Per què Badalona només té un refugi climàtic contra la calor per als seus 223.000 habitants

L’AMB és l’encarregada d’aprovar l’entrada de nous refugis a la llista de la XMRC. L’anterior regidora de Medi Ambient del consistori badaloní, Rosa Trenado (En Comú Podem) explica a EL PERIÓDICO que «si no hi ha més refugis climàtics a la ciutat, és perquè no es va poder tirar endavant el pla d’adequació de refugis climàtics per presentar-lo a l’AMB». El motiu d’això és l’habitual inoperància administrativa de l’Ajuntament de Badalona.

Així, els plans de l’Executiu actual passen per finalitzar el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC), en què l’AMB i l’ajuntament fa un parell d’anys que treballen: «Badalona disposa de parcs distribuïts per la ciutat que tenen condicions favorables per convertir-se en un refugi climàtic. També s’ha de treballar amb la identificació dels equipaments que poden reunir aquestes condicions», expliquen fonts municipals.

Les mateixes fonts assenyalen que el PLACC contempla mesures com la creació d’itineraris climàtics, l’establiment d’una xarxa de punts d’aigua, l’increment de la massa de verd urbà i, en general, la identificació amb l’AMB de possibles nous refugis climàtics. En tot cas, res d’això estarà preparat per aquest estiu.

Els refugis poden ser exteriors, com és el cas del parc de Can Solei i Ca l’Arnús; però també interiors, en equipaments com ara casals per a la gent gran, poliesportius o biblioteques, entre d’altres. De fet, 4 dels 5 refugis colomencs són biblioteques; així com 8 dels 12 de l’Hospitalet són interiors.

A Badalona, hi ha un problema endèmic amb el manteniment en general i la climatització en particular dels equipaments municipals, com escoles, poliesportius, biblioteques, piscines i, fins i tot, a la comissària de la Guàrdia Urbana.

El col·lapse ha arribat a ser tal que, per exemple, el 2019 tres biblioteques van tancar durant l’estiu a causa de la pèssima climatització: no es podia assegurar la integritat dels treballadors i els usuaris. Des d’aleshores, tot i que han anat obrint progressivament, els problemes per mantenir una temperatura adequada no han desaparegut de molts equipaments.

La pandèmia, la inestabilitat política a la ciutat i, un cop més, els problemes amb la maquinària administrativa, han impedit fins ara que els governants municipals proposessin a l’AMB algun equipament de la ciutat perquè formi part de la XMRC. Tot això culmina amb què actualment cap equipament municipal de Badalona estigui catalogat com a refugi climàtic.

L’exregidora Trenado assumeix que la Biblioteca Can Casacuberta, la més gran de Badalona, podria ser el segon refugi climàtic de la ciutat. No obstant, aquesta biblioteca va estar tancada durant més de tres anys, precisament perquè fallava el sistema de climatització i hi havia filtracions d’aigua. Tot i que va tornar a obrir al gener, a finals de juny els usuaris van denunciar que la climatització tornava a fallar.

Preguntades al respecte, fonts municipals asseguren que «l’anterior Govern no va aconseguir millorar el sistema de climatització; de manera que estem treballant des del departament de manteniment d’edificis per acabar amb aquest problema al més aviat possible».

El que queda de juliol, la biblioteca de Can Casacuberta només obre al matí. Mentre que les de Canyadó, Llefià, Lloreda, Pomar i Sant Roc només ho fan a la tarda. A l’agost tancaran totes menys Gos Casacuberta, que manté l’horari d’obertura únicament matinal: «És un tema que s’ha d’estudiar i que es té voluntat de tirar endavant, però abans s’han d’avaluar les necessitats de personal i la disponibilitat», mantenen des del Govern municipal quan se’ls pregunta per una possible ampliació d’horaris.

Sense refugis climàtics disponibles, els veïns es veuen obligats a trobar les alternatives que les administracions no ofereixen. Els badalonins dels barris del sud de la ciutat poden anar als 6 refugis de Sant Adrià de Besòs, o als 4 de Santa Coloma.

Fins i tot els veïns de la part nord de Badalona podrien desplaçar-se a Tiana, que té 5 refugis. Centres comercials com el de Montigalà o el Màgic Badalona també serveixen perquè els veïns es puguin temperar els dies més càlids.

En general, davant la falta de serveis, l’enginy. I la platja, òbviament: «El millor refugi climàtic de què disposen els veïns de Badalona, tot i que no surti a la xarxa de l’AMB, són els 5 km de platja», sentencia l’exregidora Trenado.

Des de fa uns anys, les platges de la ciutat no només s’omplen de dia, sinó que adquireixen una nova dimensió quan el sol s’amaga. Els veïns van a refrescar-se fins a la matinada. Des de l’ajuntament afirmen que comprenen que la ciutadania li doni aquest ús al litoral badaloní: «Malgrat que l’ocupació de la platja durant el període nocturn pot ocasionar certa incompatibilitat amb la neteja, s’ha de trobar un punt d’equilibri».

Per la seva banda, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya obrirà a Badalona dos espais de la seva titularitat perquè facin de refugi climàtic. Es tracta dels casals Juan Valera i Nova Lloreda, que obriran del 28 al 31 d’agost. Els badalonins podran dir que la ciutat ha triplicat la seva oferta de refugis climàtics... només durant aquests quatre dies.