats. ¿Per què? Per tot el que havia passat feia un any. Ells estaven alleujats per aconseguir el fitxatge, però jo també em vaig sentir alleujat.

-Guardiola també va esbufegar.

-Ara és fàcil dir que Guardiola ho fa tot bé. Però no es poden oblidar els seus inicis contra el Numància o el Racing, apostant per jugadors com Pedro o Busquets, que ja són una referència al món. Amb el míster, el Barça sap quina és la seva idea. Però no és tan fàcil, perquè aquest sistema assumeix molts riscos. Qualsevol equip pot jugar així, però cap ho fa. Té molt risc voler sempre la pilota, fent-la servir per atacar i per defensar-se.

-¿Què és el que més el va sorprendre?

-Els petits detalls. Esmorzes aquí, dines aquí, a la ciutat esportiva, vius el futbol a cada segon, disfrutes d'estar molt temps amb els companys i després, en canvi, aprofites el temps amb la família. Això de viatjar el mateix dia del partit està molt bé.

-Ara disfruta del Barça, abans el patia.

-Doncs sí, no hi ha millor paraula per definir-ho. Abans patia i ara disfruto. Quan jugava contra ells, sabies que havies de córrer moltíssim darrere de la pilota. I fins i tot corrent moltíssim vam perdre 6-0, 4-0 i 3-0 en les meves últimes visites. Ara veig aquesta frustració que jo tenia reflectida en la cara dels rivals. Quan jugues contra el Barça, no és una setmana normal. Prepares moltes coses, després arriba el partit, fas les coses més o menys bé, i perds. Jo sabia què era jugar contra el Barça.

-Els rivals no s'entreguen...

-El que ha fet aquest equip, que ha guanyat 16 partits consecutius, i amb els punts que tenim, no permet restar-li cap mèrit.

-¿S'ha reinventat com a jugador?

-No ho sé, però estic orgullós de ­poder-me acoblar a una altra posició que no és la meva. Això em satisfà molt. Ara estic jugant d'una altra manera i el meu rendiment no ha baixat, tant en l'aspecte estadístic com en el personal. Em trobo bé, ­jugo bé, el míster confia en mi i la meva xifra de gols és igual a la d'altres anys.

-¿On és el canvi?

-A l'hora de defensar. En atac tenim una llibertat enorme per arribar per qualsevol lloc, però en l'aspecte defensiu hi ha unes pautes mínimes que tots hem de complir.

-Però el Barça corre poc...

-Això sembla des de fora. Si tenim el Leo, el millor del món, corrent cap enrere per recuperar una pilota, queda dit tot. No, el que passa és que hi ha sempre molts suports per trobar-nos els uns als altres. El dia que deixem de córrer serem més febles, per molta qualitat que tinguem. Però aquest dia no arribarà. Segur que no.

Notícies relacionades

«Jugo cada partit com si fos l'últim»

Rosell: «El Pep no es queixa mai. Es juga quan toca»

-A més, la seva connexió amb Messi ha sigut immediata.

-Abans de venir, jo ja deia que ­Messi era el millor del món. Ara encara més, i està obsessionat a millorar cada dia. Busca sempre més enllà, i ­això el fa ser encara més bon jugador. No he vist ningú com Leo en tot: el control, la velocitat, el xut, el ­regat... Moltes vegades li donen puntades de peu i no poden ni tocar-lo.