Xavi Hernández: «El futbol és molt just amb el Barça, és un premi a l'estil»

-¿Quina valoració fa de l'elecció de tres jugadors del Barça?

-Doncs que és un triomf del Barça, de la filosofia de can Barça. Tant me fa que l'hi donin a Andrés, a Leo o a mi, sincerament. Ja és un èxit mundial sense precedents. Estic molt content amb la nominació. Però és un èxit de tot l'equip. No de nos-altres tres, sinó dels tres anys que s'ha treballat amb el Pep. I de molta gent. Ja ho va dir Guardiola. És la Pilota d'Or al FC Barcelona, a la nostra filosofia esportiva. Hi ha molta gent que es mereix aquest premi, no només nosaltres. En certa forma, nosaltres tres encarnem les idees del futbol que volien Cruyff, el Charly (Rexach) i tota la gent que ha seguit per aquest camí futbo-

lístic.

-No s'han premiat només els títols amb aquesta designació, encara que hagin conquistat la Lliga i vostè i Iniesta hagin aconseguit el Mundial. Altres jugadors han aconseguit més títols que vostès aquesta temporada.

-És un èxit però, al mateix temps, demostra, al meu parer, que aquest tipus de premis tenen un punt d'injustícia. N'hi ha d'altres que se'l mereixen. ¿No se'l mereix Casillas? ¿I Forlán? ¿I Busquets? ¿I Piqué? ¿I Puyol? ¿I Sneijder, que ha guanyat el triplet amb l'Inter? Em sap greu. Però, a la vegada, fa justícia al Barça. A la seva filosofia, pel seu bon joc. A la manera d'anar a l'atac sense complexos, a buscar la superioritat al camp amb la pilota, a sortir a guanyar qualsevol partit.

-¿Considera que és un premi al mateix futbol encara que sembli una expressió grandiloqüent?

-Ja ho crec. Sortim a jugar, sense especular, sense males maneres. El futbol està sent just amb el Barça i no ho dic perquè jo estigui en aquest club o sigui un dels aspirants al guardó. Penso que el Barça està fent un bé al futbol per la seva forma de jugar, de comportar-se al camp. No parlem que altres mètodes no siguin bons. Però que triomfi el Barça o un equip com el Barça és molt bo per al futbol.

-Tres jugadors d'un mateix club no havia passat mai, excepte amb el Milan de finals dels 80.

-Llavors el Milan menjava a part. Era l'època d'Arrigo Sacchi i les innovacions que va introduir. Ara el Barça

ha agafat aquell relleu. El Pep ha innovat, el Barça és la referència mundial en aquest moment i la presència de tots tres ho reafirma.

-Si es para a pensar, és bestial.

-¡I tant que sí! Fa dos anys que estic entre els nominats i el que ha passat era impensable anys enrere. Hi ha gent que em diu: «Aquest premi l'has de guanyar tu». Tant me fa. ¡Si fa tres anys no era ni a la llista! ¿M'entén? És igual, l'important és que aquesta etapa que vivim quedi en la memòria de la gent, que passi a la història.

-¿N'han parlat al vestidor?

-Sí, ens hem felicitat, ens hem fet una foto… I també n'hem fet broma, amb Leo dient: «Sembla que ens tenen en compte…» Hem rigut, és clar, amb això del premi. Me n'alegro molt per ells.

-Vostè triomfa amb Guardiola, però abans ho va fer amb Van Gaal, Serra Ferrer, Rijkaard…

-Això sí, ja estic molt bregat. He

hagut de bregar-me per força perquè ho he passat molt malament. A mi em fa gràcia ara que tothom diu que bé que va el Barça per al futbol. Abans la pel·lícula era al revés. Abans no servien els jugadors tècnics, els baixets, deien que Andrés i jo no podíem jugar junts al camp… ¿On són aquells que ho deien? No hi ha una tesi futbolística única o bona en la vida. Si una s'acosta a la perfecció, és la que defensa i propugna el Barça.

-La tesi és saber controlar la pilota.

-Sí, és clar. El futbol és un joc de visualització i espais, i qui l'interpreta millor és millor futbolista.

-I tocar-la.

-Evidentment, no només importa ser ràpid. Si no, Usain Bolt seria també un crac. Es tracta d'interpretar la jugada, detectar on hi ha un espai, on hi ha menys gent per col·locar la pilota. I fer-ho en el moment just, en carrera… Totes aquestes qüestions són importants i això t'ho ensenyen aquí, al Barça, en pocs llocs més.

-Quina setmana, començant per la maneta al Madrid.

-Quina setmana no. ¡Quins tres anys! I sembla que va a més, que no s'acaba.

Estic disfrutant molt. I els culers ho

hem de disfrutar, que és l'hòstia. Perquè aquí hem empassat i sofert molt. Ho hem passat molt malament.

No es guanyava i no se'ns valorava.

-¿Parla en clau de club o a nivell personal?

-Els jugadors de casa, els periodistes i els aficionats també ho deien. Sento el Barça com si fos una part de mi, és casa meva i que a casa teva et diguin que no serveixes… És molt dur. Ara tinc la sensació que s'ha girat la truita i que figuris entre els tres nominats a la Pilota d'Or, que et diguin que l'has de guanyar tu, que em felicitin pel carrer... No es poden imaginar la satisfacció que sento. Tinc l'ego pels núvols.

-És l'altra cara del futbol.

-Les he viscut totes dues. Piqué i Busquets no han viscut l'altra època, l'anterior, i es creuen que això és el normal. L'altre dia no sé qui va escriure que deia que la seva filla de 20 anys només havia vist guanyar el Barça. Fa 30 anys aconseguíem una Lliga de tant en tant.

-S'ha de mantenir sempre el cap fred.

-Per això has de tenir un criteri propi, el teu, guiar-te per les teves pròpies sensacions. Això em deia sempre Àngel Mur: si has perdut per 1-0 i tu creus que has jugat bé, queda't amb aquesta sensació. La gent tendeix a ser molt resultadista. Mireu: si Holanda arriba a guanyar el Mundial passat, ara mateix Sneijder seria pilota d'or. Això

segur.

-¿Què és aquest Barça? ¿Revolucionari? ¿Romàntic?

-No sé quina és la paraula que ens podria definir. Una mica totes dues. De revolucionaris tampoc ho som perquè ja fa 20 anys que juguem així.

-Però l'estil s'ha perfeccionat, ¿no ho creu?

-És veritat. El nivell d'ara és el que més s'acosta a la perfecció. No m'agrada fer tants elogis a l'equip, però és que juguem molt bé. No he tingut mai una sensació tan bèstia com el dia del 5-0. L'he vist un altre cop i t'adones que al final el Madrid ja ni anava per la pilota, per a què. La superioritat va ser tremenda...

Notícies relacionades

«Andrés és el talent més pur mai vist»

Els blaugranes volen guanyar el Rubin per primer cop

-Els estan esperant amb ganes. Hi ha gent que està pendent d'una ensopegada del Barça per acarnissar-s'hi.

-És clar que ens esperen. Prou que ho sabem. Pràcticament estem sols. Els aficionats i nosaltres. Ho va explicar Guardiola a Pamplona amb raó. No poden dir-te una cosa i al cap de tres hores canviar-la per pressions. I, a sobre, els dolents de la pel·lícula érem nosaltres. A Pamplona no ens havien rebut mai d'aquesta manera. Sempre hi ha hagut una relació de fraternitat, però dissabte passat l'ambient va ser molt dolent. A sobre ens van tenir 20 minuts a l'autocar. Semblava fet a posta perquè la gent ens pogués dir de tot.