Les preguntes del viatge a Pamplona

1. ¿Per què Guardiola viatja el mateix dia de partit?

Perquè des que va arribar al primer equip (juliol del 2008) va prendre aquesta mesura. I no la canviarà. Malgrat el que va passar a Pamplona, el tècnic no modificarà la seva rutina de viatge. Surt el mateix dia, excepte en desplaçaments llargs, arriba amb el temps just als estadis (a Getafe un embús el va fer presentar-se a penes 45 minuts abans de l¿inici) i té així activat l¿equip sense hores d¿avorriment als hotels. «Malament no ens ha anat», al·lega Guardiola. A Milà, en canvi, obligat per la UEFA sí que va viatjar dos dies abans a causa del núvol del volcà islandès.

2. ¿Per què el Barça no va canviar el pla de viatge davant el caos?

Des de les nou del matí, l¿equip estava tancat al vestidor del Camp Nou preparat per sortir cap a Pamplona. Va deixar passar, de manera inexplicable, aquestes hores precioses, aferrat al convenciment que el partit s¿ajornaria. Així ho va pensar Guardiola. Així ho va certificar el president Sandro Rosell després de diverses converses telefòniques amb Jorge Pérez,
secretari general de la federació espanyola de futbol. «Si em diuen que viatjo, viatjo», va al·legar Guardiola. L¿hi van dir a les tres de la tarda, sis hores després que s¿hagués reunit al vestidor de l¿estadi.

3. ¿Per què no es va valorar la negativa de l¿Osasuna?

«Ningú del Barça ha parlat amb mi, aquest partit no es pot ajornar. Hi ha temps i mitjans perquè el Barça arribi i, si no, que hagués estat més previsor». La veu indignada de Patxi Izco, el president de l¿Osasuna, ressonava dissabte per les ràdios del país. Acabat el partit, Guardiola va revelar que havia trucat dues vegades (la primera va ser a les 13.00 h, la segona a les 15.00) a José Antonio Camacho. Després, Izco va revelar ahir a COM Ràdio que sí que havia conversat amb Rosell. «Li vaig dir clarament que em semblava una temeritat viatjar el mateix dia».

4. ¿Com va afectar la delirant situació l¿equip?

«Tenim l¿adrenalina al límit», va comentar un jugador, encara a l¿autobús, camí de Pamplona, conscients que estaven a punt d¿arribar a un camp hostil, més hostil que de costum arran del surrealista dia viscut. En deu minuts de xerrada, Guardiola els va explicar la intrahistòria del viatge, va dir «un parell de cosetes» sobre l¿Osasuna i un missatge: «Cap fred i jugueu com sempre». Amb les cames encara fredes, quasi sense escalfar, l¿equip va explotar tota l¿adrenalina acumulada sobre la gespa. Va tenir el cor a mil, però va jugar amb una fredor sorprenent.

5. ¿Per què s¿indigna Guardiola i explota després del 0-3?

«¡Jo no pinto quadros, jo no mano gens! ¡No conec a ningú de la federació! ¡Però sí que només conec Hierro! Prou en tinc de dirigir un equip de futbol. ¡Escolta, mira¿m als ulls». Cada frase de Guardiola, després del 0-3 a Osasuna, era un retrat de la indignació que patia. «Ens fan passar pels dolents de la pel·lícula», va dir després explotant com no se l¿havia vist mai abans. Irritat perquè la federació, en la seva opinió, havia cedit a les pressions, fart que li diguin que mana molt i fastiguejat. «Fa dos anys que ho estan dient, si volen que impugnin i que s¿emportin els 3 punts».

6. ¿Per què va trigar tant la junta a exposar la versió del Barça?

El club va trigar a exposar oficialment la seva versió d¿un dia caòtic. Ho va fer gairebé tres hores després emetent un comunicat públic a la web oficial (18.38 hores), assumint ja tota la responsabilitat per descarregar Guardiola. Però aquesta versió va arribar quan l¿equip ja era a 100 km de Pamplona, mentre augmentava la indignació cap al Barcelona acusant-lo de «burgès», el crit que més es va escoltar al Reyno de Navarra, i de tenir un tracte de favor. La directiva va delegar llavors en Jordi Cardoner, el vicepresident de l¿àrea social, per explicar el cas.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

7. ¿Per què Rosell només va escriure una carta pública?

Al president del Barça, que va dirigir totes les operacions, no se¿l va sentir ni el dissabte ni el diumenge més estranys de la història recent del Barça. Fidel a la seva restringida política comunicativa, va eludir qualsevol contacte amb la premsa. El club va emetre primer un comunicat (dissabte) i després una carta del president (diumenge) per defensar Guardiola, a més d¿admetre tots els errors en la gestió del viatge. Però ni Rosell, ni Josep Maria Bartomeu, el vicepresident esportiu del club, ni Antoni Rossich, el director general del Barça, van parlar sobre el cas.