Dones RTVE: De tots/es i de ningú

La càlida resposta al moviment de dones de RTVE –les que cada divendres es vesteixen de negre,  com tants companys homes–,  té a veure, més d’enllà de l’oportunitat històrica que representa, amb la independència de què el col·lectiu ha fet gala, des que va néixer entorn del 8 de març. Les dones de la radiotelevisió pública érem conscients de les desigualtats de gènere, del sostre de vidre, de la bretxa salarial, de les escasses notícies amb perspectiva de gènere, però no estàvem organitzades. I per raons vinculades a la politització gairebé crònica de RTVE, moltes vegades ens miràvem de reüll. Però el 8 de març va trencar aquesta desconfiança i va posar en marxa un moviment transversal que no ha deixat de créixer.

El principal patrimoni del moviment de dones de RTVE és la seva independència i, tot i que és veritat que el que és de tothom corre el risc de no ser de ningú, també és cert que volem complir el contracte verbal firmat amb les dones i el conjunt de la ciutadania, comprometent-nos a treballar, des dels mitjans públics, per la igualtat real. Una cosa que no serà possible, mentre estiguin colonitzats políticament.     

Manllevem les paraules d’Agustín García Calvo en el poema ‘Libre te quiero’. I des d’aquesta llibertat, no volem que ens diguin el que hem de fer: tenim criteri professional i ètica suficient per encertar-la o per rectificar si ens equivoquem. No volem que el telenotícies sigui una projecció a escala del Parlament, perquè un telenotícies no és un Parlament i perquè seria trair la ciutadania que, tot i que delega el vot, no ho fa perquè d’altres pensin per ella.  Volem que les dones de RTVE tinguin una representació real en l’escala de comandament; que els despatxos no estiguin majoritàriament ocupats per corbates: perquè no és just ni representa la plantilla i perquè en la presa de decisions ho podem fer igual de bé que els homes. I fins i tot millor.

Vam néixer abans del 8 de març, quan res no indicava que hi hauria un canvi de Govern i és bo recordar-ho per als malpensats i les malpensades que prefereixen no comptar-ho i tenir arguments que desprestigiïn la nostra feina. I, tot i que ha canviat l’Executiu, i són majoria els partits polítics que volen una reforma urgent, ni tan sols en aquests moments no han acabat les males pràctiques. A RTVE es manipula com fa una setmana. Això, sense entrar en casos de manifesta incompetència, com la demostrada fa uns dies, quan TVE va ser l’única cadena que no va emetre en directe la roda de premsa en què Mariano Rajoy va anunciar la seva dimissió al capdavant del  Partit Popular.  Per això continuarem denunciant i ens vestirem, divendres rere divendres, de negre, el color de la reivindicació i de la reforma.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Diem tot això des de la humilitat, no fos cas que estiguem davant d’un “penya-segat de vidre”, aquell fenomen que garanteix l’arribada d’una dona al poder, com més grans són les dificultats que s’han d’esquivar, o com pitjor és l’herència rebuda. I tot i que el risc existeix, acceptem el repte. Perquè no és el mateix resistir que desistir. Del primer verb, en tenim experiència.  El segon, ni el preveiem.

(*) Alicia Gómez, Yolanda Sobero i Josefa Rodríguez firmen aquest article en representació del Col·lectiu de Dones de Negre de RTVE.