Els 'llimbs' de la família supervivent de l'incendi de Sant Roc: d'herois a desnonats

Un any després de l’incendi al bloc del número 244 de l’avinguda del Marquès de Mont-Roig, al barri de Sant Roc de Badalona, que deixava tres morts i una vintena de famílies sense casa, hi ha famílies que encara no han pogut tornar a casa seva. 

En un primer moment, les institucions van calcular que en poc temps els veïns tornarien a les seves vivendes, però 12 mesos després només ho han aconseguit dues famílies. Nou d’aquestes van ser ressituades de forma provisional a set pisos i dues vivendes de la Generalitat i l’Ajuntament de Badalona, respectivament, com a mesura «excepcional».

És el cas de la família de Yassine Maahi, el pare que el dia del tràgic sinistre va ser descrit com un «heroi» pel president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcalde de Badalona, Àlex Pastor, perquè va salvar la vida als seus dos fills, el seu sogre, i el nen d’un veí, mentre el bloc sencer cremava.

Ara el seu futur penja d’un fil perquè a la família de Maahi se li acaba el termini per abandonar la vivenda de la Generalitat, que passarà a mans municipals per a casos de la taula d’emergència; «una situació que no encaixa amb la d’aquesta família», segons fonts del consistori, ja que els dos progenitors treballen. 

Però tampoc poden tornar a Sant Roc perquè la seva vivenda ara és propietat de Bankia. «I amb el sou que guanyen no poden pagar un lloguer al preu de mercat», resumeix Carles Sagués, secretari de la plataforma Sant Roc Som Badalona, que ha portat el seu cas.

Una acció «heroica»

El 5 de gener del 2019, a les 8:15 del matí, Bahija Ezzyyany va deixar els seus quatre fills, el seu pare i el seu marit a casa i se’n va anar a treballar. Però una hora més tard rebria la pitjor de les trucades: «Era el meu pare, que em va dir abans de penjar: ‘es crema la casa i soc amb els nens dins’», recorda la mare, que està de baixa per depressió.

A les 9:05, Yassine Maahi, el pare de família, sortia de casa amb les seves dues filles grans, Nora i Layla, quan es va adonar del fum. «El primer pis s’estava cremant i els ocupants van obrir la porta i van sortir corrent», descriu el mateix Yassine, nascut al Marroc, a qui li costa comunicar-se en castellà. Això va provocar un ‘efecte xemeneia’ i va convertir el buit de l’escala en un remolí de foc.

Sense pensar-s’ho dues vegades va donar la volta al bloc i, gràcies a una escala d’un treballador que casualment estava a la zona, va aconseguir pujar fins al segon pis i enfilar-se pels cables telefònics fins al tercer, on l’avi va anar despenjant els seus nets, Dania, de 4 anys, i al petit Ismael, de 2, abans de baixar el mateix home a través de la diminuta finestra del dormitori. Però Yassine no es va quedar aquí. Va tornar a pujar, aquesta vegada fins al quart pis, per rescatar el fill d’un veí, que desesperat el mantenia penjat pels peus des del balcó.

«Quan vaig arribar i vaig veure la meva família sana i estàlvia va ser una sensació d’alleujament i horror alhora. El bloc sencer es cremava, i els nostres veïns xisclaven des de les finestres. La senyora del cinquè va relliscar i es va estavellar contra el terra. La Nora encara té malsons», explica la mare de la seva filla, que ha en tractament psicològic.  ¿Por? «No, en cap moment vaig tenir por. Només vaig pensar a treure la meva família d’allà i salvar tants veïns com fos possible», explica el protagonista de la gesta.

Un any difícil

Des de la seva actual residència propietat de la Generalitat, Bahija descriu la situació com «uns mesos molt difícils». «Després de l’ensurt inicial hi va haver un gran desplegament d’autoritats, però al cap d’unes setmanes, tot aquest recolzament es va anar esvaint», explica a EL PERIÓDICO.

Després d’estar-se a casa de la germana del marit de la Bahija –on vivien 13 persones–, van ser allotjats en un pis turístic a Santa Coloma de Gramenet que, al cap d’unes setmanes, van haver de deixar perquè ja estava emparaulat per a uns visitants del Mobile World Congress. 

Quan els van donar les claus del seu pis actual a Badalona «no hi havia res, eren només quatre parets, sense subministraments bàsics», recorda la mare. «Serveis Socials ens va posar els matalassos i un petit armari, i les altres coses, ens vam barallar amb l’assegurança», afegeix.  

Aliance Seguros els va oferir un «lloguer precari» amb el qual no podien trobar una vivenda per a set persones, raona la mare. En comptes d’això, Bahija va aconseguir que l’assegurança els pagués uns 2.000 euros per comprar «un sofà, una taula, una rentadora i una nevera». «A més –continua– quan vam entrar al pis tot fallava: es va inundar el terra del lavabo, ni la persiana ni els llums del dormitori funcionaven, la pica va caure, la veïna de baix es va queixar perquè hi havia filtracions d’aigua...».

«Quan es declara una emergència com aquesta cal estar a l’altura i actuar de forma extraordinària», lamenta Sagués. Per la seva part, la regidora de Vivienda, Teresa González, defensa que l’ajuntament «va centralitzar els serveis per a un òptim acompanyament a les famílies i va negociar amb la Generalitat la cessió temporal de les vivendes». 

Uns ‘llimbs’ habitacionals

Malgrat totes les vicissituds, la família Maahi es vol quedar on és. A Bufalà han pogut refer la seva vida però saben que ben aviat els arribarà una carta amb la data límit per abandonar-la 

vivenda. «I la Generalitat no regularitza les ocupacions», adverteix la regidora Moreno.

«Al pis de Sant Roc estaven hipotecats, però no podien pagar-lo. Es va arribar a un acord amb Bankia per a una moratòria de cinc anys però, finalment, aquest 27 el novembre vam firmar la dació en pagament, i ara la vivenda és propietat del banc, amb la qual cosa ja no poden tornar», explica Carles Sagués.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

La plataforma i la família s’han posat en contacte amb la Generalitat i els serveis socials per explicar-los la nova situació i demanar un lloguer social, però des del consistori afirmen que la seva situació no encaixa amb la de la taula d’emergència a la qual serà destinada la vivenda. «Si ens fan fora, la nostra única alternativa serà ocupar», conclou Bahija Ezzyyany, mostrant una carta del mateix Quim Torra que diu: «El palau de la Generalitat, la casa de tots, és també casa vostra».

Més notícies de Badalona