La Guàrdia Urbana, arma llancívola pre-26-M a Badalona

“Molta, molta policia!”,cantava aquell Sabina de finals dels 80, en la seva cançó ‘Pacto entre caballeros’, que bé podria ser la banda sonora de la campanya electoral de les municipals a Badalona. 

I és que la seguretat, i tots els seus derivats (incivisme, ordre públic, delinqüència, ocupació...), és un tema que porta de cap els partits badalonins, i contraposa models de ciutat absolutament allunyats l’un de l’altre: des de la mà dura dels grups polítics de dretes fins al “millor prevenir que curar” dels d’esquerres.

Almenys, si hi ha una cosa en la qual tots estan d’acord és que fan falta més policies, però Badalona és molt complexa i ara sembla que la Guàrdia Urbana s’ha convertit en un element més en discòrdia, perquè pressuposa maneres diferents de pensar i entendre la ciutat. “I mentrestant ens sentim com una arma llancívola en mans de la política”,lamenten els portaveus Óscar Parada i Pedro López, del Sindicat de Funcionaris de la Policia (SFP) i de la Plataforma Sindical Unitària (PSU), respectivament.

¿Però és Badalona una ciutat tan insegura com afirmen determinats partits? ¿Quines són les propostes en aquesta matèria? ¿I quin és el paper que juga la Guàrdia Urbana en tot això? A continuació, EL PERIÓDICO mirarà de desgranar els elements clau en un tema crucial que polaritza el debat polític a la ciutat.

Delictes a Badalona

El 14 de maig, en un debat organitzat per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) amb les sis candidatures que tenen representació en el govern de Badalona, i al qual va accedir aquest diari, els principals candidats a l’alcaldia, Xavier García Albiol (PP) i Dolors Sabater (Guanyem i ERC), van recórrer a les polítiques de seguretat per fer les seves primeres promeses en campanya electoral, i també tirar-se a cara “la mala gestió” d’un govern i l’altre. 

Els dos alcaldables ni tan sols es van posar d’acord en quina posició es troba Badalona quant al nivell de delinqüència. Va començar el líder del PP, amb dades del Ministeri d’Interior en mà, acusant Sabater que, des que “li va usurpar” l’alcaldia, “els delictes havien augmentat en 2.000 casos a l’any”.Per la seva banda, la candidata de Guanyem i ERC va intentar desmentir aquestes xifres explicant que el “canvi en la tipificació dels delictes” jugava en contra seu i que, a més, Badalona “es trobava per sota de la mitjana catalana” i que treure a relluir cada dos per tres “la perillositat de la ciutat” estava fent “molt mal” al municipi.

Tots dos tenen part de raó. L’últim balanç delinqüencial publicat pel Ministeri d’Interior revela que a Badalona es van produir 12.265 infraccions penals el 2018. Això significa un augment de l’11,74% respecte a l’últim any de govern d’Albiol, i un nombre de crims bastant més elevat que el de les ciutats limítrofes de Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià del Besòs (tot i que el nivell de la ciutat colomenca ha doblat el de Badalona aquest últim any).

No obstant, fonts del ministeri consultades per aquest diari expliquen que l’augment d’aquestes xifres no implica que hi hagi més delictes, sinó que hi ha més denúncies. És a dir, que hi ha hagut un creixement important de notificacions a la policia sobre delictes que fa tan sols quatre anys no es consideraven com a tal, sobretot a escala social. Parlem de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual i delictes d’odi i discriminació. 

“Probablement, el nombre de fets és pràcticament el mateix però ara es denuncia molt més, i això és una cosa molt positiva”,aclareixen des d’Interior. De fet, fins al 2013 (mandat d’Albiol) el ministeri ni tan sols publicava dades públiques sobre Badalona i, fins al 2017 (mandat de Sabater), no es va incloure una categoria específica sobre agressions sexuals, per exemple.

Un cos policial minvat

En la mateixa línia que el Ministeri d’Interior es pronuncia el portaveu de l’SFP, Óscar Parada, que confirma que l’índex delictiu a la ciutat s’ha anat mantenint alhora que la Guàrdia Urbana ha fet més intervencions en la via pública. No obstant, això no significa que el cos no necessiti una inversió efectiva de manera urgent. “La presència policial als carrers és la mateixa des de fa anys, malgrat la percepció ciutadana i el que diguin certs partits, però el nombre d’agents ha anat caient en picat des del 2012”,lamenta.

En canvi, el portaveu del PSU, Pedro López, discrepa una mica del seu company: “La quantitat d’agents que se n’han anat aquests últims anys –ja sigui per jubilacions, baixes o trasllats– ha deixat al descobert llocs sedentaris (com vigilar les seus institucionals, per exemple) que s’han hagut de cobrir amb la resta de la plantilla, amb la qual cosa no tots estan trepitjant el carrer, com hauria de ser; i això és fatal per al mateix cos i per a la ciutat”. 

Segons Parada i López, actualment la Guàrdia Urbana de Badalona compta amb poc més d’uns 200 agents en plantilla per a una ciutat que “per anar bé” necessitaria uns 300 policies. 

En aquest sentit, l’Ajuntament de Badalona preveu incorporar 70 nous agents de la Guàrdia Urbana aquest any, 40 dels quals rellevaran els policies que s’han jubilat en els últims mesos. "Es tracta de la convocatòria més gran de la policia local de Badalona, una mostra més de l’aposta d’aquest govern per reforçar la seguretat ciutadana", va subratllar l’actual alcalde socialista de la ciutat, Álex Pastor, el gener passat. 

No obstant, 70 agents continuen sense ser suficients per als portaveus dels dos sindicats, que a més també reclamen altres mesures, com un augment de les inversions efectives, les eines i els recolzaments a la Guàrdia Urbana, així com una reorganització de l’estructura del cos. Però ¿què és el que proposen els polítics?

Tornada a la ‘Unitat Omega’ i a la ‘tolerància zero’

En el debat de l’ACN de dimarts passat, el líder dels populars va acusar Sabater d’haver "desvertebrat" el cos policial local durant el seu mandat. En aquest sentit, va garantir que, si torna a governar, entre altres coses recuperarà els guàrdies de barri, la unitat ciclista, els agents antiavalots –la famosa Unitat Omega– i la unitat especialitzada en pisos sobreocupats. 

El tema de l’ocupació  mereix un punt i a part perquè, mentre els partits polítics progressistes i d’esquerres se’l miren des d’una òptica d’emergència habitacional, Ciutadans i especialment el PP prefereixen un enfocament més delinqüencial. Recordem que el gener passatun pis ocupat del barri de Sant Roc es va incendiar, succés que va causar la mort de tres veïns i la destrucció de diverses vivendes; i Albiol va protagonitzar una mediàtica croada a les xarxes socials contra les “ocupacions conflictives”, amb vídeos que filmaven ciutadans molt preocupats amb el tema.

En aquest sentit, dilluns passat el líder popular es va traslladar a Sant Roc, on fa vuit anys ja va proposar la instal·lació d’un punt fix d’atenció de la Guàrdia Urbana. Ara fa un pas més i promet la construcció d’una comissaria amb una dotació d’una trentena d’agents per donar servei als barris de la zona sud i també controlar l’absentisme escolar.

En canvi, segons el candidat de Ciutadans, l’increment de la seguretat a la ciutat no passa tant pel model policial al carrer sinó per incidir en les comunitats de veïns. Juan Miguel López es va referir així, en el debat de l’ACN, a les ocupacions il·legals, que va assegurar que centren les preocupacions dels badalonins, i va remarcar que el seu partit proposa treballar amb els presidents de les comunitats de veïns per conèixer les necessitats concretes en l’àmbit de la seguretat.

Però tornant al tema dels Omega, en el mateix debat de dimarts el candidat de Junts per Catalunya Badalona, David Torrents, que, per cert, és mosso d’esquadra en excedència, va recordar al líder del PP que la seva polèmica unitat s’hauria extralimitat en les seves funcions ja que l’ordre públic és responsabilitat de la policia autonòmica catalana.

“La seguretat és un tema tan important que no es pot deixar en mans de l’extrema dreta”, els va etzibar Torrents a Albiol. “Si guanyo, exigiré a Interior 30 mossos més a Badalona. Els polítics ens hem d’apartar de la policia. El que hem de fer és invertir en efectius i formació i coordinar-nos amb la Generalitat”,va sentenciar el líder de Junts per Catalunya Badalona, que també és partidari de crear la figura d’un “agent contra la radicalització”,que vetlli per la convivència a la ciutat, i fer polítiques d’acompanyament a les comunitats musulmanes.

Per la seva banda, la Plataforma Sindical Unitària de la Guàrdia Urbana de Badalona explica a aquest diari que se sent còmoda amb la idea de crear unitats especialitzades, sobretot les que reforcin el servei del vespre. “La Unitat Omega feia una tasca necessària encara que la paraula ‘omega’ no m’agrada –confessa López–. Jo prefereixo anomenar-lo ‘servei dissuasiu o d’emergència’ perquè la Guàrdia Urbana no pot ser tan estrident”.

“Nosaltres ens mantenim al marge quant a la creació o no de noves unitats”, difereix el portaveu del Sindicat de Funcionaris de la Policia. “Ara el que s’estila és una acció de proximitat que creiem que és més efectiva, que no una política de repressió o tolerància zero, arcaica i pròpia de la policia dels 80,”sentencia.

Prevenir abans que curar

En la mateixa línia sobre la proximitat de què parla el portaveu del sindicat, Óscar Parada, s’ha pronunciat l’exalcaldessa Dolors Sabater, que ha pregonat un model policial "valent", basat en la "prevenció planificada", els guàrdies de paisà i el desenvolupament de consells de seguretat en tots els barris. Unes mesures que contrasten amb el sistema d’Albiol.

En altres paraules, la coalició de Guanyem Badalona i ERC proposa instaurar de manera estructural els consells participatius de districte sobre seguretat, una iniciativa que el govern de Sabater ja va impulsar de forma puntual durant el seu mandat (2015-2018) per afrontar situacions com l’èxode de famílies de la Mina per l’assassinat al port de Barcelona. L’alcaldable també vol restablir les unitats d’intervenció per a la resolució de conflictes o la consolidació de l’horari de la policia de barri per tenir durant més hores els agents al carrer: "Seran les primeres mesures de govern quan tornem".

Un model de “prevenció i no reacció” és també el que defensa la líder d’En Comú Podem, Aïda Llauradó, que considera que s’han de recuperar els agents cívics que “es van perdre durant el mandat del PP”. “Les diferències territorials de la ciutat han de quedar reflectides a l’acció policial. Per exemple, no és el mateix el barri de Canyadó amb el tema del lleure nocturn que la zona de l’eix comercial de Sant Roc”,ha puntualitzat.

Al seu torn, l’actual alcalde i cap de llista del PSC, Álex Pastor, en el debat de l’ACN es va sumar a les acusacions sobre l’augment de la delinqüència durant els anys de govern de Sabater, mentre es va erigir com l’alcalde que ha aconseguit crear la convocatòria d’agents més elevada dels últims anys, un mèrit, no obstant, que l’anterior alcaldessa va reivindicar com a seu. 

Pastor ha defensat la necessitat de crear un pacte local de seguretat i ha garantit que, si continua en el govern, instal·larà càmeres als uniformes dels agents, als punts calents de la ciutat i als semàfors de les principals vies, mentre crearà un cos de vigilants cívics nocturns tipus serenos, com la seva homòloga a Santa Coloma.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Finalment, després de conèixer les diferents propostes, el portaveu Óscar Parada, del Sindicat de Funcionaris de la Policia, ha comunicat a EL PERIÓDICO que “totes les eines que es destinin a la Guàrdia Urbana seran benvingudes”, però alerta que la Guàrdia Urbana “ha de deixar de ser una arma política”;d’altra banda, Pedro López, el portaveu de la Plataforma Sindical Unitària, ha afegit que els polítics haurien de deixar d’“experimentar” amb el cos i reconèixer i recolzar més la seva tasca.

Més notícies de Badalona