Les negligències originen el 56% dels incendis i només el 25% són intencionats

El 28 de juliol es van cremar 2.300 hectàrees en un incendi provocat a Mombeltrán (Àvila). El seu autor, ja detingut i considerat responsable d’un delicte d’incendi forestal intencionat, era un agent forestal que volia forçar la seva contractació. A mitjans d’agost va ser detingut un altre home després de confessar ser l’autor de sis incendis forestals a Teba (Màlaga). La setmana passada, un home de mitjana edat va ser arrestat per l’incendi de Vilardevós (Ourense). El detingut és un piròman reincident: ja tenia antecedents per provocar diversos focs en un altre poble d’Ourense el 2018, d’on va ser desterrat pels veïns.

Acostumen a ser els casos que més criden l’atenció, però "els incendis provocats són minoritaris", raona Juan Manuel Vicente, comandant del Seprona de la Guàrdia Civil a Castella i Lleó, on "al voltant del 60%" dels incendis que han assolat la comunitat "han sigut provocats per llamps". "Aquest estiu hi ha hagut tempestes elèctriques a manta i, amb aquestes temperatures, que han superat els 40 graus quan no solíem sobrepassar els 35-36, el bosc es converteix en combustible per la brossa i la pastura", explica Vicente.

Segons les dades de la Fiscalia de Medi Ambient, el 2024 un 50,98% dels incendis que van assolar el país es van deure a una negligència, i només el 24,18% van ser intencionats per diversos motius. Això vol dir un de cada quatre. Els últims dos mesos i mig, les Forces de Seguretat de l’Estat han detingut 41 persones i n’investiguen 127 per iniciar focs, segons les dades del Govern.

El perfil de les persones que causen les flames és, segons fonts de la Guàrdia Civil, el d’un home de mitjana edat i que acostuma a residir a la zona on provoca el foc. La motivació és variada. D’una banda, ben diferenciat, hi ha el piròman, que pateix un trastorn psicològic. De l’altra, hi ha un ampli ventall de casuístiques. Segons explica Vicente, existeixen diverses motivacions entre els incendiaris. Una és "la venjança per temes de caça i pastures" o "baralles entre empreses forestals" com presumptament ha passat aquest any en un cas a Castella i Lleó que la Guàrdia Civil mira d’aclarir.

Una altra casuística són els incendiaris que miren de "forçar contractacions" com a bombers forestals, com va passar a Mombeltrán, o simplement els que pretenen "fer mal" sense arribar a ser piròmans, com va passar a Cebreros (Àvila). El que no hi ha, raona el comandant, són aquells casos que es fan virals en les xarxes socials que s’han provocat incendis per instal·lar plaques solars o parcs fotovoltaics. "Són notícies falses, com també que es provoquen per canviar l’ús dels terrenys a urbanístics. Això no passa ja", assenyalen des de la Guàrdia Civil.

Esculls en la investigació

A l’hora d’investigar els presumptes delictes, pels quals es poden establir unes condemnes de fins a 20 anys de presó, els agents del Seprona es troben molts esculls, tal com reconeix la mateixa Fiscalia General de l’Estat, que assenyala que "els incendis són fets de difícil indagació i sobre els quals es presenten, a més, dificultats probatòries específiques". En la majoria de casos, no es poden trobar proves contra els investigats.

A Espanya, es van produir un total de 7.611 incendis forestals el 2023, hi va haver 402 investigats, però només 90 condemnes. "La col·laboració ciutadana és clau, no podem ser a tots els llogarrets", comenta el comandant del Seprona. Així, a Galícia, on hi ha 10 investigats per provocar incendis aquest estiu –el percentatge d’incendiaris és alt en comparació amb altres comunitats–, ha sigut fonamental la dilació veïnal per identificar les persones que van originar els focs a diverses localitats (com a Boaño i Frixe).

Notícies relacionades

Marlaska defensa que el Govern ha actuat amb "previsió" en els focs

El PP retreu al Govern el "xantatge" amb el repartiment dels menors

"Aquests incendis són molt difícils de prevenir", recorden des del Servei Forestal de la Comunitat de Madrid, on el 90% dels incendis són deguts al factor humà. "L’única prevenció és, de nou, la col·laboració ciutadana", assenyala el comandant de la Guàrdia Civil sobre com evitar que actuïn els incendiaris.

Des del Seprona remarquen que la major part d’investigats a Castella i Lleó són per negligències, com cremes de rostolls, barbacoes en èpoques de risc, fallades en línies elèctriques de baixa tensió o la via del tren i emmagatzematge de residus, com va passar en l’aparatós foc de Puercas. També es causen focs a les muntanyes per l’ús inadequat de màquines agrícoles.