Messi fa callar Ronaldo

A Pepe, desesperat com estava, se'l va veure perseguir Messi fins al límit de l'àrea de Valdés. Succeïa això encara a la primera meitat quan el Madrid es preguntava on dimonis estava ficat ahir a la nit. Va pensar que era al Camp Nou. Ingenu Madrid. Era una cambra de tortura que no tenia sortida. Hi havia Messi, transformat en un fantasma que Pepe no veia. Corria darrere d'ell, pensant que era un humà vestit amb el 10 del Barça, però, en realitat, era un mag que es va moure per la gespa repartint gols (en va donar dos a Villa, tots dos a la segona meitat), mentre silenciava amb la seva generositat l'arrogant Cristiano Ronaldo.

Quan la pilota es va posar en moviment, Messi va ser Messi -a Mourinho si li queden ganes de dir alguna cosa després de la bufetada d'ahir podrà argumentar que no li ha marcat encara cap gol- i Ronaldo va ser el Ronaldo de les grans nits. O sigui, ànima en pena. Mentre l'argentí va resultar determinant per la posició en què el va ubicar Guardiola, no era davanter centre, tampoc interior, ni tan sols pivot defensiu, encara que va exercir amb tanta habilitat totes aquestes funcions que d'aquí uns anys s'ensenyarà el DVD d'ahir a la nit. Així juga una estrella al servei de l'equip. No va marcar, és veritat. I això que ho va intentar, però va jugar amb tanta solidaritat, astúcia i intel·ligència que encara avui el Madrid l'està buscant.

No el va trobar ahir. Ni el trobarà mai. No era només un Messi, eren diminuts Messi que es reproduïen per tota la gespa del Camp Nou espantant rivals amb un cop de cintura, driblant gairebé amb la mirada, fugint amb un simple moviment de peus, com un ballarí de dansa modern. Agafava la pilota, l'hi passava a Iniesta, després a Xavi, després a Busquets, cops de taló, regats secs, una mica després connectava fins i tot amb Piqué i tornem-hi. ¿I Ronaldo? A la seva, creant tanganes, empenyent Guardiola a l'àrea tècnica, portant el partit al terreny emocional, conscient que en el futbolístic no hi tenia res a fer. Res de res. Malgrat que Mourinho el va enviar a la banda dreta per alliberar-lo del treball defensiu sobre Alves, el portuguès es va enredar en el seu ego i va acabar de mala manera, amb tot el Camp Nou mofant-se d'ell. Després de la tangana, Ronaldo, i aquestes bicicletes inútils, van desaparèixer de Barcelona. ¿Que potser va venir? Sí, però va encadenar el seu sisè partit consecutiu sense marcar-li un gol al Barça, demostrant que és una estrella de nits menors.

Quan les llums s'encenen i el món es deté, Ronaldo s'apaga. Messi, en canvi, no. Va quedar interrompuda la seva ratxa (feia 10 partits consecutius que marcava gols), però va augmentar la seva llegenda amb un partit que evoca un jugador d'una altra època. ¿Què va ser Leo? ¿Unnouendarrerit, un interior, dretà i esquerrà, amb una imponent arribada o un futbolista total? Tot en una nit realment inoblidable per al barcelonisme.

Enemistat amb el món

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Mentre Leo cavalcava, o seria millor dir caminava ufanós per la gespa, Ronaldo s'encongia. Barallat amb Guardiola, enfrontat amb Puyol, que va fer de cada pilota un assumpte de vida o mort (va guanyar sempre el capità), i enemistat amb els seus companys (ell no tenia la culpa del seu nefast partit, els altres sí), l'estrella portuguesa es va consumir a la foguera. Va cremar tant que no en va quedar cap rastre. A Messi, no obstant, el foc el cremava cada vegada que tocava la pilota. Portava foc a la seva ànima, impulsat per un esperit solidari que va arruïnar el Madrid i el va deixar en pures cendres.

Cada pilota de Messi era un retrat de la filosofia del Barça. Leo va jugar per a l'equip. I l'equip va golejar. Ronaldo va jugar per a si mateix i el Madrid va acabar golejat. Messi es va allunyar de l'àrea per despistar onze futbolistes vestits de blancs, fins i tot Casillas, i va hipnotitzar, amb els seus petits socis, un equip d'acudit. Messi tocava i es divertia. Messi jugava ahir com si estigués al jardí de casa seva o en aquells camps del seu Rosario natal. Tan simple com això. En el partit que va fer aturar el planeta, Leo va silenciar Ronaldo. ¿Com? Amb la pilota.