De l’infern de la nau del Gorg de Badalona a l’esperança d’una vida normalitzada

Papa, Ibrahima, Dandang i Gibriel són quatre dels 12 subsaharians contractats per l’Ajuntament de Badalona (Barcelonès) amb l’objectiu de regularitzar la seva situació al país.

Tenen en comú que tots ells formen part del col·lectiu que va viure la tragèdia de l’incendi de la nau de Gorg on van morir cinc persones, el desembre del 2020, i el traumàtic desallotjament de la nau del carrer Progrés, fa just un any.

Després de perdre dues vegades el que havien convertit en casa seva i anys vivint de la ferralla i feines precàries, ara divisen un nou futur. «Les coses van millor: tenim feina i papers. Volem treballar per demostrar que no som aquí per a res dolent i que volem que Badalona tiri endavant», explica l’Ibrahima amb un gran somriure.

Un futur millor

Fa 9 anys que Ibrahima Amada viu a Badalona. Va arribar quan en tenia 26 procedent del Camerun a la recerca d’un futur millor. Ara acaricia aquell futur amb la punta dels dits, però pel camí va haver de sobreviure a l’incendi de la nau del Gorg i al posterior desallotjament del carrer Progrés.

En el dia d’avui ha pogut abandonar els assentaments i s’ha instal·lat a casa d’un amic, al barri de la Salut. Durant el dia també ha abandonat el negoci de la ferralla i les feines precàries sense contracte per col·laborar amb el laboratori del Museu de Badalona, on neteja les peces de ceràmica que s’han trobat a les excavacions perquè puguin inventariar-se.

«Estic molt content amb la feina», assegura. No obstant, la previsió és que hi estigui només un any, mentre duri la subvenció del programa ACOL, finançat amb fons europeus i dirigit a persones immigrants en situació irregular. Però l’experiència i els cursos de formació que compagina el fa ser optimista i espera trobar una nova feina que el mantingui lligat a Badalona.

Dos amics gambians a l’Escola Natura

També vol un futur vinculat a la ciutat Gibriel Bah, de 49 anys. Viu a Badalona des de l’any 2015, però el seu periple des de Gàmbia l’ha portat abans per Madrid, València i Sabadell. Com Ibrahima, ha viscut a les naus del Gorg i Progrés i celebra poder explicar ara la seva història. «Molts no poden explicar-la perquè s’han enfonsat abans», es lamenta.

El seu camí tampoc ha sigut fàcil. Durant anys ha treballat llargues jornades sense contracte i amb la impossibilitat de regularitzar la seva situació: «Ho he intentat, però no he pogut. No sabia si un dia veuria la llum perquè el camí sempre era fosc». Gibriel s’ha format fent cursos de neteja industrial o d’ajudant de cuina i ara fa de jardiner a l’Escola Natura.

Allà coincideix amb un altre compatriota, Dandang Sawaneh. Té 41 anys i és l’únic que no va passar pel Gorg, però que va viure l’èxode d’immigrants cap a la nau del carrer Progrés després de l’incendi. No obstant, Dandang celebra que tot el col·lectiu ha «lluitat» per guanyar-se un futur i es mostra feliç per poder afrontar-lo amb noves oportunitats.

Tots dos esperen trobar una bona feina que els faci feliç quan acabi el seu pas per l’Escola Natura. Al Dandang li agradaria continuar treballant per a l’Ajuntament i el Gibriel es confessa un enamorat de la ciutat: «Badalona m’agrada molt». Amb l’oportunitat que ara se’ls dona admeten que són a les portes de complir el «somni africà».

Coneixent els Serveis Socials des de dins

«Abans la vida era molt i molt dura. Ara ens ha canviat molt», afegeix Papa Magatte, un senegalès de 43 anys que ha començat a treballar a les oficines municipals del Viver, on recolza en tasques administratives l’equip de Serveis Socials. Els mateixos que porten a terme el seguiment del seu cas són ara els seus nous companys de feina.

De moment fa tasques bàsiques, com fotocòpies i preparació de correspondència. «Estic per ajudar», admet. No obstant, el seu objectiu és progressar tant com pugui per ajudar econòmicament la seva família, que viu al Senegal. Com la majoria, el camí cap a Europa l’han fet en solitari. Ell el va emprendre fa cinc anys, quan va arribar a la nau del Gorg.

Actualment, el Papa continua vivint en una nau ocupada, però l’objectiu a mitjà termini és poder deixar el carrer: «Hem fet les coses bé, ara tinc papers i puc treballar. A poc a poc». Aquest, de fet, és un dels objectius a mitjà termini del programa que finança els contractes d’aquestes persones.

Un canvi de paradigma

En definitiva, es tracta d’un «canvi de paradigma» en les polítiques públiques en relació amb els assentaments que encara avui hi ha a la ciutat. El regidor de Protecció a les Persones, David Torrents, explica que el consistori treballa per «treure pressió als assentaments». El primer pas és la feina i després també buscaran pisos de lloguer perquè puguin compartir-los.

El regidor detalla que el finançament europeu és per a 12 persones a l’any. Les actuals corresponen a la convocatòria de 2022 i per a aquest 2023 s’intentarà que una dotzena més puguin acollir-s’hi. «Hem de poder donar-los una sortida, millorar la situació de l’infrahabitatge i garantir la convivència», defensa Torrents.

Per ara l’experiència és «molt positiva», malgrat les dificultats evidents d’un canvi de vida tan sobtat. «Passen de fer feines precàries amb la ferralla a tenir feines estandarditzades amb un horari», detalla el regidor.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Torrents admet que aquest canvi de vegades costa, però assegura que amb «la voluntat i l’alegria» que l’encaren s’estan adaptant perfectament.

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona