‘AFTERWORK’ D’EL PERIÓDICO

Jaume Guardiola: «Això no és una situació conjuntural; estem davant un canvi d’era econòmica»

  • El nou president del Cercle d’Economia estrena el càrrec en públic en una conferència organitzada per EL PERIÓDICO

  • L’exbanquer comparteix la seva percepció de la situació econòmica actual i demana als polítics consensos a llarg termini per afrontar-la

Jaume Guardiola: «Això no és una situació conjuntural; estem davant un canvi d’era econòmica»

JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en start-ups, sector emprenedor

ver +

De director regional del que llavors era el Banco de Bilbao a formar part del seu comitè de direcció quan ja era BBVA. D’allà, a dirigir Banc Sabadell durant més de 13 anys. I, després, a presidir el patronat de la Fundació ESADE, la Comissió Econòmica del FC Barcelona i, ara, el Cercle d’Economia. Un càrrec que Jaume Guardiola va estrenar en públic participant en l’‘afterwork’ d’EL PERIÓDICO, un cicle de conferències que també estrenava, amb ell, la seva segona temporada. I així, entre estrena i estrena, diverses confessions: Guardiola deixa el seu càrrec en el Barça més tranquil que quan el va assumir; fa un balanç positiu de les primeres eleccions competides en la història del Cercle d’Economia, tot i que no veu convenient que aquesta situació es repeteixi sempre; preveu centrar el seu mandat en advocar per una economia competitiva a costa de la productivitat, no dels baixos salaris (i en aconseguir-ho sobretot a través de transformar l’educació); celebraria sense dissimular que les empreses que van traslladar la seva seu fora de Catalunya el 2017 les tornessin a portar i és d’aquells que creuen que ben aviat s’espera un escenari econòmic més que complicat.

«Hi ha molta preocupació amb la situació econòmica: en aquests moments, la percepció general és que ve un ajust i que un escenari de recessió és factible, però no sabem si serà de conjuntura», va contextualitzar Guardiola, que, tanmateix, es va llançar a la lectura pessimista. «Tots els grans moviments de fons porten a pensar que no som al davant d’una situació conjuntural, sinó davant un canvi d’era des del punt de vista econòmic», va sentenciar. ¿Les raons? L’evident final de la globalització, va dir, i «els populismes» associats als problemes que enfronta l’economia domèstica, va afegir: inflació, encariment de les hipoteques... «La sensació és que s’està ampliant la bretxa amb les economies vulnerables», va afegir.

Un altre dels canvis que li semblen evidents al nou president del Cercle d’Economia és la pèrdua de pes que viurà l’univers de les grans cotitzades. «El món de les grans companyies de l’Ibex 35, que són companyies de telecomunicacions, d’‘utilities’, de bancs... És un món que perdrà pes, és un món relacionat amb els mercats regulats», va perfilar l’exconseller delegat del Banc Sabadell, que va apostar que davant aquest escenari guanyarà l’economia dels mercats democratitzats.

«Barcelona, que està molt més bolcada en el món de les grans plataformes, té una oportunitat», va afirmar Guardiola. En altres paraules, que convertir la capital catalana en un enclavament financer al nivell de Madrid està complicat, però que potser la competició en uns anys se celebra en altres places.

De tota manera, igual que va veure clar que venen canvis estructurals en el pla general, a nivell de política interna, poca cosa. «Em sembla molt difícil pensar en escenaris de canvi en la relació entre Espanya i Catalunya, especialment del seu marc econòmic», va respondre preguntat pel director d’EL PERIÓDICO i conductor de l’acte, Albert Sáez. «Em sembla que portem un retard espectacular en el model de finançament, tant que em sembla inabordable», va explicar, reconeixent que troba igual d’improbable un concert econòmic a l’estil del que hi ha al País Basc i a Navarra. «Em sembla impensable que sigui políticament viable», va continuar.

Per ell la clau és clara: defensar la identitat catalana, però de manera realista. «Hi ha una gran oportunitat si sabem fer les coses bé i ens hem de centrar en això», va assegurar.

Consens polític de llarg termini

I en això hi ha alguna pista d’on vol posicionar el Cercle el nou president. Guardiola va reclamar, per exemple, consensos polítics a més llarg termini: que el PP recolzi en cosa de minuts el PP europeu davant d’una decisió entorn de les energètiques quan no ha sigut capaç d’arribar a un acord amb una cosa molt semblant aquí «denota aquest excés d’un tacticisme que no és el camí», va exposar. «El camí ha de ser buscar espais comuns d’acord», va dir per completar.

Sobretot davant la que, va avançar, serà la seva gran demanda. «Hi ha un tema del qual s’ha de parlar i del qual parlarem, ara que estem relativament prop d’una convocatòria electoral, que és l’educació», va apuntar Guardiola. «Si no som capaços de resoldre aquest factor, no anem enlloc: hem d’obligar la classe política a trobar consensos a llarg termini sobre aquest tema», va afirmar el màxim representant del Cercle d’Economia.

Notícies relacionades

Pel que fa a la resta, es deixarà guiar per les que tradicionalment han sigut les grans línies del Cercle: la defensa de la democràcia liberal, de l’europeisme i d’una competitivitat econòmica basada en la productivitat, no en els baixos salaris.

Ho farà, això sí, envoltat de molta més gent jove que fins ara: segons una altra de les seves confessions en aquest ‘afterwork’, l’interès mediàtic que van despertar les primeres eleccions amb dos candidats en la història del Cercle el va portar fins a generacions més joves. «Ho notem en gent que es vol informar o incorporar: ara el problema és gestionar aquestes ganes, perquè això té la mida que té», va reblar Guardiola.