Espanya compleix per primer cop la despesa en defensa fixada per l’OTAN

Si bé en les llistes de l’Aliança aquest país segueix sent dels que menys percentatge del producte interior brut destinen a inversió en capacitats militars, sí que destaca en l’esforç, que quantitativament no té precedents. Es tracta d’un increment pressupostari del 43,11% des dels 22.693 milions d’euros que, segons la comptabilitat d’organització, va destinar-hi Espanya el 2024.

La despesa militar espanyola és superior en volum al d’estats com Bèlgica, els Països Baixos o Bulgària, i és la meitat o menys del que hi dediquen economies com la de Dinamarca, Canadà, Txèquia o França. En els onze anys transcorreguts des que, el 2014, en la cimera de Newport (Gal·les) l’Aliança va fixar el llindar en el 2%, reiteradament incomplert, Espanya ha passat d’un 0,92% del PIB a l’actual 2%, la inversió més gran en defensa de la seva història en temps de pau.

Pla industrial

Defensa va explicar aquest dijous en un comunicat que haver arribat al 2% del PIB ha sigut possible pel desemborsament inicial de 10.471 milions d’euros que representen el Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa. El ministeri va recordar que la despesa inclou inversions en intel·ligència artificial, big data, robòtica, tecnologies quàntiques, espacials, d’energia i propulsió entre altres capacitats duals "clau per a la seguretat i defensa col·lectives, especialment en un entorn geopolític cada vegada més complex".

En els rànquings de l’OTAN, Espanya no és l’únic país que està en el 2,00% del PIB. Amb aquest percentatge just, sense decimals, també hi ha Bèlgica, Txèquia, Luxemburg, Macedònia del Nord i Portugal. El país que més PIB dedica en defensa de tota l’Aliança és Polònia, amb un 4,48%. Els Estats Units hi destinen el 3,22%. La mitjana de l’Aliança Atlàntica és del 2,76%.

En PIB per càpita, Espanya, amb 33.800 dòlars, se situa encara en els esglaons inferiors de la llista de comptabilitat de l’OTAN, però supera àmpliament països als quals ha aportat ajuda militar per a la seva seguretat, com Estònia (26,4%), Letònia (21,5%), Lituània (25,2%) o Romania (16,6%). Als països bàltics s’havien alçat veus abans de l’última cimera de l’OTAN a la Haia, criticant que Espanya no projectés arribar al 5%.

L’increment en la dedicació de PIB en defensa suposa també una acceleració sense precedents. Ja ha quedat gairebé oblidat en la discussió el detall que Espanya planejava arribar al 2% el 2029. Aquesta va ser una previsió que va sortir de la cimera de Madrid, fa només tres anys, que en termes geoestratègics semblen tres segles.

Pressió nord-americana

Mentrestant, l’Administració Biden ha sigut esborrada del mapa per la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca i una pressió que no té precedents sobre els aliats defensius dels Estats Units.

Notícies relacionades

Marlaska defensa que el Govern ha actuat amb "previsió" en els focs

El PP retreu al Govern el "xantatge" amb el repartiment dels menors

Però la despesa militar espanyola està influïda també pel rearmament general europeu davant la creixent percepció de Rússia com a amenaça, originada en la presa de Crimea el 2014, confirmada amb la invasió a gran escala que ha suposat l’actual guerra a Ucraïna, amb les perspectives d’una mala solució al conflicte i un previsible rearmament rus a gran escala.

De moment, però, Espanya es manté al marge de l’acord del 5% del PIB que mira d’imposar Donald Trump com a nou llistó d’inversió en defensa amb termini fins al 2035, compost per un 3,5% del PIB destinat purament a despesa militar i un 1,5% per a altres partides de resiliència, com infraestructures o ciberseguretat. El Govern d’Espanya s’agafa a la carta de capacitats que li exigeix l’Aliança, considerant que pot assolir-les amb un 2,1%.