¡Atenció!, el Reial ha golejat el poderós Llevant

Són incorregibles. Tornen a estar eufòrics per gairebé res. És la seva especialitat en aquesta llarga i fosca nit del Madrid. En tota la història del futbol ningú havia sublimat mai tant una victòria contra el Llevant com han fet ells aquests dies. Ni mai s'havia agafat tan seriosament un partit d'anada, a casa, en una simple eliminatòria de vuitens de final de la Copa contra un equip de la part baixa en la classificació de la Lliga. Però els madridistes són així: després de gua-

nyar el Llevant ja tornen a sentir-se feliços.

Feu el favor d'entendre-ho. El Bernabéu se sentia tan seduït i abandonat des del recent 5-0 que necessitava consol a aquella dolorosa maneta. Tancant els ulls, la fantasia d'aquest 8-0 a un equip amb una samarreta tradicional, pobre Llevant, blaugrana, l'hi ha proporcionat. Tot s'hi val.

A partir d'aquí aquesta afició fins i tot intenta creure's, ho intenta, que Mourinho diu la veritat quan menteix explicant que no té res contra Valdano. Punt final a la crisi institucional. El club a més llança llavors una nova consigna: Benzema no és tan dolent com es deia. I els comentaristes obedients comencen a difondre que l'aparellament de Benzema amb Cristiano Ronaldo està carregat de futur, encara que siguin dos especialistes de pati de col·legi d'aquells que es llueixen contra els equips febles i solen defraudar en els partits importants.

¿Heu de preocupar-vos, barcelonistes, per aquesta eufòria enemiga? Francament, sí. Quan el madridisme surt de les seves fases deprimides posa en marxa la pressió perquè on no arribin els seus gols arribi el seu ganivet d'esbudellar. Després d'injectar-se a la vena els vuit gols al Llevant, la premsa del Reial Madrid torna a la cançó del Villarat i els favors arbitrals al Barça. I ja sabeu que quan flota en l'ambient això del Villarat les agressions de Sergio Ramos es castiguen com a simples faltetes, i els col·legiats, acomplexats, consenten les protestes massives intimidatòries dels jugadors blancs. La història diu que després el xiulet comença a fustigar els que s'atreveixen a no deixar-se guanyar pel Madrid. Pregunteu-l'hi al Sevilla.

Notícies relacionades

Kaká es converteix en el primer 'fitxatge' d'hivern del Madrid

El primer i l'últim

A Madrid també estan contents pel 0-0 coper del Barça contra l'Athletic. S'ensumen final de malson i ho consideren com la millor notícia d'aquest Nadal. Però el florentinat s'equivoca al fer aquesta predicció ja que el Barça va tornar a jugar bé contra els bascos, encara que no guanyés.

Vostès, posats a la pell del Reial Madrid, com que són pràctics, en lloc d'estar alegres s'haurien alterat d'allò més al pensar en la mala sort que aquest empat es produís a la Copa, on pot ser innocu, en lloc de donar-se a la Lliga, on deixar escapar dos punts és un error caríssim. En qualsevol cas, des d'un punt de vista objectiu l'empat també té una part de mala notícia per al madridisme. Perquè significa que no és veritat que ningú pugui parar el Barça en un cara a cara; els bascos ho han fet. El problema és que el Madrid no sap fer-ho. Ni amb Pellegrini ni amb Mourinho. Potser ho hauran de provar amb un altre…